--- title: "Les cures davant de l'Alzheimer: guia pràctica per a persones cuidadores" description: Com cuidar una persona amb Alzheimer a casa? Claus sobre comunicació, activitats, situacions difícils i recursos per a persones cuidadores. image: https://blog.fpmaragall.org/hubfs/cuidados-alzheimer-persona-cuidadora-mujer-mayor-1.jpg --- [![Logo Fundació Pasqual Maragall](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Logos/logos-FPM-pantone-cat.png?width=112&height=70&name=logos-FPM-pantone-cat.png "Logo Fundació Pasqual Maragall")](https://blog.fpmaragall.org/ca/) [![Logo Fundació Pasqual Maragall](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Logos/logos-FPM-pantone-cat.png?width=112&height=70&name=logos-FPM-pantone-cat.png "Logo Fundació Pasqual Maragall")](https://blog.fpmaragall.org/ca/) - Temàtiques - [Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-dem%C3%A8ncia) - [Investigació i atenció sanitaria](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/investigaci%C3%B3-y-atenci%C3%B3-sanit%C3%A0ria) - [Consells i cures](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/consells-i-cures) - [Envelliment i hàbits saludables](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/envelliment-i-h%C3%A0bits-saludables) - Contingut descarregable - [Guies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/guias-sobre-alzheimer) - [Infografies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/infografias) - [Diccionari de l'Alzheimer](https://recursos.fpmaragall.org/ca/diccionari-de-lalzheimer) - [La Fundació](https://fpmaragall.org/ca/qui-som/) - [Recerca](https://fpmaragall.org/ca/barcelona-brain-research-center/) - [Acció Social](https://fpmaragall.org/ca/acompanyament-a-persones-cuidadores/) - [Impacte Social](https://fpmaragall.org/ca/accio-institucional/) - [Col·labora](https://fpmaragall.org/ca/col%c2%b7labora/) Més resultats Ca - Català - [Español](https://blog.fpmaragall.org/cuidado-personas-alzheimer) [![Fes-te Soci/a](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176487119638.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLKq9KfWKdDbcSmH5hTqmVNWQvv1U7Dixg91fyahNgCMqhzziFvQvpa6neocCeELzKKJmUoXwnEeaRk0XOhkIch05069BkcfFSWRmiZFI%2FN4pvfXnLeg6RifAMzOhQkq9J0FeI4sHA6mv7BPvVLFdMN94VxtHPgNAb15%2FiTPGOR580W0ZL9v3dy0OWA15yoFRjqFejoOk3c05GGfyHY%3D&webInteractiveContentId=176487119638&portalId=3304491&hsLang=ca) [![Fes-te Soci/a](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176487119638.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLKq9KfWKdDbcSmH5hTqmVNWQvv1U7Dixg91fyahNgCMqhzziFvQvpa6neocCeELzKKJmUoXwnEeaRk0XOhkIch05069BkcfFSWRmiZFI%2FN4pvfXnLeg6RifAMzOhQkq9J0FeI4sHA6mv7BPvVLFdMN94VxtHPgNAb15%2FiTPGOR580W0ZL9v3dy0OWA15yoFRjqFejoOk3c05GGfyHY%3D&webInteractiveContentId=176487119638&portalId=3304491&hsLang=ca) [Fes-te Socio/a](https://colabora.fpmaragall.org/ca/blog?accion=blog) - Temàtiques - [Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-dem%C3%A8ncia) - [Investigació i atenció sanitaria](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/investigaci%C3%B3-y-atenci%C3%B3-sanit%C3%A0ria) - [Consells i cures](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/consells-i-cures) - [Envelliment i hàbits saludables](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/envelliment-i-h%C3%A0bits-saludables) - Contingut descarregable - [Guies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/guias-sobre-alzheimer) - [Infografies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/infografias) - [Diccionari de l'Alzheimer](https://recursos.fpmaragall.org/ca/diccionari-de-lalzheimer) - [La Fundació](https://fpmaragall.org/ca/qui-som/) - [Recerca](https://fpmaragall.org/ca/barcelona-brain-research-center/) - [Acció Social](https://fpmaragall.org/ca/acompanyament-a-persones-cuidadores/) - [Impacte Social](https://fpmaragall.org/ca/accio-institucional/) - [Col·labora](https://fpmaragall.org/ca/col%c2%b7labora/) Ca - Català - [Español](https://blog.fpmaragall.org/cuidado-personas-alzheimer) [Consells i cures](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/consells-i-cures) # Les cures davant de l'Alzheimer: guia pràctica per a persones cuidadores ca [![Dra. Nina Gramunt Fombuena](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/nina-gramunt-profile.png?width=40&height=40&name=nina-gramunt-profile.png)](https://blog.fpmaragall.org/ca/author/nina-gramunt-fombuena) per [Dra. Nina Gramunt Fombuena](https://blog.fpmaragall.org/ca/author/nina-gramunt-fombuena) 16 minuts de lectura 28 d’octubre, 2026 Índex de continguts Aquest article ha estat elaborat per la Dra. Nina Gramunt Fombuena (Fundació Pasqual Maragall). La informació té caràcter divulgatiu i no substitueix el consell mèdic o sociosanitari especialitzat. S'estima que centenars de milers de famílies participen diàriament en les cures de les prop de 900.000 persones que viuen amb demència al nostre país, la majoria a causa de l'Alzheimer ([Societat Espanyola de Neurologia](https://www.sen.es/)). El rol de les cures recau majoritàriament en la família i entitats com [CEAFA](https://www.ceafa.es/es) adverteixen de l'impacte significatiu en tot l'entorn proper. Aquest article és una guia que reuneix les claus, els recursos i les estratègies per afrontar aquest procés de la millor manera possible. ## Què implica cuidar una persona amb Alzheimer? Tenir cura d'una persona amb Alzheimer implica acompanyar-la de manera progressiva en aspectes relacionats amb la vida quotidiana, la comunicació, la presa de decisions i el benestar emocional. A mesura que la malaltia avança, les necessitats de suport solen augmentar, de manera que l'atenció s'ha d'adaptar contínuament a cada nova etapa. A les fases inicials, l'ajuda pot centrar-se a acompanyar a consultes mèdiques, organitzar la medicació o donar suport emocional després del diagnòstic. Amb el temps, poden aparèixer dificultats relacionades amb la memòria, l'orientació o la capacitat per desenvolupar-se de manera autònoma, cosa que exigeix més supervisió i organització de les cures. En fases més avançades, el suport es pot estendre a activitats bàsiques de la vida diària, com l'alimentació, la higiene