---
title: "Malaltia d'Alzheimer: què és, símptomes, diagnòstic, fases i com evoluciona"
description: "Guia completa sobre la malaltia d'Alzheimer: què és, primers símptomes, com es diagnostica i com evoluciona per fases. Elaborada per investigadors de la Fundació Pasqual Maragall."
image: https://blog.fpmaragall.org/hubfs/enfermedad-de-alzheimer.jpg
---

 Malaltia d'Alzheimer: què és, símptomes, diagnòstic, fases i com evoluciona

[![Logo Fundació Pasqual Maragall](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Logos/logos-FPM-pantone-cat.png?width=112&height=70&name=logos-FPM-pantone-cat.png "Logo Fundació Pasqual Maragall")](https://blog.fpmaragall.org/ca/)

[![Logo Fundació Pasqual Maragall](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Logos/logos-FPM-pantone-cat.png?width=112&height=70&name=logos-FPM-pantone-cat.png "Logo Fundació Pasqual Maragall")](https://blog.fpmaragall.org/ca/)

- Temàtiques
    - [Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-dem%C3%A8ncia)
    - [Investigació i atenció sanitaria](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/investigaci%C3%B3-y-atenci%C3%B3-sanit%C3%A0ria)
    - [Consells i cures](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/consells-i-cures)
    - [Envelliment i hàbits saludables](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/envelliment-i-h%C3%A0bits-saludables)
- Contingut descarregable
    - [Guies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/guias-sobre-alzheimer)
    - [Infografies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/infografias)
- [Diccionari de l'Alzheimer](https://recursos.fpmaragall.org/ca/diccionari-de-lalzheimer)
- [La Fundació](https://fpmaragall.org/ca/qui-som/)
    - [Recerca](https://fpmaragall.org/ca/barcelona-brain-research-center/)
    - [Acció Social](https://fpmaragall.org/ca/acompanyament-a-persones-cuidadores/)
    - [Impacte Social](https://fpmaragall.org/ca/accio-institucional/)
    - [Col·labora](https://fpmaragall.org/ca/col%c2%b7labora/)

Més resultats

Ca

- Català
- [Español](https://blog.fpmaragall.org/enfermedad-de-alzheimer)

[![Fes-te Soci/a](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176487119638.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLI5zQ1cG77SSpn4d%2BTE3u9JemfHAYCIlV%2FbwhWud36KvZ8IemDKaWdAeqFDpTi7b%2BCA10qQFwehm4tf5prXq4jpSvR4wtmTFCLXEGs9X9U8X7r9ZPsQ9GEh0669C1dKDy3s%2BheBEtMIekfbyN3rqxUVwiOSJ8RS7eDEfSO5fM2p%2FLP8Bo1rQ5w%2Br5W3PJS8mdJDC%2F8HJKFBLLDOUNg%3D&webInteractiveContentId=176487119638&portalId=3304491&hsLang=ca)

[![Fes-te Soci/a](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176487119638.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLI5zQ1cG77SSpn4d%2BTE3u9JemfHAYCIlV%2FbwhWud36KvZ8IemDKaWdAeqFDpTi7b%2BCA10qQFwehm4tf5prXq4jpSvR4wtmTFCLXEGs9X9U8X7r9ZPsQ9GEh0669C1dKDy3s%2BheBEtMIekfbyN3rqxUVwiOSJ8RS7eDEfSO5fM2p%2FLP8Bo1rQ5w%2Br5W3PJS8mdJDC%2F8HJKFBLLDOUNg%3D&webInteractiveContentId=176487119638&portalId=3304491&hsLang=ca)

[Fes-te Socio/a](https://colabora.fpmaragall.org/ca/blog?accion=blog)

- Temàtiques

    - [Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-dem%C3%A8ncia)
    - [Investigació i atenció sanitaria](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/investigaci%C3%B3-y-atenci%C3%B3-sanit%C3%A0ria)
    - [Consells i cures](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/consells-i-cures)
    - [Envelliment i hàbits saludables](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/envelliment-i-h%C3%A0bits-saludables)
- Contingut descarregable

    - [Guies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/guias-sobre-alzheimer)
    - [Infografies](https://recursos.fpmaragall.org/ca/infografias)
- [Diccionari de l'Alzheimer](https://recursos.fpmaragall.org/ca/diccionari-de-lalzheimer)
- [La Fundació](https://fpmaragall.org/ca/qui-som/)

    - [Recerca](https://fpmaragall.org/ca/barcelona-brain-research-center/)
    - [Acció Social](https://fpmaragall.org/ca/acompanyament-a-persones-cuidadores/)
    - [Impacte Social](https://fpmaragall.org/ca/accio-institucional/)
    - [Col·labora](https://fpmaragall.org/ca/col%c2%b7labora/)

Ca

- Català
- [Español](https://blog.fpmaragall.org/enfermedad-de-alzheimer)

[Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-demència)[Investigació y atenció sanitària](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/investigació-y-atenció-sanitària)

# Malaltia d'Alzheimer: què és, símptomes, diagnòstic, fases i com evoluciona

 ca 

[![Dra. Nina Gramunt Fombuena](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/nina-gramunt-profile.png?width=40&height=40&name=nina-gramunt-profile.png)](https://blog.fpmaragall.org/ca/author/nina-gramunt-fombuena)

per [Dra. Nina Gramunt Fombuena](https://blog.fpmaragall.org/ca/author/nina-gramunt-fombuena)

 17 minuts de lectura

 4 d’agost, 2026

Índex de continguts

La **malaltia d’Alzheimer** és una malaltia **neurodegenerativa progressiva** caracteritzada pel deteriorament de la memòria i altres funcions cognitives. Està associada al dipòsit de proteïnes amiloide i tau al cervell. L'Alzheimer és la causa principal de demència amb què l'associació [*Alzheimer Europe*](https://www.alzheimer-europe.org/dementia/prevalence-dementia-europe?language_content_entity=en) estima que viuen prop d'un milió de persones a Espanya o, el que és el mateix, aproximadament el 2% de la població. Aquesta xifra pot arribar a duplicar-se cap al 2050 a causa de l'envelliment de la població i, particularment, si no comptem amb estratègies i tractaments efectius que previnguin o modifiquin els canvis cerebrals patològics.

[![Descarregar gratis la Guia "Claus sobre la Malaltia d'Alzheimer"](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-178970063769.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLKv2aqOLha%2Fe8Sby2VTVWztu3YDw%2FZMtbKiH0pp%2FoiRGu3JsF7jpeUwyWIPtMp4NhN3MXBB3VJsqL9Ps1HZVYU6K2%2BJRdtGtQaG%2FD8Pe6ekci5S5Gm1IBt6H2U14BmGfdqx0lGLSlYX2loExg7m%2BQbgcg9NlQtUiWXsicQYlrByftNVxeO3AlCRN%2FZUA1kuD2cavQMBiRE4vakxvbkq12nOnDwUDoVCsMYN4XDUiaqURgaq3GsS3FzlskA%3D&webInteractiveContentId=178970063769&portalId=3304491&hsLang=ca)

## Què és l'Alzheimer?

La malaltia d'Alzheimer és una alteració neurològica progressiva que afecta el cervell i provoca un deteriorament gradual de la memòriai altres capacitats cognitives, el pensament i impacta en la capacitat per fer activitats quotidianes. És la causa més freqüent de demència, arribant a explicar entre el 60% i el 70% dels casos, segons l'[Organització Mundial de la Salut (OMS)](https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/dementia).

