Alzheimer i son: Com abordar les alteracions del son en les persones afectades?

La relació entre l’Alzheimer i el son és complexa. De fet, és un dels focus de la investigació científica entorn d’aquesta malaltia. D’una banda, l’insomni té una relació de risc amb el desenvolupament de la malaltia i, d’altra banda, sabem que, des de les seves fases molt inicials, poden aparèixer algunes alteracions del son.

Problemes freqüents relacionats amb l’Alzheimer i el son

La freqüència i el tipus d’alteracions del son en persones que pateixen Alzheimer acostumen a variar segons la fase de la malaltia. En fases inicials, és freqüent que dormin més de l’habitual o que tinguin certa desorientació quan es desperten. Amb l’avançament de la malaltia, és habitual que augmenti el son diürn o que se sentin somnolents, mentre es produeixen desvetllaments freqüents durant la nit. En fases més avançades, els períodes de son acostumen a ser freqüents durant el dia i la nit, però curts, com si fossin “migdiades”. 

Un fenomen conegut, sovint contemplat en l’espectre de les alteracions conductuals que poden presentar les persones que pateixen Alzheimer, és el del “sundowning” (posta de sol), que es caracteritza per un augment de la confusió i una tendència a l’agitació vespertina quan s’apropa el moment d’anar a dormir. 

La deambulació i la conducta alterada durant la nit

Els motius pels quals una persona amb Alzheimer es lleva i deambula amb freqüència per casa durant la nit poden ser diversos. Pot tenir alguna necessitat no satisfeta, com per exemple fred o calor, ganes d’orinar, set, dolor, etc. El fet que, apart de llevar-se, mostri una conducta poc apropiada per a aquest moment (com per exemple encendre molts llums, obrir i tancar portes, aixecar el to de veu, o mostrar por) acostuma a ser el resultat de la confusió i la desorientació, que pot portar-la a no reconèixer o interpretar adequadament l’entorn. 

Aquest fet, si es dona freqüentment, és particularment esgotador per a la persona cuidadora, ja que altera substancialment el seu propi descans i és difícil mantenir la calma. Però, precisament, el més recomanable és evitar discutir amb la persona amb Alzheimer i intentar esbrinar quina pot ser la causa de la seva conducta.

Alguns consells per afavorir el son i el descans d’una persona amb Alzheimer

El fet que el nostre ésser estimat que pateix Alzheimer no tingui una nit plàcida afectarà el seu benestar i el seu comportament, no només a la nit, sinó també durant el dia. I, a més, repercutirà en l’estat general de la persona que el cuida, afegint dificultat al desenvolupament de les tasques quotidianes. Per això, és important intentar minimitzar les alteracions del son i aconseguir un descans reparador, tant per a la persona afectada com per a la persona cuidadora. Aquests són alguns consells per afavorir-lo:

• Intentar que la persona amb Alzheimer tingui un final de dia tranquil, relaxat físicament i mentalment, evitant que realitzi activitat física i cognitiva durant les tres hores prèvies a anar a dormir (però recordant que aquest tipus d’activitat és necessària durant la resta del dia). 
• És important intentar evitar, particularment durant les hores abans d’anar a dormir, la confrontació o reaccions irritades envers la persona amb Alzheimer, sovint a causa de la frustració o l’esgotament de la persona cuidadora. En aquests moments, l’empatia és fonamental. 
• Intentar mantenir una estructura diària, amb rutines més o menys marcades pel que fa a l’ordre i els horaris, intentant mantenir una regularitat també pel que fa a l’hora d’anar a dormir. 
• Limitar el temps de son durant el dia. Si la persona té el costum de fer una migdiada, vigilar que no sigui massa llarga ni molt tard, intentant proposar activitats que evitin les freqüents becaines. 
• Procurar que el sopar sigui lleuger, i dues hores abans d’anar a dormir com a mínim, per afavorir la digestió i evitar molèsties durant la nit; limitar la ingesta de líquid durant aquestes hores prèvies a anar a dormir; i intentar evitar qualsevol substància estimulant (cafeïna, nicotina, alcohol, etc.) durant les cinc hores anteriors a anar a dormir.   
• Durant les hores vespertines, la reducció de la llum i l’increment d’ombres que es deriva d’ella pot provocar confusió o interpretacions errònies de l’entorn per part de la persona malalta, la qual cosa pot provocar-li temor o agitació. Per això és important garantir unes adequades condicions d’il·luminació.
• De la mateixa manera, durant la nit, pot resultar orientador i tranquil·litzador que la persona tingui una llum tènue i suau que “trenqui” la foscor total i, en cas de despertar-se durant la nit, li ajudi a reconèixer l’entorn.
• Disposar en alguns punts de la casa de llumenetes amb un sensor de moviment, que s’encenguin quan la persona malalta passa a prop d’elles, pot facilitar la ubicació del bany si la persona es lleva per una necessitat fisiològica.
• Intentar que les condicions ambientals del dormitori siguin agradables, garantint una adequada ventilació durant el dia, vigilant la temperatura i procurant que l’entorn sigui silenciós.

Demanar consell mèdic

Si les aproximacions no farmacològiques no resulten efectives per aconseguir un son tranquil, és important consultar el metge de referència. Caldrà descartar que aquestes alteracions nocturnes puguin ser la conseqüència d’un altre problema de salut de base. A més, només l’especialista pot indicar la idoneïtat d’administrar alguna medicació per dormir. En les persones amb demència, l’administració d’aquest tipus de fàrmacs és especialment delicada, ja que pot augmentar el risc de caigudes o de confusió; per tant, serà el metge qui valori els riscos i beneficis, la dosi, el temps d’administració i la revisió de la situació. 

El descans de la persona cuidadora també és fonamental

Els problemes de son en l’Alzheimer no afecten només la persona malalta. Si qui cuida està esgotat i no descansa bé durant la nit, el seu benestar i el seu estat de salut físic i psicològic també es veuran afectats. En aquesta situació serà més voluble i més fàcil que el seu estrès i esgotament afecti la qualitat de l’atenció que presta a la persona amb Alzheimer, i això pot provocar l’agitació de la persona malalta.

Per tant, és fonamental demanar ajuda a altres membres de la família, o suport professional, per tal que la persona cuidadora principal pugui descansar. A vegades, canvis senzills com el fet que pugui dormir en una habitació diferent de la de la persona amb Alzheimer, sabent que aquesta serà atesa si es desperta durant la nit, ja pot suposar un canvi substancial molt positiu.