personal o la mobilitat. Tanmateix, tenir cura no consisteix únicament a ajudar amb tasques pràctiques. També implica acompanyar emocionalment, transmetre seguretat, afavorir la participació i preservar la dignitat de la persona en tot moment. Per això és important deixar-se assessorar i rebre [consells per a la persona cuidadora](https://blog.fpmaragall.org/ca/consells-perque-el-cuidador-duna-persona-amb-alzheimer-aprengui-a-cuidar-se?hsLang=ca). Les responsabilitats que solen assumir progressivament les persones cuidadores inclouen: - Acompanyar visites mèdiques. - Supervisar tractaments i medicació. - Gestionar assumptes econòmics i administratius. - Organitzar rutines i activitats. - Realitzar adaptacions per a una llar segura. - Facilitar la comunicació amb professionals i familiars. - Ajudar en [activitats de la vida diària](https://blog.fpmaragall.org/ca/activitats-de-la-vida-diaria?hsLang=ca). - Proporcionar suport emocional. La intensitat i el tipus d’ajuda variaran en funció de les característiques de cada persona i de la fase de la malaltia, per la qual cosa moltes persones cuidadores descriuen aquesta experiència com un procés continu d’adaptació al canvi i aprenentatge. ### Com afecta l'Alzheimer la família? L'Alzheimer afecta tota la família perquè modifica progressivament les dinàmiques habituals, redistribueix responsabilitats i genera un important impacte emocional. A mesura que augmenten les necessitats de suport, els familiars han d'adaptar-se a nous rols i afrontar decisions cada cop més complexes, cosa que requereix ajustos en la xarxa de suport familiar. Quan apareix un diagnòstic d'Alzheimer, la malaltia deixa de ser una qüestió exclusivament individual per convertir-se en una realitat compartida per tot l'entorn proper. Les rutines familiars canvien. Les responsabilitats es redistribueixen. Les preocupacions augmenten. A més, moltes famílies han de fer front a qüestions relacionades amb l'organització de les cures, l'adaptació de l'habitatge o la planificació del futur. En alguns casos, les noves responsabilitats poden enfortir la col·laboració entre familiars. En altres, poden aparèixer tensions derivades de diferències de criteri, dificultats de conciliació o repartiment desigual de tasques. A això s'hi afegeix l'impacte emocional que genera observar l'evolució d'una malaltia que afecta progressivament capacitats essencials com la memòria, el llenguatge o l'autonomia. ### Com cal cuidar una persona amb Alzheimer? No hi ha una única forma correcta de cuidar. La cura s'ha d'adaptar a les necessitats específiques de cada persona, respectant-ne les capacitats, les preferències i la dignitat. Mantenir l'autonomia durant el màxim temps possible, oferir suport quan sigui necessari i afavorir el benestar emocional constitueixen alguns dels principis fonamentals. Cada persona presenta [símptomes diferents,](https://blog.fpmaragall.org/ca/alzheimer-senyals-dalerta?hsLang=ca) evoluciona a un ritme diferent i disposa de circumstàncies familiars particulars. No obstant això, sí que hi ha principis àmpliament acceptats que poden orientar una atenció centrada en la persona. ## Comunicació amb la persona amb Alzheimer La comunicació constitueix un dels pilars fonamentals de les cures i de la manera de[tractar una persona amb Alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/ca/com-tractar-a-un-malalt-dalzheimer-la-comunicacio?hsLang=ca), amb especial atenció a la comunicació. A través de la comunicació es mantenen els vincles afectius, s'expressen necessitats, es comparteixen emocions i es construeixen relacions significatives. No obstant això, l'Alzheimer afecta progressivament capacitats relacionades amb el llenguatge, la comprensió i l'expressió verbal, cosa que obliga a adaptar la manera d'interactuar. Comprendre aquests canvis i seguir alguns [consells per a una bona comunicació amb una persona amb Alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/ca/consells-comunicacio-alzheimer?hsLang=ca) permet reduir la frustració i afavorir una comunicació més satisfactòria per a totes dues parts. ### Com canvien les capacitats de comunicació Les dificultats comunicatives solen evolucionar de manera gradual. A les fases inicials poden aparèixer problemes per trobar determinades paraules, recordar noms o seguir converses complexes. Posteriorment, poden sorgir: - Repetició freqüent de preguntes. - Dificultats per comprendre missatges llargs. - Problemes per seguir converses grupals. - Confusió respecte al context de determinades situacions. En fases més avançades, la comunicació verbal es pot veure molt limitada. Això no vol dir, però, que desaparegui la capacitat per percebre emocions, tons de veu o expressions facials. Per aquest motiu, la comunicació no verbal adquireix una importància creixent. ### Com parlar amb una persona amb Alzheimer? Per mantenir una conversa efectiva, convé utilitzar missatges senzills, parlar amb calma i adaptar el llenguatge a les capacitats de la persona. També és recomanable mantenir contacte visual, reduir distraccions i donar temps suficient per respondre. Algunes estratègies poden ser especialment útils: Captar l'atenció abans de parlar Abans d'iniciar una conversa, cal assegurar-se que la persona presta atenció. Per això pot ser útil: - Apropar-se de manera tranquil·la. - Cridar-la pel seu nom. - Establir contacte visual - Situar-se a la seva alçada. Utilitzar frases senzilles Les explicacions llargues o complexes poden resultar difícils de comprendre. En general, és preferible transmetre una idea cada vegada i utilitzar frases breus. Formular preguntes concretes Les preguntes amb múltiples opcions poden generar confusió. Per exemple, sol resultar més fàcil respondre a «Prefereixes te o cafè?» que a «Què et ve de gust prendre?». Donar temps per respondre La velocitat de processament de la informació es pot veure afectada per la malaltia. Esperar uns segons abans de repetir una pregunta o completar una resposta afavoreix una comunicació més respectuosa i eficaç. Evitar corregir constantment Corregir de forma reiterada errors de memòria o insistir que recordi determinada informació pot generar frustració innecessària. Moltes