Es tracta d'una [malaltia neurodegenerativa](https://blog.fpmaragall.org/ca/malalties-neurodegeneratives?hsLang=ca), la qual cosa significa que les **neurones es van danyant** i perdent amb el temps. Aquest procés passa lentament, durant anys, abans que apareguin els primers símptomes evidents. Per això, moltes vegades, els canvis inicials es poden confondre amb oblits propis de l'envelliment, però això no implica que l'envelliment sempre vagi associat a aquest tipus de malalties.

.

![alzheimer-que-es](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/alzheimer-que-es.jpg?width=575&height=290&name=alzheimer-que-es.jpg)

### Per què passa?

Al cervell d'una persona amb Alzheimer es produeixen molts canvis patològics, però hi ha dues **alteracions** característiques:

- Plaques de beta-amiloide: són acumulacions anormals de proteïnes que es localitzen fora de les neurones.
- Cabdells de proteïna tau: són dipòsits en forma de garbuix que ocorren dins de les neurones.

Aquestes alteracions dificulten la **comunicació entre les neurones** i amb altres cèl·lules del sistema nerviós i, amb el temps, en provoquen la mort. Com a conseqüència, passa una pèrdua progressiva de diferents funcions cognitives, especialment la memòria.

Tot i que aquestes alteracions són característiques de l'Alzheimer, no són la causa última de la malaltia. Actualment, es continuen barrejant múltiples opcions com a possibles causes i totes tenen un impacte en l'inici i el desenvolupament de la malaltia.

És important destacar que l'Alzheimer no apareix de forma sobtada. La malaltia **es desenvolupa al llarg d'anys**, passant per diferents **etapes** que poden variar en durada i intensitat segons cada persona. A les fases inicials, els símptomes poden ser lleus i poc visibles. A mesura que la malaltia avança, les dificultats cognitives i funcionals es fan més evidents i requereixen més suport per part de l'entorn. Les [**variants de la malaltia d'Alzheimer**](https://blog.fpmaragall.org/ca/variants-de-la-malaltia-alzheimer?hsLang=ca) també poden influir com es manifesta i progressa la malaltia.

### Quina és la diferència entre Alzheimer i demència?

[Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/diferencies-alzheimer-i-demencia?hsLang=ca) són conceptes estretament relacionats, però no sinònims. La demència és una **síndrome**, un conjunt de signes i símptomes que es reflecteixen en afectació progressiva de les capacitats cognitives, canvis conductuals i pèrdua progressiva d’autonomia. Per la seva banda, **l'Alzheimer és la causa més freqüent de demència** i apareix com a conseqüència dels canvis al cervell que el fan malbé progressivament. Hi ha altres [causes i tipus de demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/quins-son-els-tipus-i-les-causes-de-demencia?hsLang=ca) com la demència vascular, la demència per cossos de Lewy o la demència frontotemporal.

## Primers símptomes de l'Alzheimer

Els primers símptomes de la malaltia d'Alzheimer solen aparèixer de manera gradual i, en moltes ocasions, poden passar desapercebuts o confondre's amb canvis propis de l'**envelliment.** No obstant això, quan aquests primers símptomes es repeteixen sovint o comencen a afectar la vida diària, és important prestar-los atenció i valorar sol·licitar atenció mèdica.

A les **fases inicials,** els símptomes més habituals estan relacionats amb la memòria, però també poden aparèixer canvis en el comportament o l'estat d'ànim. Així doncs, l'Alzheimer es manifesta, de manera progressiva, amb [símptomes cognitius i conductuals](https://blog.fpmaragall.org/ca/simptomes-conductuals-i-cognitius-de-alzheimer?hsLang=ca).

Símptomes cognitius

Al principi, és particularment característica la dificultat per recordar informació recent, com ara detalls d'una conversa, una cita o un es deveniment ocorregut fa poc (errors en l'anomenada memòria episòdica recent). En canvi, la memòria remota, com la relacionada amb experiències de la joventut, se sol mantenir durant més temps, així com els coneixements adquirits al llarg de la vida (memòria semàntica). Aquesta diferència pot resultar desconcertant i difícil d'entendre tant per a la persona afectada com per al seu entorn.

A més, poden aparèixer problemes, cada cop més freqüents i acusats, per trobar les paraules adequades, per la qual cosa les persones afectades es queden en blanc al mig d'una frase o utilitzen termes generals com “això” o “la cosa”. Altres poden experimentar dificultats per planificar o seguir una seqüència de passos, com ara preparar una recepta que abans feien sense esforç, gestionar els comptes de la llar o pensar amb antelació la llista de la compra de la setmana. També és freqüent observar desorientació en el temps o en l'espai, cosa que implica no recordar quin dia és, confondre's amb l'hora o desubicar-se a llocs coneguts. Totes aquestes dificultats es tradueixen en més dificultat per resoldre situacions senzilles o en inseguretat davant de tasques quotidianes.

Símptomes conductuals

A més dels canvis cognitius, és habitual que apareguin canvis conductuals i/o emocionals. Per exemple, una persona que abans era activa pot mostrar apatia o desinterès per activitats amb què abans gaudia, com llegir, viatjar o reunir-se amb més gent. Pot semblar que “ja no li ve de gust fer res” o que necessita més motivació per iniciar tasques senzilles.

També poden aparèixer canvis en l'estat d'ànim, com ara més irritabilitat, nerviosisme o ansietat davant de situacions noves o poc familiars. En alguns casos, hi pot haver tristesa, desconfiança o por, especialment quan la persona és conscient que alguna cosa està canviant en la memòria o en la capacitat per desenvolupar-se en les [activitats de la vida diària](https://blog.fpmaragall.org/ca/activitats-de-la-vida-diaria?hsLang=ca). Aquests canvis no sempre es reconeixen com a part de la malaltia, però poden ser un senyal primerenc.

### Quins són els senyals d'alerta de l'Alzheimer?

Sense ser una llista exhaustiva, l'aparició de diversos dels següents [**senyals d'alerta**](https://blog.fpmaragall.org/ca/alzheimer-senyals-dalerta?hsLang=ca)**,** particularment quan suposen un canvi respecte a com ha estat sempre la persona i difícilment atribuïbles a una situació personal passatgera, podria suggerir alguna cosa més que el simple envelliment cerebral:

- pèrdua de memòria freqüent, particularment per a fets recents
- dificultat per planificar
- problemes per dur a terme tasques habituals
- desorientació temporal o espacial
- dificultats en el llenguatge
- col·locar objectes en llocs inusuals
- judici alterat
- canvis d'humor o conducta
- retraïment social

### Símptomes cognitius vs. símptomes conductuals

CQuan la malaltia d'Alzheimer comença a donar la cara, els símptomes es poden manifestar de maneres diferents. Alguns, com hem vist, són de tipus cognitiu (memòria, llenguatge, planificació…) i altres es relacionen amb el comportament i les emocions (irritabilitat, apatia, inquietud…), i es coneixen com a símptomes conductuals. Ambdós tipus de símptomes poden aparèixer des de fases primerenques i solen combinar-se. Identificar-los ajuda a descriure millor els canvis i en facilita l'avaluació per part dels professionals sanitaris.

