Ha guanyat cinc campionats del món de motociclisme, tres d’ells en MotoGP. I segueix obstinat en arribar al més alt. Però també torna, i ho fa sempre que pot, a la seva Cervera natal. Una petita ciutat de la província de Lleida on el número 93 oneja per totes bandes. És el seu número de dorsal. I l’any en què va néixer.
Quan torna a casa ho fa per estar al costat dels seus. Un dels que sempre ha tingut molt a prop, és el seu avi Ramon.
En Marc i en Ramon van participar junts en el rodatge d’un anunci molt especial per a la Fundació Pasqual Maragall. Això va ser el maig del 2015 a la Masia dels Comtals de Cervera. Allà vam gaudir del seu temps, la seva complicitat i el seu etern somriure.
“L’Alzheimer és una malaltia cruel i complicada”
No s’ho va pensar dues vegades a l’hora de col·laborar amb la Fundació Pasqual Maragall. “L’Alzheimer em sembla una malaltia complicada, cruel, ja que pateix tant la persona que la té com la gent del seu voltant”.
Per en Marc, tots els esforços són benvinguts. Per això valora que una fundació destini recursos a investigar per entendre i combatre una malaltia que afecta tantes persones. “És d’agrair i, sobretot, valorar moltíssim”.
“Els meus avis no es perden ni una sola carrera, sigui l’hora que sigui”
Els seus avis no es perden ni una sola carrera. I quan les emeten fora del continent amb canvi horari, es lleven per veure-les en directe. Pateixen, i molt. Com ho farien tots els avis. Són senzills. I això que tenen un campió del món a casa.
Marc Màrquez i el seu avi, Ramon, tenen una relació molt especial. Ens explicava en Marc en una entrevista que el vincle amb els seus avis és molt fort i, desgraciadament, “l’Alzheimer és una malaltia que afecta de manera majoritària a la gent gran”. Això va ser, en part, el que el va portar a col·laborar amb la Fundació Pasqual Maragall.
“No m’agrada veure que deixen d’explicar les seves batalletes per culpa d’una malaltia que fa que s’oblidin. És dur... I, per tant, vaig pensar que el que pogués fer per ajudar a la investigació d’aquesta malaltia, ho faria encantat”, ens explicava.
“Una de les primeres coses que faig en tornar d’un gran premi és anar a veure’ls”
La relació d'en Marc amb els seus avis és molt estreta. “Tinc molt bona relació amb ells, i sempre que puc vaig a veure’ls. Una de les primeres coses que faig en tornar dels grans premis és anar a veure’ls”.
Probablement perquè tornar a casa és sinònim de tornar a ells. De fet, per a ell, els seus avis i els seus pares han tingut un paper fonamental en el seu creixement com a persona.
Explica en Marc que “no hi ha pilots ni campions del món dins de casa. Som una família normal”. Ja li agradaven les motos de ben petit, els Reis li van portar una i els seus pares l’acompanyaven a entrenar. Ho van donar tot per ell i la seva carrera i potser "si no hagués sigut per això, no estaria on estic ara”.