vegades resulta més útil centrar-se en l'emoció que expressa la persona que no pas en l'exactitud dels fets. ### El mètode de validació: què és i com aplicar-lo El mètode de validació (abans anomenat “teràpia de validació”) és una estratègia de comunicació desenvolupada per comprendre i acceptar la realitat subjectiva de la persona amb [demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/quins-son-els-tipus-i-les-causes-de-demencia?hsLang=ca). El seu objectiu no consisteix a reforçar creences errònies, sinó a respondre a les emocions que hi ha darrere seu. Per exemple, si una persona expressa preocupació per haver de recollir els fills petits de l’escola, respondre únicament que els seus fills són adults pot no alleujar la seva inquietud. En canvi, explorar l'emoció subjacent a aquesta preocupació pot afavorir una interacció més empàtica. Aquest enfocament pot contribuir a reduir l'ansietat, millorar la relació i disminuir les situacions de conflicte. La validació no és apropiada en totes les circumstàncies, però constitueix una eina valuosa dins del repertori comunicatiu de les persones cuidadores. ## Activitats i estimulació per a persones amb Alzheimer Tot i que la malaltia provoca canvis progressius en les capacitats cognitives i funcionals, moltes persones poden continuar participant en activitats que els resulten agradables, estimulants i adaptades a les possibilitats. No es tracta d'ocupar contínuament el temps amb activitats. L'objectiu és trobar propostes que resultin significatives i satisfactòries per a la persona. Vegem alguns exemples d'intervencions no farmacològiques per promoure l'activitat: ### Estimulació cognitiva L'[estimulació cognitiva](https://blog.fpmaragall.org/ca/estimulacio-cognitiva-alzheimer?hsLang=ca) engloba activitats orientades a exercitar funcions com la memòria, l'atenció, el llenguatge, el raonament o l'orientació. És una de les [teràpies no farmacològiques](https://blog.fpmaragall.org/ca/terapies-no-farmacologiques?hsLang=ca) més utilitzades en persones amb demència. Es pot fer mitjançant programes estructurats dirigits per professionals o integrar-se en activitats quotidianes. La clau no rau en la dificultat de la tasca, sinó en ajustar-la a les capacitats de la persona per evitar frustracions innecessàries. ### Psicomotricitat L'activitat física aporta beneficis importants per a la salut general i també pot contribuir al benestar emocional i funcional de les persones amb Alzheimer. La realització d’activitats de [psicomotricitat](https://blog.fpmaragall.org/ca/jocs-per-alzheimer?hsLang=ca) dirigida o orientada per professionals i adaptada a les condicions particulars i la capacitat de cada persona és una bona forma de mantenir la coordinació, l’equilibri i l’habilitat motora en general. Sempre que les condicions físiques ho permetin, és recomanable incorporar moviment de forma regular. Coses tan senzilles i fàcilment adaptables com caminar o ballar poden resultar activitats especialment beneficioses. A més d'afavorir la salut cardiovascular i muscular, aquestes activitats poden contribuir a millorar l'estat d'ànim. ### Teràpia de reminiscència La [reminiscència](https://blog.fpmaragall.org/ca/reminiscencia?hsLang=ca) consisteix a evocar experiències personals significatives fent servir fotografies, objectes, cançons o records relacionats amb la història de vida de la persona. També ofereix una oportunitat perquè familiars i professionals coneguin millor la trajectòria vital de la persona i enforteixin la connexió emocional amb ella. Parlar sobre experiències d'infància, joventut o vida laboral pot afavorir: - La comunicació. - La participació. - L'autoestima. - Una menor sensació de[pèrdua d'identitat](https://blog.fpmaragall.org/ca/tinc-alzheimer-la-identitat-des-de-la-consciencia?hsLang=ca). - El benestar emocional. ### Musicoteràpia La [musicoteràpia](https://blog.fpmaragall.org/ca/musicoterapia-alzheimer?hsLang=ca) és una intervenció professionalitzada que ocupa un lloc especial dins les teràpies no farmacològiques. Diversos estudis han mostrat que diverses capacitats relacionades amb el processament musical es poden mantenir relativament preservades fins i tot en fases avançades de la malaltia. A més, la música constitueix una eina especialment valuosa per promoure el benestar i la connexió emocional. Escoltar cançons personalment significatives pot afavorir: - L'evocació de records. - L'expressió emocional. - La relaxació. - La interacció social. - La participació en activitats grupals. De vegades, persones amb dificultats importants per comunicar-se verbalment conserven la capacitat de cantar cançons apreses dècades enrere. ![cuidados-alzheimer-persona-cuidadora-mujer-mayor.jpg 2](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/cuidados-alzheimer-persona-cuidadora-mujer-mayor.jpg%202.jpg?width=575&height=383&name=cuidados-alzheimer-persona-cuidadora-mujer-mayor.jpg%202.jpg) ### Teràpia ocupacional La teràpia ocupacional cerca mantenir la participació en activitats significatives de la vida diària. El seu objectiu és afavorir l'autonomia i la qualitat de vida. Sovint, adaptant activitats quotidianes perquè la persona les pugui seguir realitzant, des de preparar receptes senzilles, doblegar roba o participar en activitats creatives. Continuar implicant-se en tasques quotidianes ajuda a preservar habilitats i reforça la sensació d'utilitat. ## Com proposar activitats adequades per a una persona amb Alzheimer? Un dels errors més freqüents consisteix a centrar-se únicament en les limitacions que provoca la malaltia. Tanmateix, per planificar activitats, és més útil identificar les capacitats que encara es conserven. Les activitats solen funcionar millor quan parteixen d’allò que la persona pot fer i gaudeix fent. Mantenir el vincle amb interessos importants afavoreix la sensació de continuïtat i enforteix la identitat personal. Cadascú té una biografia, unes preferències i uns interessos propis. Per això, una activitat que resulta estimulant per a una persona pot no tenir el mateix significat per a una altra. Les aficions i experiències prèvies constitueixen un excel·lent punt de partida per plantejar [activitats per a persones amb Alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/ca/activitats-per-a-persones-amb-alzheimer?hsLang=ca). Per exemple: - Una persona que gaudia cuidant plantes pot continuar participant en tasques senzilles de jardineria. - Qui ha cuinat durant anys pot col·laborar en la preparació de receptes simples. - Una persona aficionada a la música pot gaudir escoltant cançons significatives o participant-hi en activitats musicals. Davant la realització d'activitats amb una persona amb Alzheimer, és clau atendre dos aspectes fonamentals: Adaptar la dificultat Les activitats han de representar un repte assumible. Si són massa complexes, poden generar frustració. Si són excessivament simples, poden provocar desinterès. Sovint només cal simplificar alguns passos perquè una activitat segueixi sent accessible i gratificant. Prioritzar el procés sobre el resultat L'objectiu principal no és avaluar capacitats ni comprovar si l'activitat es fa correctament. El que és important és afavorir la participació i generar una experiència positiva. Quan s'elimina la pressió per obtenir resultats concrets, moltes activitats es converteixen en oportunitats per gaudir, comunicar-se i compartir temps de qualitat. ## Situacions difícils: com actuar A mesura que progressa la malaltia, poden aparèixer [símptomes conductuals](https://blog.fpmaragall.org/ca/alteracions-de-la-conducta?hsLang=ca) i psicològics que generen preocupació, incertesa o desgast emocional a les famílies i que portin a l'aparició de conductes disruptives o situacions difícils de gestionar. Tot i que algunes situacions efectivament poden resultar difícils, és important recordar que solen formar part de la malaltia i que, en moltes ocasions, determinades conductes constitueixen una manera d'expressar necessitats que la persona ja no pot comunicar d'una altra manera. Entre elles es troben: - Agitació. - Irritabilitat - Alteracions del son. - Repetició constant de preguntes. - Negativa a menjar. - [Agressivitat](https://blog.fpmaragall.org/ca/comportament-agressiu?hsLang=ca). - Al·lucinacions. Quan apareix una conducta problemàtica o situació difícil, el primer pas consisteix a intentar comprendre què pot estar passant, ja que darrere de molts comportaments aparentment inexplicables es poden trobar factors sobre els quals es pot o s'ha d'actuar, com ara: - Dolor. - Fam. - Set. - Cansament. - Por. - Confusió. - Exposició a un inadequat [nivell de soroll.](https://blog.fpmaragall.org/ca/nivel-de-soroll?hsLang=ca) Identificar aquestes possibles causes pot ajudar a prevenir situacions semblants en el futur. ### Què cal fer si la persona amb Alzheimer no vol menjar? Quan una persona amb Alzheimer rebutja el menjar, convé identificar possibles causes com dificultats per reconèixer els aliments, problemes per mastegar o empassar, alteracions del gust o malestar físic. Abans d’interpretar el fet que [no vulgui menjar](https://blog.fpmaragall.org/ca/no-menjar?hsLang=ca) com una conducta oposicionista, és convenient explorar opcions que puguin ajudar. Algunes recomanacions que poden afavorir la gana són: - Mantenir horaris regulars. - Oferir menjars senzills. - Adaptar les textures. - Servir racions petites. - Reduir distraccions durant els àpats. Les dificultats persistents d'alimentació s'han de valorar amb professionals sanitaris. ### Com gestionar l’agressivitat o les al·lucinacions? L'agressivitat i les [al·lucinacions](https://blog.fpmaragall.org/ca/alzheimer-i-allucinacions?hsLang=ca) poden formar part dels símptomes conductuals associats a la demència. Davant d'aquestes situacions sol ser recomanable: - Mantenir la calma. - Evitar discussions. - Validar les emocions. - Identificar els desencadenants. - Garantir la seguretat. - Consultar amb professionals quan els episodis siguin freqüents o intensos. Comprendre que aquestes conductes formen part de la malaltia pot ajudar a reduir sentiments de culpa o frustració en els qui acompanyen la persona. La prioritat no ha de centrar-se a convèncer la persona que està equivocada, sinó a reduir-ne el malestar i preservar-ne el benestar emocional. ## Recursos i suports per a la persona cuidadora Assumir la cura d’una persona amb Alzheimer implica afrontar nombrosos reptes que evolucionen a mesura que progressa la malaltia. Tot i que gran part de l'atenció sol recaure sobre familiars, és important recordar que hi ha [recursos socials](https://blog.fpmaragall.org/ca/recursos-socials-per-a-persones-amb-alzheimer-i-familiars?hsLang=ca), sanitaris i comunitaris que poden ajudar a afrontar aquesta situació. Conèixer aquests recursos des de les primeres fases permet planificar millor el futur, anticipar necessitats i reduir la sobrecàrrega que poden experimentar les persones cuidadores. Demanar ajuda no vol dir renunciar al compromís amb la cura. Al contrari, constitueix una estratègia fonamental per garantir una atenció de qualitat i preservar el benestar de tota la família. ### La importància de construir una xarxa de suport Una de les dificultats més freqüents que expressen les persones cuidadores és la sensació d'haver d'assumir soles la responsabilitat de la cura. Tot i això, l'Alzheimer és una malaltia de llarga evolució que es pot estendre durant anys. Per aquest motiu, és recomanable construir una xarxa de suport des d'etapes primerenques. Això permet repartir responsabilitats i disposar d’ajuda quan sorgeixen situacions imprevistes. Aquesta xarxa pot estar formada, entre d'altres, per: - Familiars. - Amistats. - Veïnat de confiança. - Professionals sanitaris. - Personal de treball social. - Associacions de familiars de persones amb Alzheimer. - Serveis comunitaris. ![cuidados-alzheimer-persona-cuidadora-mujer-mayor.jpg 3](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/cuidados-alzheimer-persona-cuidadora-mujer-mayor.jpg%203.jpg?width=575&height=383&name=cuidados-alzheimer-persona-cuidadora-mujer-mayor.jpg%203.jpg) ### Serveis de suport al domicili Moltes famílies desitgen que la persona amb Alzheimer pugui romandre a casa seva el màxim temps possible. Per això hi ha diferents recursos que complementen l'atenció familiar. Servei d’ajuda a domicili