| **Tipología** | **Símptoma específic** | **Exemple de la vida diària** | **Impacte habitual** |
| --- | --- | --- | --- |
|  | Errors de memòria recent | Oblida detalls d'una conversa recent o demana diverses vegades el mateix. | Dificultat per recordar cites o encàrrecs. Frustració de l’entorn per les preguntes reiteratives. |
| **Cognitiu** | Dificultat per trobar paraules | Es queda en blanc en parlar o utilitza freqüentment paraules genèriques com “això” o “el atuell”. | Dificultat per mantenir una conversa fluida. Conflictes de relació per errors en la comunicació. |
|  | Desorientació temporal o espacial | No recorda quin dia o quina hora és; es desubica en un lloc conegut. | Apareix inseguretat per sortir al carrer sense companyia o planificar activitats. |
|  | Problemes per planificar o seguir instruccions | Té dificultats per preparar una recepta coneguda o per gestionar l'economia o els pagaments. | Disminueix la independència en tasques quotidianes. Problemes derivats d'impagaments o errors financers. |
|  |  |  |  |
|  | Irritabilitat o canvis d'humor | Apareixen enuigs amb facilitat davant de petits errors o frustracions. | Afecta la convivència, les relacions familiars i amb l'entorn proper. |
| **Conductual** | Apatia o manca d'iniciativa | Mostra pèrdua d'interès per activitats amb què gaudia abans. | Disminueix la participació a la vida social, augmentant la sensació de solitud i la manca d'activitat física i cognitiva. |
|  | Ansietat | Es percep nerviosisme en situacions noves i inseguretat davant de la presa de decisions. | Podeu evitar iniciar o mantenir certes activitats o necessitar més suport. |
|  | Retraïment social | Deixa d'assistir reunions familiars o activitats habituals. | Es redueix el contacte social i el benestar emocional derivat d’una xarxa de suport. |

 

## Com es diagnostica l'Alzheimer?

El diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer es realitza mitjançant una **avaluació mèdica completa** per part d'un equip especialitzat que combina la història clínica, l'exploració neurològica i la cognitiva mitjançant tests neuropsicològics i proves complementàries que ajuden a identificar canvis patològics al cervell. Actualment, el diagnòstic continua sent fonamentalment clínic, cosa que significa que requereix la presència de certs símptomes de deteriorament cognitiu. Per [**detectar l'Alzheimer**](https://blog.fpmaragall.org/ca/com-es-diagnostica-lalzheimer?hsLang=ca) cal integrar diferents indicis que permetin comprendre què està passant i descartar altres causes dels símptomes.

El procés sol començar amb una visita mèdica a **Atenció Primària** a la persona afectada i, si és possible, acompanyada d'un familiar proper. En aquesta visita es recullen aspectes importants sobre els canvis observats a la memòria o en el comportament, quan van començar els símptomes i com afecten la vida diària. També es revisen els antecedents mèdics, els tractaments rebuts i altres possibles factors com ara problemes de son, depressió o efectes secundaris d'alguns medicaments. També es pot fer algun **test cognitiu** de cribratge. En casos que ho requereixin, es pot plantejar una valoració per al diagnòstic precoç de la demència.

Si en aquesta primera valoració es detecten alteracions significatives o senyals d’alerta, el professional d’Atenció Primària pot derivar a un equip **especialista de Neurologia.** Allà es plantejarà la realització de proves cognitives o tests neuropsicològics per avaluar la memòria, l'atenció, el llenguatge o l'orientació. De vegades, també es fan proves complementàries per descartar altres causes. Les proves més freqüents inclouen una anàlisi de sang i alguna prova de [**neuroimatge**](https://blog.fpmaragall.org/ca/quines-son-les-diferencies-entre-una-ressonancia-un-tac-i-un-pet-cerebral?hsLang=ca)**,** com la tomografia axial computada (TAC) o la ressonància magnètica (RM).

En els darrers anys, el **diagnòstic** de la malaltia d'Alzheimer ha incorporat l'ús de **biomarcadors,** és a dir, senyals biològics que indiquen la presència de canvis cerebrals característics de la malaltia. Aquests canvis es poden detectar a la sang o en altres fluids de l'organisme com el líquid cefalorraquidi. Aquest enfocament forma part dels criteris diagnòstics actuals **(model ATN)**, que es basen en la detecció de tres tipus d'alteracions:

- A (Amiloide): acumulació de proteïna beta-amiloide (Aβ42)
- T (Tau): canvis en la proteïna tau (p-Tau217)
- N (Neurodegeneració): dany o pèrdua de neurones (GFAP, NfL)

Aquests avenços permeten identificar canvis biològics associats a l'Alzheimer en fases molt primerenques, fins i tot abans que els símptomes apareguin. Tot i això, no totes les persones necessiten aquestes proves, i el seu ús depèn de cada cas i de la valoració mèdica especialitzada.

### Proves per diagnosticar l'Alzheimer: dels tests cognitius als biomarcadors

Actualment, s'utilitzen diverses proves per diagnosticar l'Alzheimer, tant cognitives com anàlisis de fluids biològics (sang o líquid cefalorraquidi). Tot i això, el diagnòstic de la malaltia continua sent clínic, és a dir, cal que la persona presenti certs símptomes de deteriorament cognitiu que siguin determinats com a tal per un equip mèdic especialista.

#### Test cognitius o neuropsicològics

Una [**avaluació neuropsicològica**](https://blog.fpmaragall.org/ca/que-es-la-neuropsicologia-i-en-que-consisteix-una-avaluacio-neuropsicologica?hsLang=ca) consisteix en proves no invasives (no doloroses ni perilloses) que es fan habitualment en consulta. El seu objectiu és valorar diferents capacitats cognitives, com ara la memòria, l'atenció, el llenguatge, el raonament o l'orientació. Aquests tests ajuden a detectar si hi ha un deteriorament cognitiu i a identificar quines funcions estan més afectades.

Encara que una avaluació neuropsicològica completa requereix cert temps de dedicació, hi ha alguns tests cognitius de cribratge. Un dels més coneguts és el Mini-Mental State Examination **(**[**Mini-Mental, MMSE**](https://blog.fpmaragall.org/ca/test-mini-mental?hsLang=ca)**),** que permet fer un sondeig d'algunes funcions cognitives amb tasques com:

- recordar una llista curta de paraules de forma immediata i després d'uns minuts
- dir la data o el lloc on es troba la persona
- repetir una frase o seguir instruccions senzilles
- copiar un dibuix o fer un càlcul bàsic

#### Biomarcadors

Els [**biomarcadors**](https://blog.fpmaragall.org/ca/els-biomarcadors-en-la-malaltia-dalzheimer?hsLang=ca) són indicadors biològics que informen sobre l’estat general de salut de la persona i que permeten fer el diagnòstic primerenc i el seguiment de la malaltia. Els podem mesurar als líquids del cos (sang, saliva, líquid cefalorraquidi, orina…) o analitzar mitjançant tècniques de neuroimatge (ressonància, PET, TAC).

Biomarcadors en Neuroimatge

- **Tomografia per emissió de positrons (PET)**

Aquesta tècnica permet observar el funcionament del cervell i detectar la presència de determinades proteïnes associades a l'Alzheimer. Segons el que vulguem detectar, hi ha diferents tipus de [PET](https://blog.fpmaragall.org/ca/pet-prova-medica?hsLang=ca):PET de beta-amiloide, PET de tau o PET de FDG (fluorodesoxiglucosa). Aquesta tècnica no s'utilitza de forma rutinària en tots els casos, sinó quan el diagnòstic no és clar o quan es requereix una informació més detallada.

