.png)
És ben coneguda la influència que la nostra actitud exerceix sobre el nostre benestar; no en va, es un tema molt estudiat des de la psicologia. Està clar que hi ha situacions que no podem canviar, independentment de quina sigui la nostra actitud envers elles.
Però també és cert que, segons com les encaixem i com enfoquem la nostra resposta, l’impacte que determinades circumstàncies poden tenir en el nostre benestar, la nostra salut i la nostra visió del món pot ser molt diferent.
En aquest punt és on entra en joc la relació entre actitud positiva i benestar o, com ho expressa el títol del llibre “Optimisme i salut: El que la ciència sap dels beneficis del pensament positiu”. El seu autor, el prestigiós psiquiatra i bon amic de la Fundació Pasqual Maragall, el Dr. Luis Rojas Marcos, ofereix una visió rigorosa des de la perspectiva científica, enriquida per la seva pròpia experiència professional i personal.
És un llibre molt recomanable per aprofundir en la rellevància de l’actitud positiva com a principi. Destacarem en aquest article algunes cites específiques per a la seva reflexió en el context de la malaltia d’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.
Fomentar una actitud positiva davant la vivència de la malaltia d’Alzheimer en un ésser estimat
Quan la malaltia d’Alzheimer irromp en una família, genera desconcert, incertesa i, sovint, una perspectiva pessimista del futur. A més, la mateixa persona amb Alzheimer, mentre conserva la capacitat suficient per comprendre la seva situació, i la persona cuidadora que l’acompanya en el seu dia a dia, probablement vegin entelada la seva existència per la desgràcia.
En els grups terapèutics per a cuidadors familiars de persones amb Alzheimer organitzats per la Fundació Pasqual Maragall oferim un marc on compartir aquesta vivència, sovint aterradora, i on poder aprendre estratègies per adoptar una actitud positiva davant l’adversitat.
El Dr. Rojas Marcos explica que “les desgràcies són per compartir-les, ja que la unió i la conversa amb altres persones estimulen el sentiment d’universalitat i la sensació que no som els únics, i animen a formular interpretacions profitoses que alleugen l’estrès generat per les calamitats”. A més, “intercanviar emocions i pensaments, donar i rebre afecte, i acceptar i ser acceptats pels altres, són activitats bàsiques que estimulen estats d’ànim positius” i, afegim, fomenten una actitud positiva.
És a dir, la participació en els grups terapèutics promou una actitud positiva com a part de les eines que les persones cuidadores poden emprar per fer front a la seva situació. També davant la sensació de sobrecàrrega que tenen les persones que fan front als estralls que causen aquestes malalties progressives i incurables. I és que les nostres actituds estan mediatitzades pels nostres pensaments que, a vegades, són automàtics i donem com a vàlids sense aturar-nos a reflexionar.
Una actitud positiva ens impulsa a cercar informació i solucions
Davant les adversitats i la incertesa del futur, o davant del temor de conèixer la resposta als nostres dubtes, sovint ens bloquegem, i això ens impedeix adoptar actituds positives. Com a resultat, ens envaeix l’ansietat i optem per una actitud passiva en la cerca d’informació.
La presa de decisions acostuma a ser més senzilla quan disposem d’informació clara i fiable sobre les opcions que tenim. Tal com indica el doctor al seu llibre, “les persones amb disposició optimista també es mostren obertes a cercar informació sobre els successos que els preocupen abans de prendre decisions importants, i sospesen tant els aspectes positius com els negatius”.
Per això, una actitud positiva serà un bon punt de partida per prendre decisions (o per ajudar la persona amb Alzheimer a prendre-les) sobre aspectes relacionats amb el seu futur, orientats a protegir els seus drets i fomentar la seva qualitat de vida. Per exemple, és difícil decidir quines eines de protecció legal emprar si no les coneixem. Sens dubte, la bona informació afavoreix la tranquil·litat davant aspectes clau del futur.
L’ansietat també és un modulador de la nostra actitud
El temor, la incertesa, la por, etc. són sentiments generadors d’ansietat que interfereixen i limiten l’actitud positiva. Si l’ansietat és passatgera i som capaços de detectar-la i d’activar mecanismes per controlar-la, no ha de ser un gran problema. Encara més, a vegades, tenir una mica d’inquietud és inevitable i compleix la seva funció d’alerta, que ajuda a prendre decisions.
Ara bé, com ens recorda el Dr. Rojas Marcos, “els estats crònics d’ansietat constitueixen un altre verí per als ingredients de l’optimisme”, ja que l’ansietat no controlada genera indefensió i “el sentiment permanent d’indefensió té uns efectes devastadors sobre el temperament dels éssers humans. Les persones que se senten impotents davant l’adversitat i suposen que, facin el que facin, res no canviarà ni millorarà, acabaran sent proclius a adoptar una disposició apàtica i derrotista, a “llançar la tovallola” davant els desafiaments de la vida”.