Aquests serveis ofereixen suport professional en activitats quotidianes com: - Higiene personal. - Alimentació. - Mobilitat. - Tasques domèstiques bàsiques. La seva intensitat pot variar segons les necessitats de cada persona. Teleassistència La teleassistència permet contactar ràpidament amb serveis de suport davant de determinades situacions d'emergència o necessitat. Aquest i altres dispositius per a persones amb Alzheimer poden aportar tranquil·litat tant a la persona afectada com al seu entorn familiar. Adaptació de l'habitatge: Algunes modificacions poden afavorir la seguretat a casa i fomentar l'autonomia. Entre les mesures més habituals destaquen: - Millorar la il·luminació. - Eliminar obstacles. - Instal·lar elements de suport en zones de risc. - Senyalitzar espais importants. - Reduir riscos de caigudes. ### Centres de dia Els [centres de dia](https://blog.fpmaragall.org/ca/centres-de-dia-per-a-gent-gran?hsLang=ca) constitueixen un recurs intermedi entre l’atenció domiciliària i l’atenció residencial. Ofereixen atenció professional durant determinades hores del dia i permeten que la persona continuï vivint al seu domicili. Entre els seus objectius destaquen: - Afavorir l'estimulació cognitiva - Mantenir capacitats funcionals. - Promoure la interacció social. - Donar suport a les famílies. A més, poden proporcionar períodes de descans a les persones cuidadores. ### Programes de respir familiar La cura continuada pot generar cansament físic i emocional. Per aquest motiu, hi ha programes orientats a proporcionar períodes temporals de descans per a les persones cuidadores. Aquests recursos poden incloure: - Atenció domiciliària puntual. - Activitats supervisades. - Estades temporals a centres especialitzats. Disposar de temps per descansar, fer gestions o mantenir activitats personals forma part d'una estratègia saludable de cura. ### Residències especialitzades en Alzheimer La decisió de [traslladar a una residència](https://blog.fpmaragall.org/ca/ingres-a-una-residencia?hsLang=ca) una persona amb Alzheimer sol generar molts dubtes i emocions a les famílies. No hi ha un moment adequat per a tots els casos ni ha de ser sempre necessari, ja que depèn de factors com el grau de dependència, les necessitats d'atenció, la seguretat al domicili o la disponibilitat de suports familiars. Si finalment es valora una residència, és important no només fixar-se en les instal·lacions, sinó també en aspectes com la formació de l'equip professional, els programes d'estimulació, l'atenció centrada en la persona i el grau de participació que s'ofereix a les famílies. Les residències especialitzades poden proporcionar entorns adaptats i cures específiques per a cada fase de la malaltia, contribuint al benestar tant de la persona afectada com del seu entorn. ### Recursos legals i planificació anticipada L'Alzheimer planteja qüestions legals que cal abordar progressivament, especialment durant les fases inicials. Planificar amb antelació pot facilitar la presa de decisions futures. Hi ha diferents [eines jurídiques](https://blog.fpmaragall.org/ca/eines-juridiques-per-a-la-proteccio-de-persones-amb-alzheimer?hsLang=ca) de protecció, entre les quals es troben: - Document de voluntats anticipades. - Poders preventius. - Mesures de suport per a la presa de decisions. - Planificació econòmica i patrimonial. Abordar aquestes qüestions quan la persona encara pot expressar clarament les seves preferències afavoreix el respecte a la seva voluntat i redueix la futura incertesa quan la família o les persones cuidadores han de prendre decisions. ### A quins ajuts té dret la persona cuidadora? Les persones cuidadores poden accedir a diferents recursos de suport, com ara programes formatius, atenció psicològica, [grups terapèutics](https://blog.fpmaragall.org/ca/tenir-cura-del-cuidador-d-una-persona-amb-alzheimer-com-funcionen-els-grups-terapeutics?hsLang=ca)i d'ajuda mútua o serveis de respir familiar. A més, moltes prestacions vinculades a la [Llei de dependència](https://blog.fpmaragall.org/ca/llei-de-dependencia?hsLang=ca) faciliten recursos destinats a l'atenció de la persona afectada, contribuint indirectament a reduir la càrrega de cures. Els ajuts disponibles depenen de factors com: - El grau de dependència reconegut. - La comunitat autònoma de residència. - La situació familiar i econòmica. - Els recursos existents a cada territori. Per això, sol ser recomanable sol·licitar orientació a través dels serveis socials o d'entitats especialitzades. ## Cuidar la persona cuidadora: autocura i benestar emocional El benestar de la persona cuidadora constitueix un element essencial dins del procés d'atenció a l'Alzheimer. Amb freqüència, les necessitats de la persona afectada ocupen el centre de les preocupacions familiars. Tot i això, descuidar la salut física i emocional de qui cuida pot tenir conseqüències importants tant per a la pròpia persona cuidadora com per a la qualitat de les cures que proporciona. Per això, cada vegada hi ha un consens més gran sobre la necessitat d'incorporar l’autocura com a part fonamental de l'atenció. ### L'impacte emocional de les cures Tenir cura d'una persona amb Alzheimer pot ser una experiència profundament significativa, però també exigent. Trobar difícil gestionar[les emocions](https://blog.fpmaragall.org/ca/gestio-democions?hsLang=ca) davant d'un ésser estimat amb Alzheimer no implica una implicació menor en la cura. Al contrari, forma part d'una experiència complexa que se sol prolongar durant anys. Reconèixer aquestes emocions constitueix un pas important per gestionar-les adequadament. ### Senyals de sobrecàrrega La sobrecàrrega és un nom potser no gaire afortunat que es fa servir per fer referència a la percepció de sentir-se superat i amb manca de recursos per fer front a una situació complexa. Se sol desenvolupar de manera gradual i pot passar desapercebuda durant un temps. Alguns senyals d'alerta són: Senyals físics - Fatiga persistent. - Alteracions de la [qualitat del son](https://blog.fpmaragall.org/ca/insomni?hsLang=ca). - Dolors musculars freqüents. - Disminució d’energia. Senyals emocionals - Irritabilitat. - [Ansietat](https://blog.fpmaragall.org/ca/lansietat-en-cuidadors-de-persones-amb-alzheimer-i-com-aprendre-a-gestionarla?hsLang=ca). - Tristesa freqüent. - Sensació de desbordament. Senyals socials - Aïllament progressiu. - Abandó d'activitats de lleure. - Reducció d'[activitats socials](https://blog.fpmaragall.org/ca/propostes-activitats-culturals-i-socials-que-activen-el-nostre-cervell?hsLang=ca). - Dificultats per mantenir interessos propis. Detectar aquests senyals de manera primerenca permet actuar abans que la situació s'agreugi. ### Com evitar l'anomenada “síndrome de la persona cuidadora”? Per prevenir efectes indesitjats derivats del rol de tenir cura, és recomanable compartir responsabilitats, [demanar ajuda](https://blog.fpmaragall.org/ca/consells-per-demanar-ajuda-de-forma-eficac?hsLang=ca) quan calgui, mantenir activitats gratificants i tenir cura de la pròpia salut física i emocional. Algunes estratègies especialment útils per evitar la [“síndrome de la persona cuidadora”](https://blog.fpmaragall.org/ca/sindrome-del-cuidador-cremat?hsLang=ca) són: Acceptar ajuda Moltes persones senten que han d'assumir soles totes les responsabilitats relacionades amb la cura. Compartir tasques, però, constitueix una de les mesures més eficaces per prevenir l'esgotament. Mantenir espais propis Reservar temps per a activitats personals ajuda a preservar l’equilibri emocional. Continuar desenvolupant aficions, relacions socials o moments de descans no representa una manca de compromís amb les cures. Cuidar la salut física L'alimentació equilibrada, el descans adequat i l'activitat física continuen sent importants. La salut de la persona cuidadora forma part de la qualitat de les cures. Buscar suport emocional Parlar sobre les dificultats associades a la cura pot resultar de gran ajut. L'atenció psicològica i els grups de suport ofereixen espais segurs per compartir experiències i estratègies. Participar en grups terapèutics i de suport Les persones cuidadores solen beneficiar-se especialment del contacte amb altres persones que travessen situacions semblants. Els grups terapèutics i de suport permeten: - Compartir experiències. - Reduir sentiments d'aïllament. - Aprendre estratègies pràctiques. - Trobar comprensió i suport emocional. Nombroses persones descriuen aquests espais com una de les ajudes més valuoses durant el procés de cura. ## Preguntes freqüents sobre les cures en l'Alzheimer - #### Quin tipus de cures s'han d'oferir a una persona amb Alzheimer? Les cures inclouen suport físic, emocional, cognitiu i social. S'han d'adaptar a les capacitats i les necessitats de cada etapa de la malaltia. - #### Una persona amb Alzheimer pot viure sola? A les fases inicials, algunes persones poden mantenir cert grau d'autonomia. Tot i això, la necessitat de supervisió sol augmentar progressivament per garantir la seguretat i pot portar a plantejar-se la conveniència de canviar de domicili una persona amb Alzheimer. - #### Com s’ha d’adaptar l’habitatge per millorar la seguretat? Millorar la il·luminació, eliminar obstacles, senyalitzar espais importants i reduir riscos d'accidents domèstics. Per afavorir la qualitat de vida i el benestar, és clau procurar seguretat a la llar d’una persona amb Alzheimer. - #### Què fer quan la persona amb Alzheimer rebutja rebre ajuda? Mantenir una actitud calmada, evitar confrontacions i adaptar la manera d'oferir suport acostuma a resultar més efectiu que insistir o discutir. - #### És recomanable establir i mantenir rutines? Sí. Les [rutines són de gran valor per a les persones amb Alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/ca/rutines-persones-amb-alzheimer?hsLang=ca), ja que proporcionen seguretat, redueixen la incertesa i faciliten l'organització de la vida quotidiana. - #### Què pot ajudar a fer feliç una persona amb Alzheimer? Més que pretendre una cosa tan abstracta com la felicitat, és preferible pensar a **promoure el benestar** per fomentar la qualitat de vida. Les persones amb Alzheimer solen beneficiar-se d'**entorns tranquils**, relacions afectives positives i activitats que els resultin **familiars i agradables**. Tot i que cada persona és diferent, hi ha alguns elements que freqüentment contribueixen al seu benestar: sentir-se acompanyada, mantenir vincles significatius i rutines previsibles, gaudir d'experiències plaents i sentir-se útil i respectada. Comprendre què aporta benestar a cada persona requereix observació, escolta i adaptació constant. ## Suport professional de la Fundació Pasqual Maragall a persones cuidadores La Fundació Pasqual Maragall desenvolupa iniciatives dirigides a orientar i acompanyar les persones cuidadores i les famílies mitjançant recursos divulgatius, programes terapèutics, activitats formatives i materials especialitzats basats en el coneixement científic més actualitzat. Comptar amb informació fiable i suport professional pot ajudar a afrontar els reptes de la cura amb més confiança i benestar. Consulteu els [programes d'acompanyament a persones cuidadores](https://fpmaragall.org/ca/acompanyament-a-persones-cuidadores/) de la Fundació Pasqual Maragall.   ![Dra. Nina Gramunt Fombuena](https://blog.fpmaragall.org/hubfs/nina-gramunt-profile.png) ### Dra. Nina Gramunt Fombuena Direcció tècnica i editorial del Blog Neuropsicòloga i Psicòloga General Sanitària, dedicada particularment a la formació i divulgació sobre envelliment, Alzheimer i altres formes de demència. Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC). Núm. de col·legiada: 9747. [Conèixer més →](https://blog.fpmaragall.org/ca/author/nina-gramunt-fombuena) [![Claus sobre la malaltia d’Alzheimer](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-177585311392.