El benestar d'una persona amb Alzheimer depèn, entre altres factors, del benestar de les persones cuidadores. A Espanya, el 80% dels afectats per aquesta malaltia són atesos per les seves famílies. En la majoria dels casos és el cònjuge, o algun fill o filla, són els que els proporcionen l’assistència necessària, una mitjana de 15 hores diàries, els 7 dies de la setmana.
Les persones cuidadores són persones que s'enfronten a una gran pressió emocional. Sovint pateixen problemes psicològics i de salut, com depressió, ansietat o sensació de sobrecàrrega.
Els grups terapèutics de la Fundació Pasqual Maragall tenen l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores, trencar el seu aïllament social i oferir-los eines per afrontar millor l'assistència a la persona malalta i gestionar adequadament les seves pròpies emocions.
"Saber què fer i com actuar"
Quan a la Susanna i la seva família els van comunicar que el seu pare patia Alzheimer, es van quedar en estat de xoc. Ja feia temps que observaven senyals, però amb el diagnòstic es van quedar absolutament perduts.
"No sabíem com actuar, què fer, on anar. Trobar la Fundació Pasqual Maragall i els grups va ser un descans per a nosaltres. Ells ens van indicar què fer i com actuar, segons la seva experiència".
La teràpia que es porta a terme en aquests grups va ser validada entre el 2011 i el 2015 mitjançant dos estudis, els quals van demostrar que els grups terapèutics ajuden a millorar la percepció que tenen les persones cuidadores sobre la seva qualitat de vida, la capacitat de resiliència, el suport social i l'estat d'ànim.
El suport compartit
El programa consisteix en una teràpia grupal cognitiva conductual dividida en 14 sessions de 90 minuts cadascuna. Durant tres mesos i mig es realitza una sessió setmanal i en cadascuna es tracta un tema relacionat amb l'Alzheimer, com per exemple, la comunicació, el dol, l'empatia, l'acceptació o la capacitat de resiliència.
Transcorregudes aquestes 14 sessions, es realitza una sessió de seguiment un cop al mes durant mig any, amb l'objectiu de reforçar els resultats obtinguts. "A mi em va anar molt bé, em van ajudar molt al principi i al final. Primer perquè no tenia una base per lluitar contra aquesta malaltia. Després en els grups terapèutics se't forma, veus els problemes que tenen els companys ", explica Francesc Gómez, un altre dels participants en els grups terapèutics.
És aquesta experiència compartida la que també destaca el David Gavaldà: "Vaig decidir apuntar-me perquè a vegades et falta informació, suport d'altres familiars, saber com obtenir estratègies. Estic bastant content perquè en els grups terapèutics veus realment l'evolució d'altres familiars i també la teva pròpia evolució ", afegeix.
La Dúnia Garriga, familiar i persona cuidadora, explica "Està molt bé, perquè coneixes a persones que estan passant per aquesta mateixa situació. Cadascun explica el seu cas, com van les coses ... A vegades un està enfonsat, l'altre dia un altre està millor, però sempre va bé ... ".
El per què dels grups terapèutics
Amb els grups terapèutics es vol també prevenir l'aïllament social d'aquells que tenen cura de persones amb Alzheimer, fomentar les relacions socials i realçar els vincles afectius amb les persones properes.
A més, es fomenten moments de respir i d'autocura, tan necessaris per a la persona cuidadora, i es busca treballar una millora del seu estat d'ànim, la qual cosa és crucial també per millorar el benestar de les persones amb Alzheimer que estan al seu càrrec.
