L’Alzheimer i la depressió estan relacionats?

Moltes persones es pregunten si l’Alzheimer i la depressió estan relacionats. Al llarg del procés de la malaltia de l’Alzheimer, moltes de les persones afectades patiran simptomatologia depressiva en alguna de les seves fases. Les característiques d’aquests símptomes i la seva gestió dependran del moment i les circumstàncies en què apareguin.

Com es relacionen l’Alzheimer i la depressió?

La relació entre Alzheimer i depressió pot generar, sovint, certa confusió en relació amb el diagnòstic. Les persones afectades per una depressió acostumen a presentar símptomes com, per exemple, un alentiment del pensament, apatia, retraïment social, problemes de concentració i freqüents oblits que, particularment quan es donen a una edat determinada, poden semblar els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer. Pot ser difícil discernir d’entrada si es tracta, purament, d’una depressió, o si aquests símptomes suposen els primers indicis evidents de l’Alzheimer.

En aquesta situació, el metge segurament indicarà un tractament per a la depressió i, transcorreguts alguns mesos, tornarà a avaluar la persona afectada. Amb el tractament, els símptomes poden millorar clarament, tant els relacionats amb l’estat d’ànim com els de tipus cognitiu. En aquest cas, l’orientació diagnòstica responsable dels símptomes s’inclinarà per una depressió, amb la continuació del seu tractament, si és necessari. 

Tanmateix, també pot passar que, amb el tractament, els símptomes anímics millorin però els cognitius continuïn presents o, fins i tot, progressin. En aquest cas, és probable que el metge sol·liciti altres visites, proves i exploracions que ajudin a determinar si la causa és Alzheimer o una altra malaltia o alteració que justifiqui els canvis cognitius. 

D’altra banda, quan una persona rep el diagnòstic d’Alzheimer pot mostrar un estat d’ànim decaigut, fins i tot clarament depressiu, de forma reactiva a aquesta notícia. Actualment disposem de mètodes avançats, com ara les tècniques de neuroimatge, que permeten que cada vegada hi hagi més persones que reben el diagnòstic d’Alzheimer en fases més primerenques de la malaltia, fins i tot quan els símptomes cognitius són molt lleus. És normal que, tenint les facultats mentals i la capacitat de raonament preservades, la persona experimenti símptomes depressius i d’ansietat quan comprèn el pronòstic i les conseqüències d’una malaltia d’aquestes característiques.  

A més, cal tenir en compte que les alteracions cerebrals que es produeixen amb l’Alzheimer acostumen a interferir en els neurotransmissors, o missatgers químics, que modulen l’estat d’ànim, fins i tot en fases primerenques de l’evolució de la malaltia. Per això, la depressió pot coexistir amb altres símptomes ja des de l’inici. El mateix procés de deteriorament cognitiu que comporta l’Alzheimer acostuma a implicar que la persona que el pateix tingui dificultats a l’hora d’expressar les seves emocions i sentiments, la qual cosa pot fer que la simptomatologia depressiva no sigui tan evident. Així mateix, els símptomes depressius sovint fluctuen i acostumen a ser menys acusats que els que presenta una persona amb depressió però sense deteriorament cognitiu o demència.

Com detectar possibles símptomes depressius en una persona amb Alzheimer

No sempre és fàcil detectar comportaments que puguin estar relacionats amb la depressió en les persones que pateixen Alzheimer, ja que, com hem dit abans, alguns símptomes són comuns a ambdues condicions. Tanmateix, si es percep una agudització de determinats símptomes, o l’aparició d’altres de nous, en un període de temps relativament curt, és important sol·licitar una visita amb l’especialista perquè pugui avaluar la situació. Alguns símptomes que podrien cridar la nostra atenció en aquest sentit són: retraïment o aïllament social, canvis acusats en l’apetit no justificats per una altra malaltia o alteració de la son, irritabilitat, fatiga exagerada o injustificada, acusada apatia, pensament alentit o expressió persistent de tristesa, inutilitat o desesperança. 

Alguns consells pera alleujar aquests símptomes depressius

Independentment de tenir o no tenir Alzheimer, a les persones afectades per una depressió no els ajuden frases com “Vinga, anima’t!” o “No estiguis trista!”, ja que no poden canviar el seu estat d’ànim a voluntat. Tanmateix, apart del possible tractament farmacològic que indiqui l’especialista, hi ha alguns consells que poden ajudar a alleujar el seu pesar:

• En fases inicials de la malaltia els grups de suport poden ser reconfortants. La persona hi pot compartir la seva experiència amb altres persones que estan passant per una situació similar.
• Les rutines diàries i tenir ocupacions o activitats previstes ajuden a reforçar el sentiment d’utilitat i a distreure la ment de la preocupació. 
• És molt recomanable fomentar i facilitar activitats que sempre li han agradat i que encara pugui realitzar sense grans dificultats, respectant sempre el seus gustos i preferències. 
• L’exercici físic regular, encara que sigui simplement passejar, és saludable i ajuda a augmentar la sensació de benestar. 
• És important permetre, de la manera que sigui possible, que la persona amb Alzheimer expressi els seus sentiments i emocions, respectant-la i donant-li el seu temps, evitant treure importància als temes i no insistint en que ha de canviar el seu estat d’ànim, sense més ni més. Sí que és recomanable comunicar el nostre suport incondicional, afecte i confiança en que aviat se sentirà millor. 
• No s’hauria de parlar mai de la persona ni de la seva malaltia davant d’ella com si no hi fos. Cal intentar que continuï sentint-se una part important de la família i del seu entorn en tot moment. 
• Alguns gestos senzills, com celebrar petits aconseguiments o qualsevol ocasió alegre, poden contribuir a millorar el seu ànim. 

La persona cuidadora també pot presentar símptomes depressius

Cal tenir present que, en el cas del familiar que té cura de la persona amb Alzheimer, a l’impacte emocional del diagnòstic se li sumen els condicionants d’haver de supervisar i atendre la persona que pateix la malaltia. Això pot fer que, a més de veure el seu propi temps molt condicionat per la situació, senti que la responsabilitat que assumeix supera les seves capacitats. Aquests símptomes també poden semblar els d’una depressió. És important que qui cuida sàpiga reconèixer i afrontar aquesta sensació de sobrecàrrega i que demani el suport i l’ajuda necessaris per poder atendre també les seves pròpies necessitats. 

La relació entre l’Alzheimer i la depressió és complexa

Existeix una relació entre l’Alzheimer i la depressió, i aquesta acostuma a ser complexa. A vegades pot generar confusió en el diagnòstic, però els símptomes de les dues malalties també poden coexistir. Poden ser el resultat de les pròpies alteracions cerebrals patològiques, o un estat d’ànim depressiu provocat pel fet de conèixer el diagnòstic d’Alzheimer i les seves conseqüències. 

Per tal de poder prendre les mesures de tractament adients, és important informar l’especialista de possibles indicis depressius en la persona afectada, i intentar seguir alguns consells orientats a alleujar el seu pesar. 

De la mateixa manera, la persona cuidadora ha de ser conscient de la forma com pot impactar tot el procés diagnòstic del seu ésser estimat i de la responsabilitat que assumeix i la repercussió que tindrà en el seu propi estat d’ànim, la qual cosa també requereix atenció.