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLJjdVFaIrZ0LIrH0BeOwYPBaxd6%2BRPifQYS04T19kBoA0%2BIRDOElfnTjrRWPF7%2B2%2B5fqpJ3EQLsLnFhTc%2FS0VYUboNkOwztRZF2Vh9OZTNzqvyh80Gj%2Bpm2V4JXrQLwRvCbqgansU1zv0SjTjpNHMUyY5h7mNOHWwZEYd30hLOOb27oMgkbqoeg2garSjrb18dxU9OnaGBUcdpOX8WI2vBUXaZPY5n%2BGSZZHW%2FH9qQc%2FXyS08ZZ9bXhCKI%3D&webInteractiveContentId=177585311392&portalId=3304491&hsLang=ca) [Compartir en X](https://x.com/intent/post?url=https://blog.fpmaragall.org/ca/cures-persones-alzheimer&text=Les+cures+davant+de+l%27Alzheimer%3A+guia+pr%26agrave%3Bctica+per+a+persones+cuidadores) [Compartir en Facebook](https://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://blog.fpmaragall.org/ca/cures-persones-alzheimer&t=Les+cures+davant+de+l%27Alzheimer%3A+guia+pr%26agrave%3Bctica+per+a+persones+cuidadores) [Compartir en LinkedIn](https://www.linkedin.com/shareArticle?mini=true&url=https://blog.fpmaragall.org/ca/cures-persones-alzheimer&t=Les+cures+davant+de+l%27Alzheimer%3A+guia+pr%26agrave%3Bctica+per+a+persones+cuidadores) Article anterior [← Microinfarts cerebrals: símptomes, diagnòstic i prevenció](https://blog.fpmaragall.org/ca/microinfarts-cerebrals?hsLang=ca) Fes la teva donació en només 3 passos! ## Amb 30 €/mes, fas possible que una persona cuidadora accedeixi al nostre programa de suport terapèutic Ajuda'ns a vèncer aquesta malaltia [![15€](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176481339042.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLIJVhp1A%2B0T75k96lmbC%2Bg0%2B%2BjTCzEUZLsZDhxwUGdbaHO9shKsQG5Fn1F%2BVFncprwzSUa24lAQsQILDaRxi8Py5OtyotTxAqwi%2FGjxUOq7Xeboe77560Wd4Rq4bVaMfQu4UdIs0qNpFc0c%2FxFJY8KN2kS2COaoQWLpDx%2FTYe0fIsOYDLodVhOMePW3VWvnlhBjinsAWgOedw%3D%3D&webInteractiveContentId=176481339042&portalId=3304491&hsLang=ca) [![25€](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176481339061.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLKAvpnyP%2BWRMjVXW%2FrRsc%2FPUsdSB%2Bps8SS%2FSAP2wENNFOZAZVxaF3p5hIwFano8epyDb0MbToBDR5RIavFryW%2FSo7RWhW0hut2HBR8%2BPN8uUJz3CWC1xtxuOk7atZEhMiVYzKpltnNWLsNbfM1XkZqn2%2Fuh2adcs30gMHuJCb8OD2V7X5C0uNWJbIC5jnGESJyWb%2FLJfGq76w%3D%3D&webInteractiveContentId=176481339061&portalId=3304491&hsLang=ca) [![40€](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176487119666.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLLhmYca5GiNwHWFz%2FnvPF0zApiSjMS36osNKPaHNh4CUeZ8jZuhjyYxMxeDY5qbG0mxwNQciiT2ej4JRjUrUM90Tt7UraOnz1ikxT6Mla825y7VQf6I7hcaR623DTqO8sUbIcy5d1%2BqHfJaytSmvpiPBCl34LOKivGHfmMyADDaHOiTo42yy2ZahFIMb3gljoQCOjSKmLmLGw%3D%3D&webInteractiveContentId=176487119666&portalId=3304491&hsLang=ca) [![Uneix-te](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176803099516.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLILMxpcHpxh8Ry%2FokiiUohBBJVq3ObLv63cJiyXFRd%2B4rJXTyYsYaKsKBusp1dFfDG1VHdGFW72PNbJO0eEK0950yYDnJY4cjh%2B1w4CuGQ311tvvPOTfK3y5dSQFpBBT5lDset1%2FGo2%2FPyL6L%2BP%2FZu218ZtqJkWWvbAim%2BvTkrsQqL4JV2bmSkS4uKokYaxNU3hVKCzDvh4fpSZ7BMELrdH8Pr4%2FSIvFVTmrl4EGLJdJqdJ&webInteractiveContentId=176803099516&portalId=3304491&hsLang=ca) ### Entitats solidàries ![Logo Fundación Ramón Areces](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Ramon-areces-png-2x.png?width=127&height=40&name=Ramon-areces-png-2x.png) ![Logo Allianz](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/allianz-png-2x.png?width=131&height=40&name=allianz-png-2x.png) ![Logo Fundación 'la Caixa'](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/la-caixa-png-2x.png?width=200&height=40&name=la-caixa-png-2x.png) ![Logo Sabadell Fundació](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Sabadell-png-2x.png?width=95&height=40&name=Sabadell-png-2x.png) ![Logo Diputació Barcelona](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/diputacio-png-2x.png?width=115&height=40&name=diputacio-png-2x.png) ![Logo Moventia](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Moventina-png-2x.png?width=160&height=40&name=Moventina-png-2x.png) ![Logo Aigües de Barcelona](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Aigues-png-2x.png?width=111&height=40&name=Aigues-png-2x.png) ![Logo Ajuntament de Barcelona](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ajuntament-png-2x.png?width=105&height=40&name=ajuntament-png-2x.png) ![Logo Fundación ACS](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/acs-png-2x.png?width=95&height=40&name=acs-png-2x.png) ![Logo Fundación Adey](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ADEY-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=ADEY-logo-png-2x.png) ![Logo Carglass](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Carglass-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Carglass-logo-png-2x.png) ![Logo Enagas](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Enagas-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Enagas-logo-png-2x.png) ![Logo EDM](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/EDM-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=EDM-logo-png-2x.png) ![Logo Eurofragance](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Euro-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Euro-logo-png-2x.png) ![Logo FIATC Seguros](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Fiatc-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Fiatc-logo-png-2x.png) ![Logo Lluria](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Lluria-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Lluria-logo-png-2x.png) ![Logo Vopi4](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/vopi4-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=vopi4-logo-png-2x.png) ![Logo Ham](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ham-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=ham-logo-png-2x.png) ![Logo Ricoh](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Ricoh-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Ricoh-logo-png-2x.png) ![Logo Santalucía Seguros](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Santalucia-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Santalucia-logo-png-2x.png) ![Logo Fundación Susana Monsma](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/susana-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=susana-logo-png-2x.png) ![Logo Endesa](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/endesa-logo-png-2x.png?width=127&height=40&name=endesa-logo-png-2x.png) ![Logo Fundació Joan Ribas Araquistain](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/fundacio-joan-ribas-logo-png-2x-1.png?width=143&height=45&name=fundacio-joan-ribas-logo-png-2x-1.png) ![Logo Libra](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Libra-logo-png-2x.png?width=127&height=40&name=Libra-logo-png-2x.png) ![Logo