- **Tomografia axial computada (TAC) i ressonància magnètica cerebral (RM)**

Aquestes dues tècniques permeten observar canvis en l'estructura i la composició del cervell. A través d’elles es pot detectar la disminució del volum de certes àrees cerebrals i altres atròfies característiques.

Biomarcadors en fluids

- **Punció lumbar**

En alguns casos, pot ser necessari fer una punció lumbar. En aquesta prova s'obté una petita mostra de líquid cefalorraquidi, el fluid que envolta el cervell i la medul·la espinal, mitjançant una agulla fina. Aquest líquid es pot analitzar per detectar proteïnes característiques de l'Alzheimer, com la beta-amiloide o la proteïna tau.

La punció lumbar es fa amb anestèsia local i sol ser un procediment segur. Es pot recomanar quan cal confirmar el diagnòstic, aclarir dubtes o valorar la presència de biomarcadors de la malaltia.

- **Anàlisi de sang**

En els darrers anys, s'han desenvolupat tècniques capaces de detectar a la **sang** biomarcadors relacionats amb l'Alzheimer, com la proteïna tau fosforilada (p-tau), el beta-amiloide (Aβ) o la proteïna lleugera dels neurofilaments (NFL). Això obre noves possibilitats per al diagnòstic precoç i el seguiment de la malaltia. Tot i que aquestes proves per intentar [diagnosticar l'Alzheimer amb una anàlisi de sang](https://blog.fpmaragall.org/ca/analisi-de-sang?hsLang=ca) estan avançant ràpidament, el seu ús encara és limitat i no forma part de la pràctica assistencial rutinària.

![pruebas-diagnosticas-alzheimer (1)](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/pruebas-diagnosticas-alzheimer%20(1).jpg?width=575&height=383&name=pruebas-diagnosticas-alzheimer%20(1).jpg)

### En quina fase es pot diagnosticar l'Alzheimer?

Gràcies a l'avenç de la investigació i el desenvolupament de biomarcadors, l'Alzheimer es pot diagnosticar en fases cada cop més primerenques de la malaltia, fins i tot abans que els símptomes afectin significativament la vida diària, cosa que facilita un [**diagnòstic precoç de la demència**](https://blog.fpmaragall.org/ca/diagnostic-precoc?hsLang=ca)**.**

Els primers símptomes de l'Alzheimer es corresponen habitualment amb un deteriorament cognitiu lleu, amb canvis en la memòria, l'atenció o el llenguatge superiors als esperables per a l'edat, encara que les persones afectades encara mantenen l'autonomia i la independència. En alguns casos, les persones arriben a la consulta mèdica quan la seva percepció sobre la memòria o altres funcions cognitives no són detectades objectivament pels tests neuropsicològics habituals. És el que s'anomenaqueixa subjectiva de memòriao deteriorament cognitiu subjectiu. Descartar causes transitòries subjacents, un seguiment estret o la realització de proves basades en biomarcadors poden ajudar a aclarir dubtes.

Detectar-ho de manera primerenca és important, ja que molts dels tractaments disponibles solen ser més eficaços en aquestes etapes. A més a més, comptar amb un **diagnòstic precoç** permet fer canvis en l'estil de vida, accedir abans a recursos de suport i planificar millor les necessitats futures. Tot i això, [la Societat Espanyola de Neurologia](http://www.sen.es/) adverteix de l'infradiagnòstic i estima que, a Espanya, més del 50% dels casos d'Alzheimer en fase lleu no han rebut un diagnòstic, cosa que s'uneix a l'estimació d'[*Alzheimer's Disease International*](https://www.alzint.org/)que, en països desenvolupats, entre el **20% i el 50%** de **persones afectades.**

### Quan el deteriorament cognitiu lleu es converteix en Alzheimer?

Quan els símptomes del **deteriorament cognitiu lleu** progressen i interfereixen de manera significativa en el desenvolupament d'activitats quotidianes, necessitant ajuda de terceres persones, es considera que la malaltia ha evolucionat cap a una fase de demència establerta. Quan el diagnòstic arriba en aquesta fase, les oportunitats terapèutiques per a la modificació del curs de l'Alzheimer es veuen clarament reduïdes, encara que la persona es pot continuar beneficiant de tractaments per al maneig dels símptomes.

El deteriorament cognitiu lleu (DCL) **no sempre evoluciona cap a demència.** Algunes persones romanen estables durant anys i fins i tot poden millorar si els símptomes estan relacionats amb causes tractables o reversibles, com ara ansietat, depressió, desajustos metabòlics o infeccions, per esmentar-ne algunes.

## Fases de l'Alzheimer: com evoluciona la malaltia

Actualment, l'Alzheimer es concep com un procés biològico-clínic continu que comença anys abans de l'aparició dels símptomes, amb una fase preclínica en què tenen lloc canvis cerebrals silenciosos. L’evolució de les [**fases de la malaltia d’Alzheimer**](https://blog.fpmaragall.org/ca/les-fases-de-la-malaltia-dalzheimer?hsLang=ca) és gradual i progressiva. Tot i que cada persona la desenvolupa de manera diferent, els símptomes solen avançar lentament al llarg dels anys. La velocitat de progressió depèn de diversos factors, com ara l'edat, l'estat general de salut o la presència d'altres malalties. Una de les eines més utilitzades per descriure la progressió de la malaltia és l'escala GDS (de l'anglès *Global Deterioration Scale*), que divideix l'Alzheimer en 7 etapes segons el grau de deteriorament cognitiu i funcional.

És una escala basada en la teoria de la retrogènesi, segons la qual la persona afectada va perdent capacitats i autonomia en un ordre invers al que les adquirim de manera natural des de les primeres etapes de vida fins a l'edat adulta. Això no vol dir, però, que les persones amb Alzheimer hagin de ser infantilitzades. Continuen sent persones adultes i han de ser tractades sempre amb respecte i dignitat.

- **GDS1. Fase de normalitat.** No hi ha problemes de memòria ni símptomes cognitius evidents. La persona manté completament la seva autonomia i el seu funcionament habitual.
- **GDS2. Deteriorament cognitiu subjectiu.** Apareixen oblits ocasionals, com ara perdre objectes o no recordar una paraula concreta. Aquests canvis es poden confondre amb l'envelliment normal.
- **GDS3. Deteriorament cognitiu lleu.** Comencen a observar-se dificultats més clares i evidents a la memòria, l'organització o la concentració. L'entorn proper pot veure els primers canvis. Moment clau per identificar causes i fer un diagnòstic clínic primerenc.
- **GDS4. Demència lleue.** Els problemes de memòria i planificació ja afecten activitats quotidianes complexes i requereixen de supervisió, com gestionar comptes o l'agenda. Pot haver-hi confusió amb els records i històries personals.
- **GDS5. Demència moderada.** La persona necesita ayuda para algunas actividades diarias, como escoger adecuadamente la ropa, y puede mostrar una acusada desorientación temporal o espacial.
- **GDS6. Demència moderadament greu.** La dependència augmenta notablement. Apareixen dificultats importants per vestir-se, endreçar-se o reconèixer persones properes. També són freqüents i marcats els símptomes conductuals.
- **GDS7. Demència greu.** Hi ha una pèrdua severa d'autonomia i de capacitat de comunicació. La persona és totalment dependent per a totes les activitats bàsiques i necessita cures contínues.

