Parlem sobre l'Alzheimer | Fundació Pasqual Maragall

El valor de les rutines per a les persones amb Alzheimer: com l’estabilitat influeix en el seu benestar i facilita el seu dia a dia

Written by Fundació Pasqual Maragall | 22 de gener, 2026

Les rutines diàries són una eina potent per millorar el benestar de les persones amb Alzheimer i de qui en té cura. Quan el dia segueix una estructura clara i predictible, la persona se sent més segura, disminueix l’ansietat i es facilita l’organització del dia a dia d’una persona amb Alzheimer. Les rutines ajuden a establir ordre, aporten continuïtat i permeten integrar activitats significatives que reforcen la dignitat i l’autonomia en la malaltia de l’Alzheimer.

Apunts clau de l’article

En aquest article donem informació essencial i basada en l’evidència sobre com estructurar el dia a dia d’una persona amb Alzheimer. Els punts clau que s’aborden en l’article són els següents:

  • Què són les rutines per a persones amb Alzheimer i per què són tan importants per reduir la confusió, l’agitació i l’estrès.
  • Quins beneficis aporten les rutines davant l’Alzheimer, incloent-hi millores en l’autonomia, el benestar emocional i les activitats de la vida diària.
  • Què diu l’evidència científica sobre l’eficàcia de les rutines en les dinàmiques diàries.
  • Quins suggeriments i consells s’han de tenir en compte per dissenyar i mantenir una bona rutina.

Per què són importants les rutines en el dia a dia d’una persona amb Alzheimer?

El cervell d’una persona amb Alzheimer pateix diversos canvis en el transcurs de la malaltia, cosa que afecta diferents capacitats cognitives, com la memòria, la capacitat de planificació i l’orientació en temps, espai i persona. Com a conseqüència d’aquestes alteracions, la persona afectada pot percebre diverses situacions habituals (la dutxa, el menjar, sortir de casa) com a confuses o fins i tot amenaçadores si se li presenten de manera impredictible. Les rutines actuen com una “bastida”: ajuda que la persona sàpiga què ve després, se senti menys desbordada i pugui ser més protagonista de la seva pròpia vida.

Hi ha estudis sobre cures en demència que mostren que quan s’estructura el dia, és a dir, quan les activitats s’organitzen en un ordre relativament estable i amb horaris similars, disminueixen l’agitació, la irritabilitat i altres conductes difícils o disruptives, i es preserva durant més temps la capacitat per realitzar activitats quotidianes. No es tracta d’imposar un horari rígid, sinó de crear un ritme previsible, adaptat a la persona. És important que, quan altres persones diferents de la cuidadora principal s’ocupin d’atendre la persona amb Alzheimer, coneguin i respectin les seves rutines habituals. Les rutines estan relacionades amb la familiaritat, una cosa que les persones amb demència solen experimentar en un sentit de continuïtat i completesa dels seus dies (Margot-Cattin et al., 2021).

Beneficis de les rutines en persones amb Alzheimer

Les rutines són beneficioses en el dia a dia d’una persona amb Alzheimer per diferents raons. Vegem-ne algunes de les més rellevants:

  • Aporta seguretat i redueixen la confusió. Quan tots els dies s’assemblen una mica a l’anterior, la persona amb Alzheimer necessita menys esforç mental per entendre què està passant i què s’espera d’ella.
  • Disminueixen l’ansietat i l’agitació. Algunes revisions de teràpies no farmacològiques en persones amb Alzheimer i guies clíniques coincideixen que un dia estructurat, amb menys sorpreses i més senyals previsibles, ajuda a reduir la manifestació de símptomes conductuals i psicològics com la inquietud, l’agressivitat o trets depressius.
  • Faciliten el funcionament diari. La combinació d’adaptacions de l’entorn amb rutines clares és clau perquè flueixin millor i disminueixin les dificultats en activitats com el bany o el vestit i mantenir més temps la capacitat per realitzar aquestes tasques.
  • Milloren la qualitat de vida de qui cuida. Tenir una estructura diària augmenta la sensació de control de les persones cuidadores i redueix el seu malestar davant les conductes difícils, una cosa que s’ha demostrat en diversos estudis d’intervenció a la llar.

En resum, les rutines són bones perquè simplifiquen el dia, disminueixen el nivell d’estrès general i creen condicions més favorables per al benestar emocional.