Per això, és fonamental conèixer l’ansietat i aprendre a relaxar-se per mitigar-la i evitar que es converteixi en una amenaça per a la nostra salut o en un bloqueig de l’actitud positiva. Amb tot i això, és important tenir en compte, tal com afirma el doctor, que “el pitjor verí de l’optimisme és la depressió”. No s’ha de confondre la depressió amb sentiments passatgers de tristesa. Com que de vegades no és fàcil diferenciar-los, és important demanar consell professional.
La relació entre actitud positiva i resiliència
La resiliència, la capacitat de resistir i superar l’adversitat sortint reforçats, es pot potenciar seguint alguns consells, com per exemple recordant el rol que té l’actitud positiva. Com indica el doctor, “no totes les persones gaudeixen de la mateixa capacitat de recuperació. Apart del paper que desenvolupen els gens que heretem i la nostra manera de ser, l’aptitud per superar les desgràcies també depèn del significat que els hi donem i de les nostres expectatives”.
Tanmateix, és freqüent la vivència d’algunes persones que, després de viure una situació traumàtica, experimenten i valoren importants canvis positius, quelcom que el doctor ens explica analitzant el concepte de l’anomenat “creixement posttraumàtic”, fins i tot aplicable en l’elaboració del dol i l’afrontament de pèrdues com les que comporten malalties com l’Alzheimer.
No confondre actitud positiva amb ingenuïtat
Les reflexions del Dr. Rojas Marcos ens ajuden a veure que l’actitud positiva “és compatible amb la capacitat de valorar amb sensatesa els avantatges i els inconvenients de les decisions”. Aquesta asseveració ens porta a destacar altres que aquest famós psiquiatra ens regala i que recollim aquí com a colofó a aquest article, convidant a la reflexió sobre el valor de l’optimisme i l’actitud positiva:
No perdem la capacitat de distingir entre fantasia i realitat
“Exercir d’optimista realista consisteix, d’una banda, en promoure amb regularitat estats d’ànim positius, mitjançant estratègies destinades a augmentar la satisfacció que extraiem de les diverses parcel·les de la vida. Però també implica modelar la nostra forma de pensar amb la finalitat de maximitzar les percepcions, explicacions i perspectives favorables de les coses, incloent la valoració de l’esforç que invertim en aquest exercici”.
L’actitud positiva i l’optimisme no impliquen no percebre els riscos
“Una actitud esperançada estimula els dispositius curatius naturals del cos i anima psicològicament la persona a adoptar hàbits de vida saludables. Això no suposa que el pensament optimista sigui incompatible amb la percepció dels riscos d’una malaltia, però sí ho està amb la passivitat a l’hora d’afrontar-los”. En el cas de la malaltia d’Alzheimer, adoptar hàbits de vida saludables contribueix a reduir el risc de desenvolupar Alzheimer.
Ser optimista o mantenir una actitud positiva no significa no reconèixer la magnitud dels problemes
“L’optimisme no és incompatible amb l’acceptació dels problemes reals o els aspectes negatius d’una situació desafortunada, però sí amb el rebuig de qualsevol estratègia que pugui ajudar a resoldre els problemes o millorar la situació”.
L’actitud positiva es relaciona amb la visió de futur
“Potser l’estratègia que cal seguir en situacions incertes o perilloses sigui esperar el millor i preparar-se per al pitjor”.
La utilitat de l’humor per fomentar una actitud positiva
“Efectivament, el sentit de l’humor és una cosa molt seriosa. La seva funció principal és ajudar-nos a mantenir una saludable distància emocional dels conflictes i les circumstàncies que ens amenacen. També ens ajuda a reconèixer les incoherències de la vida. (…) Posar-li sal a la vida, és a dir, desplegar una certa dosi de gràcia i ocurrència, també és una excel·lent eina per connectar-nos amb els altres. I quan es presenta una crisi, el sentit de l’humor pot sumar-se als vincles afectius i solidaris amb altres persones”.
Així doncs, queda clar que les actituds positives i l’optimisme del qual ens parla el Dr. Luis Rojas Marcos al seu llibre “Optimisme i salut: El que la ciència sap dels beneficis del pensament positiu” són ingredients fonamentals per a la promoció de la salut i el benestar.
Agraïm la col·laboració del Dr. Luis Rojas Marcos en l’elaboració d’aquest article.
1 Rojas Marcos, L. Optimisme i salut: El que la ciència sap dels beneficis del pensament positiu. Barcelona: Grijalbo, Penguin Random House Grupo Editorial, 2020.
.webp){kind=logo}
