FES UN DONATIU
repte prevencio alzheimer

El repte de la prevenció de l'Alzheimer


La dificultat per guanyar la batalla a l’Alzheimer s’explica, en primer lloc, perquè no hi ha una sola causa que dona lloc a la malaltia.

Tenim una sèrie de factors de risc, alguns de genètics, d’altres d’ambientals, alguns de modificables i d’altres que no ho són (com els genètics i l’edat), i una sèrie de factors protectors que mantenen en equilibri el metabolisme d’una sèrie de proteïnes cerebrals. De vegades aquest equilibri es trenca, i provoca l’agregació en primer lloc de la proteïna amiloide i en segon lloc de la tau, que representen les troballes definitòries de la malaltia en l’àmbit cerebral.

Hem de tenir en compte que la ruptura d’aquest equilibri obeeix al desequilibri de factors de risc i protectors diferents en cada persona i que encara estem investigant els mecanismes fisiològics implicats. En aquest sentit, la investigació del grup del doctor Heneka publicada a Nature aporta informació addicional sobre la manera com proteïnes lligades a processos neuroinflamatoris contribueixen a l’agregació de la proteïna amiloide en fases inicials de la malaltia.

En segon lloc, els canvis biològics inicials de l’Alzheimer són molt difícils de detectar, atès que tenen lloc silenciosament i no generen símptomes. Està demostrat que la proteïna amiloide s’ha associat a l’Alzheimer i que pot ser present al cervell dècades abans que apareguin els símptomes de la malaltia. Això genera canvis estructurals i funcionals al cervell de persones que encara no pateixen símptomes.

Aquestes troballes científiques han canviat la conceptualització de l’Alzheimer, que actualment es defineix com un procés de llarga durada, amb un període silent de 15 a 20 anys, durant el qual el cervell mostra clares alteracions, com la presència d’acumulació d’amiloide, sense manifestar símptomes de malaltia. La demència és la manifestació clínica final d’un procés amb dècades de recorregut. Això explica en part els resultats negatius d’assajos clínics amb fàrmacs que actuen contra l’amiloide amb l’objectiu de canviar el curs evolutiu de la malaltia, ja que aquests fàrmacs es van assajar en pacients en qui la malaltia havia estat present al cervell durant dècades.

En tercer lloc, el cervell és un òrgan inaccessible, i l’estudiem a través de mesuraments indirectes de neuroimatge o de la detecció de proteïnes presents al líquid cefalorraquidi, sense poder agafar mostres directes de l’òrgan, tal com es fa en altres òrgans corporals. Això dificulta enormement l’avenç d’algunes disciplines com l’epigenètica, que ens podria ajudar a entendre amb més profunditat el paper del medi ambient en l’expressió gènica associada a l’Alzheimer.

Com a conseqüència dels avenços en la comprensió de la malaltia, actualment es va substituint l’aproximació inicial de "curar" per la de prevenir. Un dels centres pioners en aquesta aproximació, el BarcelonaBeta Research Center, centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, va engegar fa anys el Programa de Prevenció de l’Alzheimer, que, amb el suport de nombrosos participants voluntaris, està contribuint a aquest canvi de paradigma. La prevenció de l’Alzheimer implica que els assajos clínics es van fent en fases més primerenques de la malaltia, fins i tot ja s’estan iniciant assajos clínics de prevenció, en què persones sense dèficit de memòria comencen a rebre tractaments que pretenen actuar sobre la proteïna amiloide per eliminar-la o reduir la seva producció i, d’aquesta manera, retardar l’aparició dels símptomes.

Aquesta aproximació no està exempta de dificultats, entre d’altres, que els assajos duren cinc anys i que hem de ser capaços de demostrar canvis clínics en persones sense símptomes ni manifestacions clíniques de la malaltia. Al seu torn, malgrat que actualment la majoria dels fàrmacs es dirigeixen contra la proteïna amiloide, noves aproximacions s’estan dirigint contra la proteïna tau i contra altres factors biològics, com és la inflamació que, com s’ha demostrat fa poc, també té un paper directe en l’acumulació de la proteïna amiloide.

Dr. José Luis Molinuevo 
Director científic del BarcelonaBeta Brain Research Center
de la Fundación Pasqual Maragall

Article publicat a La Vanguardia 21/12/2017

Categories: Investigació

22.12.2017


Posts relacionados