Evidència científica que avala els beneficis de les rutines

Fa dècades que els beneficis de les rutines per a les persones amb Alzheimer o amb demència per altres causes són coneguts. Per exemple, un assaig aleatoritzat de Gitlin i col·laboradors publicat el 2001 va avaluar una intervenció a la llar que combinava canvis ambientals amb l’estructuració d’activitats diàries. Es va ensenyar a les persones cuidadores a organitzar millor el dia (per exemple, dividir el bany o el vestit en passos simples, fer-los sempre en el mateix ordre, utilitzar senyals visuals) i a reduir demandes innecessàries.

El resultat va ser que les persones amb demència van mantenir millor el seu funcionament en activitats de la vida diària i van presentar menys problemes de conducta durant aquestes tasques, mentre que les persones cuidadores es van sentir més capaces i menys desbordades.

Posteriorment, el 2012, Gitlin i el seu equip es van centrar a dissenyar activitats significatives “a mida” i integrar-les en moments concrets de la rutina diària, especialment en les franges en què solia aparèixer agitació o malestar (per exemple, al capvespre). Aquestes activitats es repetien de manera consistent, convertint-se en part de l’horari habitual del dia. Es va observar una reducció clínicament significativa de símptomes neuropsiquiàtrics (com irritabilitat, apatia o agitació) i una disminució de la sobrecàrrega de les persones cuidadores, sense necessitat de recórrer a més medicació de la pautada.

Una revisió del mateix grup publicada a JAMA el 2012 sobre maneig no farmacològic dels símptomes conductuals en demència ressalta que gairebé totes les intervencions eficaces tenen un element comú: la planificació d’un dia estructurat, amb rutines estables i activitats programades. En aquesta revisió se subratlla que organitzar el temps (què es fa, quan i com) és una de les primeres mesures recomanades per disminuir conductes difícils, fins i tot abans de recórrer a fàrmacs.

Quines rutines seguir amb persones amb Alzheimer

No existeix una única rutina vàlida per a totes les persones amb Alzheimer. La clau és que sigui estable, senzilla, flexible i ajustada a la història de vida, gustos i capacitats actuals de la persona. Tot i així, es poden proposar algunes línies generals per estructurar el dia:

Rutines bàsiques de cura personal

  • Horari d’aixecar-se i anar-se’n a dormir relativament fix. Procurar que la persona s’aixequi i se’n vagi a dormir cada dia en una franja horària similar ajuda a regular el son i contribueix a reduir la confusió nocturna.
  • Seqüència estable per a la higiene. Per exemple: anar al bany, rentar-se la cara i les mans, raspallar-se les dents, pentinar-se, sempre en el mateix ordre i, si és possible, en el mateix moment del dia. Desglossar aquestes tasques en passos simples i repetir la mateixa seqüència pot ajudar a conservar més autonomia i a disminuir la resistència a la cura.
  • Àpats a hores regulars. Procurar que l’esmorzar, el dinar i el sopar siguin en horaris previsibles, en un lloc habitual, amb objectes recognoscibles (la mateixa taula, les mateixes estovalles. Tot això afavoreix la gana i el sentit de l’orientació.

Rutines d’activitat física i descans

  • Moments fixos per a l’activitat física. Un passeig diari, exercicis suaus o de mobilitat (pujar i baixar alguns esglaons, exercicis de braços i cames a la cadira) incorporats cada dia a la mateixa hora redueixen el risc d’agitació i milloren l’estat d’ànim.
  • Espais de descans planificats. Petites migdiades o estones de relaxació, sempre en les mateixes franges horàries, permeten que la persona no es cansi en excés durant el dia, cosa que pot disminuir l’agitació vespertina.

Rutines d’estimulació i connexió

  • Activitats significatives integrades en el dia. A partir del que agradava a la persona (cuinar, escoltar música, llegir, cosir, cuidar plantes), es poden triar algunes activitats senzilles i repetir-les en moments concrets. Si es duen a terme en moments del dia en què s’ha detectat que és més freqüent l’aparició de conductes de difícil maneig, poden arribar a transformar aquestes estones en experiències positives.
  • Rituals diaris de vincle amb la persona cuidadora (o altres éssers estimats). Per exemple, veure fotos familiars després de dinar, escoltar sempre la mateixa cançó abans del passeig, o prendre un cafè o una infusió junts a mitja tarda. La repetició d’aquests petits rituals genera una sensació de continuïtat i pertinença, fins i tot quan s’obliden detalls concrets.

