Confinament amb un familiar amb Alzheimer: recomanacions generals

Estem vivint una situació d’excepcionalitat: la pandèmia COVID-19, generada pel coronavirus, que requereix unes mesures dràstiques per contenir-ne la propagació i evitar el col·lapse del sistema sanitari. Per a fer-ho, les autoritats han imposat mesures com el distanciament social, la protecció dels col·lectius més vulnerables i el confinament domiciliari, és a dir, quedar-se a casa.

Aquestes indicacions han de complir-se, no només per imperatiu legal, sinó també per responsabilitat social i, particularment en el cas de persones vulnerables, per autoprotecció. La gent gran, així com les que presenten diferents malalties cròniques, s’engloben dins aquest col·lectiu.

Entendre i acceptar la situació 

Per les raons anteriorment exposades, el contacte social amb les persones grans i fràgils, entre ells les persones amb Alzheimer o amb altres formes de demència, s’ha restringit específicament. Així, s’han donat ordres com el tancament de centres per a gent gran i de centres de dia. De la mateixa manera, s’han restringit les visites a les persones internes en residències, geriàtrics o centres sociosanitaris, incloent-hi les visites de familiars.

Aquest escenari d’excepcionalitat del qual, a més, no tenim antecedents similars a la nostra societat, ens porta a sentir un gran desconcert i tenir molts dubtes. Hem d’enfrontar-nos a situacions noves i, sovint, complexes, per a les quals, a més, no hem tingut temps suficient per preparar-nos.

Comprendre tot el que s’ha exposat és fonamental per, tot i les dificultats que comporta, acceptar amb més serenitat aquest escenari i adoptar la predisposició necessària per posar en marxa estratègies que el facin més suportable.

L’atenció a familiars grans i/o amb deteriorament cognitiu o demència

Una de les excepcions de la limitació de fer visites domiciliàries a familiars o amics preveu l’atenció necessària que han de rebre les persones dependents. Per això, els serveis d’atenció domiciliària i les visites de familiars o persones pròximes per prestar atenció a persones dependents sí que estan permeses. Ara bé, s’han de preveure una sèrie de precaucions:

• És fonamental que la persona que proveeixi aquestes cures o atencions no presenti símptomes que fessin sospitar que està contaminada pel virus.
• S’ha d’evitar la interacció entre nens i persones grans o vulnerables (excepte quan convisquin en la mateixa casa, cas en què es procuraria minimitzar el contacte).
• S’han de seguir escrupolosament totes les mesures de protecció per contenir la propagació de la infecció per coronavirus (que no deixen de ser les generals per minimitzar riscos de qualsevol altre tipus d’infecció, però que ara cal seguir al peu de la lletra).

Si el nostre ésser estimat està ingressat en una residència, centre geriàtric o centre sociosanitari, és clau seguir les indicacions de restricció de visites, confiant en el criteri i la professionalitat del personal de centre. Procureu estar informats dels horaris d’atenció telefònica del centre i sigueu comprensius si no teniu una resposta immediata ja que aquest col·lectiu professional també s’enfronta a una situació excepcional.

Atendre només fonts d’informació oficial 

• És fonamental recórrer només a fonts d’informació oficial: mitjans de comunicació de solvència reconeguda (ràdio, televisió, premsa) i/o informacions provinents d’organismes oficials o institucions reconegudes. Cal desconfiar de rumors falsos que poden circular per WhatsApp i d’informacions alarmistes o recomanacions que no estiguin avalats per professionals o institucions. L’Organització Mundial de la Salut, per exemple, recull alguns rumors falsos.
• Atenent a la capacitat cognitiva de la persona afectada, traslladeu-li, tantes vegades com sigui necessari, una explicació adaptada de per què no podem sortir o rebre visites.