### Quantes fases té l'Alzheimer?

Estem davant d'un canvi de paradigma, és a dir, de la manera d'entendre l'Alzheimer. Avui dia, la malaltia es concep com un **contínuum biològico-clínic** en què, abans de l'aparició dels símptomes, hi ha una fase preclínica, que s'inicia anys abans i en què es produeixen canvis patològics cerebrals de forma silenciosa i que ha obert una finestra d'oportunitat per a la detecció i el tractament primerencs.

Des de la concepció clínica convencional, es fan servir dos models principals per definir la progressió de les fases de l'Alzheimer.

Escala GDS (de l'anglès *Global Deterioration Scale*)

Divideix l'evolució de la malaltia en **7 etapes**, des de l'absència de símptomes (GDS1) fins a les fases de més dependència (GDS6 i GDS7). És un model detallat, àmpliament emprat a l'entorn assistencial, que permet descriure amb més precisió els canvis cognitius, funcionals i conductuals que apareixen al llarg del procés.

Model simplificat

Divideix l'evolució clínica de la malaltia en **tres fases** per comprendre'n la progressió i les necessitats associades. A la fase I inicial apareixen els primers símptomes, encara que la persona manté gran part de la seva autonomia; la fase II o moderada, on augmenten la desorientació, els problemes de llenguatge i la necessitat d'ajuda en activitats quotidianes; i la fase III o avançada, on hi ha una dependència important per a les activitats bàsiques, juntament amb més dificultats de comunicació i mobilitat.

### Alzheimer inicial, moderat i avançat: diferències clau

| **Fase** | **Símptomes** | **Dependència** |
| --- | --- | --- |
| Inicial | Oblits freqüents, dificultat per trobar paraules, problemes lleus d’orientació i per organitzar tasques complexes. | Baixa. La persona manté gran part de la seva autonomia, encara que pot necessitar ajut puntual en algunes activitats. |
| Moderada | Confusió més evident, desorientació temporal i espacial, canvis de conducta, dificultats en activitats quotidianes. | Mitjana. Comença a necessitar supervisió i suport freqüent al dia a dia. |
| Avançada | Pèrdua important de memòria i comunicació, dificultats de mobilitat i dependència per a les activitats bàsiques. | Alta. Necessita ajuda contínua i cures completes. |

 

Davant d'una fase d'[**Alzheimer avançat**](https://blog.fpmaragall.org/ca/alzheimer-avan%C3%A7at), les **cures pal·liatives** prenen una rellevància especial per al benestar de les persones afectades, els seus familiars i, específicament, les persones cuidadores. Les [conseqüències de l'Alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/ca/consequencies-de-lalzheimer?hsLang=ca) en les fases més avançades afecten de manera intensa tant la persona afectada com el seu entorn proper.

## Tractament de l'Alzheimer: opcions disponibles segons fase

Tot i que actualment no hi ha una cura per a l'Alzheimer, sí que hi ha tractaments específics que poden alleujar els símptomes, mantenir l'autonomia durant més temps i millorar la qualitat de vida. L'equip mèdic especialitzat pautarà eltractament per a l'Alzheimer segons la fase de la malaltia, a més dels pertinents per al control dels símptomes conductuals.

- **Fase de lleu a greu:** se solen utilitzar inhibidors de la colinesterasa, com ara donepezil, galantamina o rivastigmina, que poden millorar temporalment la memòria, l'atenció i alguns símptomes conductuals com tristesa, agitació o trastorns del son.
- **Fase de moderada a greu:** es pot utilitzar memantina (reguladora de les vies del glutamat) per ajudar a alentir el deteriorament cognitiu i mantenir el funcionament diari.

En els darrers anys també s'han desenvolupat nous tractaments dirigits a fases inicials de la malaltia per reduir l'acumulació de beta-amiloide. Tot i que alguns ja han estat aprovats per l'Agència Europea del Medicament (EMA), com ara [**lecanemab i donanemab**](https://blog.fpmaragall.org/ca/lecanemab?hsLang=ca), encara no formen part del tractament habitual a Espanya en el moment de la redacció d'aquest article.

## Preguntes freqüents sobre l'Alzheimer

- #### Quant de temps viu una persona amb Alzheimer?

  L´evolució de la malaltia d´Alzheimer varia molt entre persones. De manera general, l'esperança de vida des del diagnòstic oscil·la entre 8 i 12 anys, però cada cop és més freqüent que aquest període sigui més llarg. Factors com l'edat, l'estat general de salut, la presència d'altres malalties i el moment de diagnosticar poden influir en la progressió. Amb un bon seguiment mèdic i cures adequades, moltes persones mantenen durant anys una bona qualitat de vida. No sempre és fàcil determinar quina és la [causa de mort a l'Alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/ca/mort-alzheimer?hsLang=ca).
- #### És hereditari?

  La gran majoria dels casos no són hereditaris, és a dir, no estan causats directament per una mutació genètica concreta, sinó que apareixen per la combinació de múltiples factors, a més de la genètica, com l'edat, l'estil de vida i la salut cardiovascular, entre d'altres. Per això, l'Alzheimer més freqüent sol ser referit com a “esporàdic”. Tenir un familiar amb Alzheimer no implica necessàriament que altres persones de la família el desenvolupin.
- #### L’Alzheimer té cura?

  Actualment, l'Alzheimer no té cura. No obstant això, hi ha tractaments i estratègies de suport que poden ajudar a alleujar alguns símptomes, mantenir l'autonomia durant més temps i millorar la qualitat de vida. A més, la investigació avança i obre noves possibilitats per al diagnòstic i l'abordatge d'hora de la malaltia.
- #### Quins tractaments hi ha?

  El tractament de la malaltia d'Alzheimer es basa en una combinació de medicació i [teràpies no farmacològiques](https://blog.fpmaragall.org/ca/terapies-no-farmacologiques?hsLang=ca). Alguns fàrmacs ajuden a millorar temporalment símptomes com la memòria, l’atenció o certs canvis conductuals. A més, intervencions com l'[estimulació cognitiva](https://blog.fpmaragall.org/ca/estimulacio-cognitiva-alzheimer?hsLang=ca), l'activitat física, la interacció social i el suport emocional també poden contribuir al benestar. El tractament sempre s'ha d'adaptar a les necessitats de cadascú i a la fase de la malaltia.
- #### Es pot prevenir?

  No hi ha una fórmula garantida per evitar l'aparició de la malaltia d'Alzheimer, però alguns [hàbits de vida saludables](https://blog.fpmaragall.org/ca/els-habits-de-vida-saludables-son-les-millors-vitamines-per-a-la-memoria?hsLang=ca) poden ajudar a reduir el risc o retardar l'aparició de símptomes. Entre ells hi ha realitzar activitat física regularment, seguir una alimentació equilibrada, implicar-se en [activitats socials](https://blog.fpmaragall.org/ca/propostes-activitats-culturals-i-socials-que-activen-el-nostre-cervell?hsLang=ca), procurar una bonaqualitat d’higiene del soni estimular el cervell mitjançant activitats cognitives. A més, és fonamental controlar els factors de risc cardiovascular, com la [hipertensió](https://blog.fpmaragall.org/ca/hipertensio-i-alzheimer?hsLang=ca), elcolesterol LDL elevat, la [diabetis](https://blog.fpmaragall.org/ca/diabetes-i-alzheimer?hsLang=ca) o l'obesitat.
- #### Els oblits formen part de l’envelliment normal?