Ministerio Derechos Sociales](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ministerio-derechos-sociales-logo-png-2x.png?width=143&height=45&name=ministerio-derechos-sociales-logo-png-2x.png) Centres de recerca: ![logo-barcelona-beta-white](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Footer/logo-barcelona-beta-white.png?width=199&height=44&name=logo-barcelona-beta-white.png) Centres vinculats: ![prbb-logo-es-white](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Footer/prbb-logo-es-white.png?width=178&height=44&name=prbb-logo-es-white.png)   ![logo\_p-fabra-white](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Footer/logo_p-fabra-white.png?width=124&height=44&name=logo_p-fabra-white.png) Certificació Web Mèdica Acreditada: [![Web Mèdic Acreditat. Veure més informació](https://stamp.wma.comb.es/stamp/imglogo.ashx?INTWMA=3039&lang=ca&size=small "Web Mèdic Acreditat. Veure més informació")](https://stamp.wma.comb.es/ca/seal/3039) Amb l'aval social de la SEN: ![logo\_SEN\_blanco](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/logo_SEN_blanco.png?width=57&height=50&name=logo_SEN_blanco.png) - [La Fundació](https://fpmaragall.org/ca/la-fundacio/) - [Alzheimer](https://fpmaragall.org/ca/alzheimer-enfermetat/) - [Apoyo Social](https://fpmaragall.org/ca/area-social/grups-terapeutics-alzheimer/) - [Actualitat](https://fpmaragall.org/ca/actualitat-alzheimer/) - [Colabora](https://fpmaragall.org/ca/donatius/) - [Contacte](https://fpmaragall.org/ca/contacte/) - [Accessibilitat](https://recursos.fpmaragall.org/ca/declaracio-accessibilitat?hsLang=ca) - [Avís Legal](https://fpmaragall.org/ca/avis-legal/) - [Política de Privacidat](https://fpmaragall.org/ca/gdpr/) - [Política de Cookies](https://fpmaragall.org/ca/politica-de-galetes/) **Fundació Pasqual Maragall** Wellington 30 - 08005 Barcelona Tel. 93 326 31 90 info@fpmaragall.org © Fundació Pasqual Maragall | Tots els drets reservats ```json { "@context" : "http://schema.org", "@type" : "Person", "alumniOf" : [ { "@type" : "CollegeOrUniversity", "name" : "Doctorat en Psicologia per la Universitat Ramon Llull (2008)" }, { "@type" : "CollegeOrUniversity", "name" : "Màster en Neuropsicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998)" }, { "@type" : "CollegeOrUniversity", "name" : "Llicenciatura en Psicologia per la Universitat Ramon Llull (1995)" } ], "familyName" : "Fombuena", "given_name" : "Nina", "image" : "https://3304491.fs1.hubspotusercontent-na1.net/hubfs/3304491/nina-gramunt-profile.png", "jobTitle" : "Direcció tècnica i editorial del Blog", "sameAs" : [ "https://www.linkedin.com/in/nina-gramunt-fombuena-74786834/" ], "worksFor" : { "@type" : "Fundación Pasqual Maragall", "name" : "Direcció tècnica i editorial del Blog" } } ``` ```json { "@context" : "http://schema.org", "@type" : [ "BlogPosting", "MedicalWebPage" ], "author" : { "@type" : "Person", "affiliation" : [ { "@type" : "Organization", "name" : "Fundació Pasqual Maragall" }, { "@type" : "Organization", "name" : "BarcelonaBeta Brain Research Center" } ], "jobTitle" : "Neuropsicòloga", "name" : "Dra. Nina Gramunt Fombuena" }, "dateModified" : "28/10/2026", "datePublished" : "2026-10-28 13:59:23", "headline" : "Les cures davant de l'Alzheimer: guia pràctica per a persones cuidadores", "publisher" : { "@type" : "Organization", "logo" : { "@type" : "ImageObject", "url" : "https://3304491.fs1.hubspotusercontent-na1.net/hubfs/3304491/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Logos/logos-FPM-pantone-cast.png" }, "name" : "Fundació Pasqual Maragall" } } ``` ```json { "@context": "https://schema.org", "@type": "FAQPage", "mainEntity": [ { "@type": "Question", "name": "Quin tipus de cures s'han d'oferir a una persona amb Alzheimer?", "acceptedAnswer": { "@type": "Answer", "text": "

Les cures inclouen suport físic, emocional, cognitiu i social. S'han d'adaptar a les capacitats i les necessitats de cada etapa de la malaltia.

" } } ,{ "@type": "Question", "name": "Una persona amb Alzheimer pot viure sola?", "acceptedAnswer": { "@type": "Answer", "text": "A les fases inicials, algunes persones poden mantenir cert grau d'autonomia. Tot i això, la necessitat de supervisió sol augmentar progressivament per garantir la seguretat i pot portar a plantejar-se la conveniència de canviar de domicili una persona amb Alzheimer.

" } } ,{ "@type": "Question", "name": "Com s’ha d’adaptar l’habitatge per millorar la seguretat?", "acceptedAnswer": { "@type": "Answer", "text": "

Millorar la il·luminació, eliminar obstacles, senyalitzar espais importants i reduir riscos d'accidents domèstics. Per afavorir la qualitat de vida i el benestar, és clau procurar seguretat a la llar d’una persona amb Alzheimer.


" } } ,{ "@type": "Question", "name": "Què fer quan la persona amb Alzheimer rebutja rebre ajuda?", "acceptedAnswer": { "@type": "Answer", "text": "Mantenir una actitud calmada, evitar confrontacions i adaptar la manera d'oferir suport acostuma a resultar més efectiu que insistir o discutir.

" } } ,{ "@type": "Question", "name": "És recomanable establir i mantenir rutines?", "acceptedAnswer": { "@type": "Answer", "text": "

Sí. Les rutines són de gran valor per a les persones amb Alzheimer, ja que proporcionen seguretat, redueixen la incertesa i faciliten l'organització de la vida quotidiana.

" } } ,{ "@type": "Question", "name": "Què pot ajudar a fer feliç una persona amb Alzheimer?", "acceptedAnswer": { "@type": "Answer", "text": "

Més que pretendre una cosa tan abstracta com la felicitat, és preferible pensar a promoure el benestar per fomentar la qualitat de vida. Les persones amb Alzheimer solen beneficiar-se d'entorns tranquils, relacions afectives positives i activitats que els resultin familiars i agradables.

Tot i que cada persona és diferent, hi ha alguns elements que freqüentment contribueixen al seu benestar: sentir-se acompanyada, mantenir vincles significatius i rutines previsibles, gaudir d'experiències plaents i sentir-se útil i respectada.

Comprendre què aporta benestar a cada persona requereix observació, escolta i adaptació constant.

" } } ] } ```