La importància de les rutines

El dia a dia d’una persona amb Alzheimer sempre resulta més suportable seguint unes directrius de simplificació, així com uns horaris i rutines. En la situació d’excepcionalitat que vivim, el confinament a casa comporta no poder continuar amb algunes de les rutines habituals, com assistir al centre de dia, sortir a passejar, visitar (o rebre visites de) familiars o amics, etc. 

Per això, ara ens cal generar rutines noves, perquè l’ordre del dia a dia i un cert manteniment d’horaris proveiran la persona malalta d’un marc de referència, i als les persones cuidadores d’una guia per minimitzar el risc de veure’s desbordats.

Una proposta de planificació del dia

És important procurar que la persona amb Alzheimer mantingui uns horaris més o menys regulars cada dia. No tenen per què ser exactament els mateixos que en circumstàncies normals, però sí que han de conferir una regularitat per, així, tractar de mantenir una alternança adequada entre son i vigília, per minimitzar possibles alteracions conductuals i alteracions del son. Proposem a continuació un esquema orientatiu de planificació del dia que, lògicament, es pot adaptar a la realitat de cada llar. El més rellevant és tenir un ordre i regularitat.

A més de la higiene necessària diària, per minimitzar el risc de contagi i propagació del coronavirus, és clau intensificar el rentat de mans, particularment després d’un període d’activitat i sempre després d’anar al bany o abans i després dels àpats, però no de qualsevol manera, sinó assegurant una higiene de mans eficaç que anirem intercalant entre les rutines diàries tantes vegades com sigui necessari.

Al matí

• Aixecar-se cada dia a la mateixa hora.
• Higiene matutina: anar al bany, rentar-se les mans i la cara.
• Esmorzar.
• Higiene: mans i bucodental.
• Activitat cognitiva: sempre adaptada a la capacitat de la persona, des de fer exercicis o activitats específiques de què disposem, a participar en un joc de taula o fer activitats de suport a les tasques domèstiques: estendre, plegar roba, netejar verdures, escombrar...
• Activitat física: fer alguns exercicis suaus d’estirament o de coordinació.
• Petit refrigeri.
• Sortir una estona al balcó, terrassa o, simplement, treure el cap per la finestra perquè ens toqui una mica el sol i l’aire. Es pot aprofitar per fer jocs estimulants: denominar el que es veu, comptar fanals, arbres, indicar coses d’un color específic...
• Preparar el menjar i col·laborar en tasques domèstiques, com parar la taula.
• Dinar.

A la tarda

• Breu migdiada (preferentment no més de 30 minuts) o estona de descans: televisió, ràdio, escoltar música tranquil·la.
• En la mesura del possible casa dins de cada llar, tornar a prendre una mica d’aire i sol.
• Una estona d’activitat: es poden reprendre tasques d’estimulació cognitiva o física. Emprar la música com una forma d’estimulació i de promoció d’emocions positives.
• Berenar.
• Si es tenen plantes, atendre’n la seva cura: regar-les, treure’ls fulles seques…
• Higiene: bany o dutxa.
• Activitat física molt suau: estiraments, per exemple. Alguna cosa que no l’activi massa per afavorir el son posterior.
• Preparar el sopar i parar taula. Sopar almenys dues hores abans d’anar a dormir per assegurar que el procés digestiu no dificulti el son.

A la nit

• Després de sopar, activitat relaxada: veure una sèrie o algun contingut tranquil de televisió, escoltar música calmada, mirar fotografies…
• Assegurar que s’ha fet la higiene bucodental i els preparatius habituals per anar a dormir.
• Recordar la importància de mantenir una regularitat en l’hora d’anar a dormir.

Finalment, però no per això menys important, és crucial recordar que la persona cuidadora també estarà sotmesa a una pressió, en molts casos, superior a l’habitual i que ha d’atendre també la pròpia cura. Per això, més que mai, cal procurar vies d’esbargiment alternatives, intentar tenir petits espais per a un mateix i recórrer a estratègies per controlar l’ansietat.