  Amb l’edat és normal experimentar petits [oblits](https://blog.fpmaragall.org/ca/la-memoria-i-oblit?hsLang=ca) ocasionals, com no recordar un nom de forma momentània o perdre objectes de tant en tant. Tot i això, quan les dificultats de memòria són freqüents, empitjoren amb el temps o afecten la vida diària, poden ser un senyal de deteriorament cognitiu. Davant del dubte, és recomanable sol·licitar una consulta mèdica per valorar la situació i descartar altres causes o ser derivats a un equip especialitzat.

## **La investigació a Alzheimer a la Fundació Pasqual Maragall**

La missió principal de la Fundació Pasqual Maragall és [promoure la investigació](https://www.barcelonabeta.org/ca/participar/voluntaris-investigacio-alzheimer) en la malaltia d'Alzheimer i altres [malalties neurodegeneratives](https://blog.fpmaragall.org/ca/malalties-neurodegeneratives?hsLang=ca), però també oferir informació rigorosa, sensibilitzar i recolzar els que ja transiten pel procés després del diagnòstic. Per això, recomanem consultar la guia [Claus sobre la malaltia d'Alzheimer](https://recursos.fpmaragall.org/ca/claus-sobre-la-malaltia-dalzheimer?hsLang=ca) i explorar els [programes d'acompanyament a les persones cuidadores](https://fpmaragall.org/ca/acompanyament-a-persones-cuidadores/) a l'entorn familiar.

![DSC04040](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/DSC04040.jpeg?width=7008&height=4672&name=DSC04040.jpeg)

![Dra. Nina Gramunt Fombuena](https://blog.fpmaragall.org/hubfs/nina-gramunt-profile.png)

### Dra. Nina Gramunt Fombuena

Direcció tècnica i editorial del Blog

Neuropsicòloga i Psicòloga General Sanitària, dedicada particularment a la formació i divulgació sobre envelliment, Alzheimer i altres formes de demència.

Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC). Núm. de col·legiada: 9747.

[Conèixer més →](https://blog.fpmaragall.org/ca/author/nina-gramunt-fombuena)

[![Claus sobre la malaltia d’Alzheimer](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-177585311392.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLLAe9aJ3h3L7GMr0sLzDKb2qQgTjP6GNYbu%2BqlTfXBlW%2B%2FM1vCi0gLP0YHP4V9ZJAYttCy%2F0NGKkEhM1VAIx4pUUYBk8za6kWvVTv6uonvSbobQQYQmsF%2FWZYTy0kGoo%2FD3wfSUjle55Qi9kTw4llMtgCdgs56OEwhnxI5jEOU2xR3p97ZBoB1Dd7601hqSb1WElCZ0FW1f7V0Yv6ZCycMCzuX9GxdQm3Ecgb7MMTI%2FEll%2FA%2FP3IbbkkGg%3D&webInteractiveContentId=177585311392&portalId=3304491&hsLang=ca)

[Compartir en X](https://x.com/intent/post?url=https://blog.fpmaragall.org/ca/enfermedad-de-alzheimer&text=Malaltia+d%27Alzheimer%3A+qu%26egrave%3B+%26eacute%3Bs%2C+s%26iacute%3Bmptomes%2C+diagn%26ograve%3Bstic%2C+fases+i+com+evoluciona) [Compartir en Facebook](https://www.facebook.com/sharer/sharer.php?u=https://blog.fpmaragall.org/ca/enfermedad-de-alzheimer&t=Malaltia+d%27Alzheimer%3A+qu%26egrave%3B+%26eacute%3Bs%2C+s%26iacute%3Bmptomes%2C+diagn%26ograve%3Bstic%2C+fases+i+com+evoluciona) [Compartir en LinkedIn](https://www.linkedin.com/shareArticle?mini=true&url=https://blog.fpmaragall.org/ca/enfermedad-de-alzheimer&t=Malaltia+d%27Alzheimer%3A+qu%26egrave%3B+%26eacute%3Bs%2C+s%26iacute%3Bmptomes%2C+diagn%26ograve%3Bstic%2C+fases+i+com+evoluciona)

Article anterior

[← Hi ha algun test d'Alzheimer? Com es detecta?](https://blog.fpmaragall.org/ca/com-es-diagnostica-lalzheimer?hsLang=ca)

<https://blog.fpmaragall.org/ca?hsLang=ca>

Article següent

[Microinfarts cerebrals: símptomes, diagnòstic i prevenció →](https://blog.fpmaragall.org/ca/microinfarts-cerebrals?hsLang=ca)

## També et pot interessar

Articles relacionats

[Què és l’Alzheimer?](https://blog.fpmaragall.org/ca/que-es-lalzheimer?hsLang=ca)

![alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/hubfs/FPM_Archivos_Blog/Blog_Post_Julio/FPM_QUE_ES_EL_ALZHEIMER.png)

[Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-demència)

### Què és l’Alzheimer?

12 de juliol, 2017 2 minuts de lectura

[Hi ha algun test d'Alzheimer? Com es detecta?](https://blog.fpmaragall.org/ca/com-es-diagnostica-lalzheimer?hsLang=ca)

![](https://blog.fpmaragall.org/hubfs/FPM_Archivos_Blog/Blog_Posts_Octubre/fpm-como-diagnosticar-alzheimer.png)

[Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-demència)

### Hi ha algun test d'Alzheimer? Com es detecta?

23 de juliol, 2026 9 minuts de lectura

[10 mites sobre la malaltia d'Alzheimer](https://blog.fpmaragall.org/ca/10-mites-sobre-la-malaltia-d-alzheimer?hsLang=ca)

![](https://blog.fpmaragall.org/hubfs/Post-27-11-A.jpg)

[Alzheimer i demència](https://blog.fpmaragall.org/ca/topic/alzheimer-i-demència)

### 10 mites sobre la malaltia d'Alzheimer

24 d’abril, 2025 7 minuts de lectura

Fes la teva donació en només 3 passos!

## Ajuda'ns a avançar per un futur sense Alzheimer

La teva aportació es destinarà a la investigació per vèncer aquesta malaltia

[![15€](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176481339042.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLLSzu03aTX5Nwo0IAsjvE5hXZXy19IrT%2BB4pMEJ%2BIZdTbDEDkNiFnnLAV9gaqmF%2FFgmfH%2BGmXJPYSg7c5UHVFk3mij9o47abh8WBrtUGSF4ibab799poXc%2Bud%2FHZ%2B6Zvc0S907GmVgL0J0NwpwP8WG3lELyGI4wcRzMmc4c9y91qyOV2VvAYXkR0T%2FDVQpLzQ17sRv5Grh4Nw%3D%3D&webInteractiveContentId=176481339042&portalId=3304491&hsLang=ca)

[![25€](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176481339061.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLICglgXpnMLjCSJ4u8HDAaC5v3oQbpR%2Fa57LjZjWalhbIzbjCVBcUL6l%2BRuQKmO1kgIMYTJlic8EFwzSmw4PWvXPIeI21MDNGs2CFG%2Bb1aVEygFT324b3NnVnvdtCOebaNDdZT7RZNLmrE9C1QDvI9phRUDiq%2FEPKRR8MF7pIiwjar4B3qgVCqGKE7iRs8mlbE1L0qLVzBrUQ%3D%3D&webInteractiveContentId=176481339061&portalId=3304491&hsLang=ca)