Estructura general de rutines d’un dia tipus

Un “dia tipus”, sense pretendre ser una estructura rígida i adaptant-la sempre a cada persona, podria incloure:

  • Matí: aixecar-se, higiene, esmorzar, passeig curt o exercici suau, breu activitat cognitiva en funció de la capacitat de la persona (fullejar el diari, comentar una foto, classificar objectes per colors…).
  • Migdia: dinar, breu descans, tasca domèstica lleugera (ajudar a recollir la taula, plegar tovallons, regar plantes…).
  • Tarda: participar en una activitat significativa (escoltar música o ballar, fer alguna manualitat, activitat de reminiscència amb fotos o objectes personals…), berenar i breu passeig o exercicis de psicomotricitat.
  • Nit: sopar, rutina tranquil·la (mirar la televisió, preferentment continguts coneguts i relaxats, escoltar música suau, mantenir una conversa senzilla), higiene bàsica i preparació per anar al llit, sempre seguint el mateix ordre

Aquesta estructura pot servir com a base per adaptar-la a cada cas individual. L’important és que la persona amb Alzheimer i qui en té cura estiguin familiaritzats amb el “ritme” del dia i que hi hagi coherència d’un dia a l’altre.

Suggeriments per dissenyar i mantenir una bona rutina

En general, les rutines funcionen millor quan les dissenyen i revisen les persones que coneixen bé la persona amb Alzheimer i comptant amb la seva opinió i preferències sempre que sigui possible. Alguns principis clau són:

  • Partir de la història de vida. Tenir en compte què li agradava fer abans, amb què gaudeix, què li resulta més fàcil ara, i adaptar les activitats i el seu ordre en el dia.
  • Dividir tasques complexes. Desglossar activitats com la dutxa, la higiene bucodental o el vestit en passos curts i repetibles facilita l’autonomia i contribueix a disminuir la resistència si n’hi ha.
  • Utilitzar suports visuals i ambientals. Fer servir rètols a les portes, col·locar els objectes sempre al mateix lloc, procurar una bona il·luminació i reduir els sorolls ajuden a fer que la rutina sigui més fàcil de seguir.
  • Introduir canvis de manera gradual. Si és necessari modificar la rutina (per exemple, per un canvi de medicació o de domicili, com durant les vacances), convé fer-ho a poc a poc, per exemple, ajustant un element cada vegada i observant la resposta de la persona.
  • Cuidar també qui cuida. En les intervencions orientades a les persones cuidadores es poden obtenir pautes per planificar el dia, manejar conductes difícils i ajudar-les a protegir el seu propi descans són ajudes per reduir la sobrecàrrega i millorar la convivència. Un exemple d’això són els programes oferts per la Fundació Pasqual Maragall.

Les rutines ajuden la persona amb Alzheimer i la família

En conjunt, les rutines aporten beneficis en dos plans que se sostenen mútuament:

  • Per a la persona amb Alzheimer:
    • Major sensació de seguretat i control.
    • Reducció de l’agitació, la irritabilitat i altres símptomes conductuals quan el dia està ben estructurat.
    • Millor conservació de capacitats per a activitats bàsiques i quotidianes gràcies a la repetició organitzada i al suport ambiental.
  • Per a la família i les persones cuidadores:
    • Menys sorpreses i situacions de crisi, cosa que facilita l’organització del temps.
    • Major autoeficàcia i menor malestar davant les conductes difícils.
    • Més espai per a moments de vincle positiu, en reduir la sensació d’estar sempre en alerta i amb sensació d’imprevisibilitat.

En definitiva, les rutines són bones per a les persones amb Alzheimer perquè posen ordre allà on la malaltia introdueix caos, i ho fan d’una manera respectuosa i centrada en la persona.

Organitzar el dia al voltant d’activitats significatives, repetides de manera previsible, no només millora símptomes i funcionament, sinó que també facilita la relació de cura i acompanyament, permetent que hi hagi més lloc per a la calma, la connexió i la dignitat. No es tracta només d’“ocupar el temps”, sinó de crear estructures quotidianes que donin sentit, redueixin l’estrès i sostinguin tant la persona amb Alzheimer com qui l’acompanya.

Referències i enllaços d’interès
View full post