[![40€](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176487119666.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLJ%2FvSwtENtGVtEagLcwnLajnn6ecs5FiWPzvNvLMOBd%2BGD4JB9sh42JftIvyeIAYgC47%2FfVWFSQAUj2m787PTxL8l6kIYbhng1VYY7l%2B8zXXl54mPsBnFH5J2g2PIIBO9rhsU5V8WLpHm56G3JDYZA6SDZN%2Fy5vOEnxmz%2FswBa0DGuu3%2F0V4L27cOn3ZKyTHEukGsW6Sxz6Sw%3D%3D&webInteractiveContentId=176487119666&portalId=3304491&hsLang=ca)

[![Uneix-te](https://no-cache.hubspot.com/cta/default/3304491/interactive-176803099516.png)](https://blog.fpmaragall.org/hs/cta/wi/redirect?encryptedPayload=AVxigLIYGh6FHf%2BPvyYK29DXgA8gM3ZPkI1LEFzMgIQJsutgFN7D%2BnL41NkxMl7pr6yyQIL7YwMZbSYQNnw7WRtHZ4k9uHfnlo0Nd8tiQ%2F4DJVjnkr91K1t42UX2sQWh2kER3ia7G3W0qtWPD2yHPQHvvMME1NHDZKXzubaspgTPoqBElZfu5s9%2FgbfBmKCX0aCY1MKIkF6X1vpPnLD3nkay324fSzet7SkIGWpwCyXqPyeR%2BhS%2B&webInteractiveContentId=176803099516&portalId=3304491&hsLang=ca)

### Entitats solidàries

![Logo Fundación Ramón Areces](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Ramon-areces-png-2x.png?width=127&height=40&name=Ramon-areces-png-2x.png)

![Logo Allianz](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/allianz-png-2x.png?width=131&height=40&name=allianz-png-2x.png)

![Logo Fundación 'la Caixa'](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/la-caixa-png-2x.png?width=200&height=40&name=la-caixa-png-2x.png)

![Logo Sabadell Fundació](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Sabadell-png-2x.png?width=95&height=40&name=Sabadell-png-2x.png)

![Logo Diputació Barcelona](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/diputacio-png-2x.png?width=115&height=40&name=diputacio-png-2x.png)

![Logo Moventia](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Moventina-png-2x.png?width=160&height=40&name=Moventina-png-2x.png)

![Logo Aigües de Barcelona](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Aigues-png-2x.png?width=111&height=40&name=Aigues-png-2x.png)

![Logo Ajuntament de Barcelona](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ajuntament-png-2x.png?width=105&height=40&name=ajuntament-png-2x.png)

![Logo Fundación ACS](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/acs-png-2x.png?width=95&height=40&name=acs-png-2x.png)

![Logo Fundación Adey](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ADEY-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=ADEY-logo-png-2x.png)

![Logo Carglass](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Carglass-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Carglass-logo-png-2x.png)

![Logo Enagas](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Enagas-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Enagas-logo-png-2x.png)

![Logo EDM](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/EDM-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=EDM-logo-png-2x.png)

![Logo Eurofragance](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Euro-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Euro-logo-png-2x.png)

![Logo FIATC Seguros](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Fiatc-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Fiatc-logo-png-2x.png)

![Logo Lluria](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Lluria-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Lluria-logo-png-2x.png)

![Logo Vopi4](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/vopi4-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=vopi4-logo-png-2x.png)

![Logo Ham](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ham-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=ham-logo-png-2x.png)

![Logo Ricoh](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Ricoh-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Ricoh-logo-png-2x.png)

![Logo Santalucía Seguros](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Santalucia-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=Santalucia-logo-png-2x.png)

![Logo Fundación Susana Monsma](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/susana-logo-png-2x.png?width=104&height=40&name=susana-logo-png-2x.png)

![Logo Endesa](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/endesa-logo-png-2x.png?width=127&height=40&name=endesa-logo-png-2x.png)

![Logo Fundació Joan Ribas Araquistain](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/fundacio-joan-ribas-logo-png-2x-1.png?width=143&height=45&name=fundacio-joan-ribas-logo-png-2x-1.png)

![Logo Libra](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/Libra-logo-png-2x.png?width=127&height=40&name=Libra-logo-png-2x.png)

![Logo Ministerio Derechos Sociales](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Entidades%20Solidarias/ministerio-derechos-sociales-logo-png-2x.png?width=143&height=45&name=ministerio-derechos-sociales-logo-png-2x.png)

Centres de recerca:

![logo-barcelona-beta-white](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Footer/logo-barcelona-beta-white.png?width=199&height=44&name=logo-barcelona-beta-white.png)

Centres vinculats:

![prbb-logo-es-white](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Footer/prbb-logo-es-white.png?width=178&height=44&name=prbb-logo-es-white.png)

 

![logo\_p-fabra-white](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Footer/logo_p-fabra-white.png?width=124&height=44&name=logo_p-fabra-white.png)

Certificació Web Mèdica Acreditada:

[![Web Mèdic Acreditat. Veure més informació](https://stamp.wma.comb.es/stamp/imglogo.ashx?INTWMA=3039&lang=ca&size=small "Web Mèdic Acreditat. Veure més informació")](https://stamp.wma.comb.es/ca/seal/3039)

Amb l'aval social de la SEN:

![logo\_SEN\_blanco](https://blog.fpmaragall.org/hs-fs/hubfs/logo_SEN_blanco.png?width=57&height=50&name=logo_SEN_blanco.png)

- [La Fundació](https://fpmaragall.org/ca/la-fundacio/)
- [Alzheimer](https://fpmaragall.org/ca/alzheimer-enfermetat/)
- [Apoyo Social](https://fpmaragall.org/ca/area-social/grups-terapeutics-alzheimer/)
- [Actualitat](https://fpmaragall.org/ca/actualitat-alzheimer/)
- [Colabora](https://fpmaragall.org/ca/donatius/)
- [Contacte](https://fpmaragall.org/ca/contacte/)

- [Accessibilitat](https://recursos.fpmaragall.org/ca/declaracio-accessibilitat?hsLang=ca)
- [Avís Legal](https://fpmaragall.org/ca/avis-legal/)
- [Política de Privacidat](https://fpmaragall.org/ca/gdpr/)
- [Política de Cookies](https://fpmaragall.org/ca/politica-de-galetes/)

**Fundació Pasqual Maragall**  
Wellington 30 - 08005 Barcelona  
Tel. 93 326 31 90  
info@fpmaragall.org

<https://es-es.facebook.com/fpmaragall> <https://www.instagram.com/fpmaragall> <https://x.com/fpmaragall> <https://www.youtube.com/channel/UCs8UsbI3jF8rLm23V6pRdKg>

© Fundació Pasqual Maragall | Tots els drets reservats

```json
{
  "@context" : "http://schema.org",
  "@type" : "Person",
  "alumniOf" : [ {
    "@type" : "CollegeOrUniversity",
    "name" : "Doctorat en Psicologia per la Universitat Ramon Llull (2008)"
  }, {
    "@type" : "CollegeOrUniversity",
    "name" : "Màster en Neuropsicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998)"
  }, {
    "@type" : "CollegeOrUniversity",
    "name" : "Llicenciatura en Psicologia per la Universitat Ramon Llull (1995)"
  } ],
  "familyName" : "Fombuena",
  "given_name" : "Nina",
  "image" : "https://3304491.fs1.hubspotusercontent-na1.net/hubfs/3304491/nina-gramunt-profile.png",
  "jobTitle" : "Direcció tècnica i editorial del Blog",
  "sameAs" : [ "https://www.linkedin.com/in/nina-gramunt-fombuena-74786834/" ],
  "worksFor" : {
    "@type" : "Fundación Pasqual Maragall",
    "name" : "Direcció tècnica i editorial del Blog"
  }
}
```

```json
{
  "@context" : "http://schema.org",
  "@type" : [ "BlogPosting", "MedicalWebPage" ],
  "author" : {
    "@type" : "Person",
    "affiliation" : [ {
      "@type" : "Organization",
      "name" : "Fundació Pasqual Maragall"
    }, {
      "@type" : "Organization",
      "name" : "BarcelonaBeta Brain Research Center"
    } ],
    "jobTitle" : "Neuropsicòloga",
    "name" : "Dra. Nina Gramunt Fombuena"
  },
  "dateModified" : "4/08/2026",
  "datePublished" : "2026-08-04 07:30:01",
  "headline" : "Malaltia d'Alzheimer: qu&egrave; &eacute;s, s&iacute;mptomes, diagn&ograve;stic, fases i com evoluciona",
  "publisher" : {
    "@type" : "Organization",
    "logo" : {
      "@type" : "ImageObject",
      "url" : "https://3304491.fs1.hubspotusercontent-na1.net/hubfs/3304491/Blog%20%F0%9F%93%9D/2024/Logos/logos-FPM-pantone-cast.png"
    },
    "name" : "Fundació Pasqual Maragall"
  }
}
```

```json
{
  "@context" : "https://schema.org",
  "@type" : "FAQPage",
  "mainEntity" : [ {
    "@type" : "Question",
    "acceptedAnswer" : {
      "@type" : "Answer",
      "text" : "<p><span style=background-color: #ffffff;>L´evolució de la malaltia d´Alzheimer varia molt entre persones. De manera general, l'esperança de vida des del diagnòstic oscil·la entre 8 i 12 anys, però cada cop és més freqüent que aquest període sigui més llarg. Factors com l'edat, l'estat general de salut, la presència d'altres malalties i el moment de diagnosticar poden influir en la progressió. Amb un bon seguiment mèdic i cures adequades, moltes persones mantenen durant anys una bona qualitat de vida. No sempre és fàcil determinar quina és la </span><a href=/ca/mort-alzheimer style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>causa de mort a l'Alzheimer</a><span style=background-color: #ffffff;>.</span></p>"
    },
    "name" : "Quant de temps viu una persona amb Alzheimer?"
  }, {
    "@type" : "Question",
    "acceptedAnswer" : {
      "@type" : "Answer",
      "text" : "<span style=background-color: #ffffff;><span style=background-color: #ffffff;>La gran majoria dels casos no són hereditaris, és a dir, no estan causats directament per una mutació genètica concreta, sinó que apareixen per la combinació de múltiples factors, a més de la genètica, com l'edat, l'estil de vida i la salut cardiovascular, entre d'altres. Per això, l'Alzheimer més freqüent sol ser referit com a “esporàdic”. Tenir un familiar amb Alzheimer no implica necessàriament que altres persones de la família el desenvolupin.</span></span>"
    },
    "name" : "És hereditari?"
  }, {
    "@type" : "Question",
    "acceptedAnswer" : {
      "@type" : "Answer",
      "text" : "<span style=background-color: #ffffff;>Actualment, l'Alzheimer no té cura. No obstant això, hi ha tractaments i estratègies de suport que poden ajudar a alleujar alguns símptomes, mantenir l'autonomia durant més temps i millorar la qualitat de vida. A més, la investigació avança i obre noves possibilitats per al diagnòstic i l'abordatge d'hora de la malaltia.</span>"
    },
    "name" : "L’Alzheimer té cura?"
  }, {
    "@type" : "Question",
    "acceptedAnswer" : {
      "@type" : "Answer",
      "text" : "<p><span style=background-color: #ffffff;>El tractament de la malaltia d'Alzheimer es basa en una combinació de medicació i </span><a href=/ca/terapies-no-farmacologiques style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>teràpies no farmacològiques</a><span style=background-color: #ffffff;>. Alguns fàrmacs ajuden a millorar temporalment símptomes com la memòria, l’atenció o certs canvis conductuals. A més, intervencions com l'</span><a href=/ca/estimulacio-cognitiva-alzheimer style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>estimulació cognitiva</a><span style=background-color: #ffffff;>, l'activitat física, la interacció social i el suport emocional també poden contribuir al benestar. El tractament sempre s'ha d'adaptar a les necessitats de cadascú i a la fase de la malaltia.</span></p>"
    },
    "name" : "Quins tractaments hi ha?"
  }, {
    "@type" : "Question",
    "acceptedAnswer" : {
      "@type" : "Answer",
      "text" : "<p><span style=background-color: #ffffff;>No hi ha una fórmula garantida per evitar l'aparició de la malaltia d'Alzheimer, però alguns </span><a href=/ca/els-habits-de-vida-saludables-son-les-millors-vitamines-per-a-la-memoria style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>hàbits de vida saludables</a><span style=background-color: #ffffff;> </span><span style=background-color: #ffffff;>poden ajudar a reduir el risc o retardar l'aparició de símptomes. Entre ells hi ha realitzar activitat física regularment, seguir una alimentació equilibrada, implicar-se en </span><a href=/ca/propostes-activitats-culturals-i-socials-que-activen-el-nostre-cervell style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>activitats socials</a><span style=background-color: #ffffff;>, procurar una bonaqualitat d’higiene del soni estimular el cervell mitjançant activitats cognitives. A més, és fonamental controlar els factors de risc cardiovascular, com la </span><a href=/ca/hipertensio-i-alzheimer style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>hipertensió</a><span style=background-color: #ffffff;>, elcolesterol LDL elevat, la </span><a href=/ca/diabetes-i-alzheimer style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>diabetis</a><span style=background-color: #ffffff;> </span><span style=background-color: #ffffff;>o l'obesitat.</span><br><span style=background-color: #ffffff;></span></p>"
    },
    "name" : "Es pot prevenir?"
  }, {
    "@type" : "Question",
    "acceptedAnswer" : {
      "@type" : "Answer",
      "text" : "<span style=background-color: #ffffff;>Amb l’edat és normal experimentar petits </span><a href=/ca/la-memoria-i-oblit style=background-color: #ffffff; rel=noopener target=_blank>oblits</a><span style=background-color: #ffffff;> </span><span style=background-color: #ffffff;>ocasionals, com no recordar un nom de forma momentània o perdre objectes de tant en tant. Tot i això, quan les dificultats de memòria són freqüents, empitjoren amb el temps o afecten la vida diària, poden ser un senyal de deteriorament cognitiu. Davant del dubte, és recomanable sol·licitar una consulta mèdica per valorar la situació i descartar altres causes o ser derivats a un equip especialitzat.</span>"
    },
    "name" : "Els oblits formen part de l’envelliment normal?"
  } ]
}
```