<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
alzheimer i parkinson

Alzheimer i Parkinson: Quines són les semblances i les diferències?


Tot i que l’Alzheimer i el Parkinson són malalties diferents, ambdues són neurodegeneratives. Això significa que les alteracions que es produeixen al cervell de les persones afectades comporten el deteriorament i la pèrdua progressiva de neurones i, conseqüentment, la disminució de l’autonomia en la vida quotidiana.

Tot el que cal saber sobre l'Alzheimer és en aquesta guia. Descarrega-la!

A causa del seu caràcter neurodegeneratiu, les dues malalties provoquen una pèrdua progressiva d’autonomia i, per tant, la dependència de terceres persones. En tots dos casos, doncs, la figura del cuidador és fonamental, i cal atendre també les seves necessitats per disminuir els efectes de la seva tasca diària, com el síndrome del cuidador. A més, encara que no sigui molt freqüent, tampoc és excepcional que ambdues malalties puguin presentar-se conjuntament, particularment, en persones grans.

A nivell neuropatològic i clínic, però, les diferències entre ambdues són moltes. A continuació les coneixerem.

Inici de la malaltia i causa

La malaltia de Parkinson acostuma a tenir un inici més precoç que la d’Alzheimer, ja que, en la majoria de casos, apareix entre els 50 i els 65 anys (en alguns casos, fins i tot abans dels 40). El Parkinson és menys freqüent que l’Alzheimer, però, tot i així, es tracta d’una malaltia neurodegenerativa molt important.

No es coneix la causa de cap de les dues malalties, i es creu que la seva aparició és la conseqüència de la conjunció de diversos factors. En tots dos casos es considera que existeixen factors de risc diversos, alguns no modificables i d’altres modificables, com expliquem en l’article sobre com reduir els factors de risc de patir Alzheimer.

Alteracions neuropatològiques i primers símptomes

Les alteracions neuropatològiques són les que es produeixen al cervell, i en ambdues malalties són diferents.

En la malaltia d’Alzheimer, principalment es produeix una acumulació de les proteïnes amiloide ß i tau al cervell, la qual cosa impedeix la comunicació entre neurones i finalment causa la seva mort. En el Parkinson, l’alteració neuropatològica més destacada és el dipòsit neuronal de la proteïna alfa-sinucleïna (α-sinucleïna) en els anomenats “cossos de Lewy”.

Apart de tractar-se d’acumulacions anormals de proteïnes diferents, també són diferents les regions particularment afectades. En la malaltia d’Alzheimer, la progressió de les alteracions al cervell és, fonamentalment, cortical, és a dir, en les capes més externes del cervell; mentre que en el Parkinson es donen en zones més profundes, particularment una anomenada “substància negra”. Aquí es produeix una destrucció progressiva d’un tipus de neurones (dopaminèrgiques), encarregades de produir un neurotransmissor anomenat dopamina.

En l’Alzheimer, el principal neurotransmissor afectat és l’acetilcolina, ja que s’afecten de manera precoç les neurones encarregades de la seva producció. Quan les alteracions neurobiològiques són ja importants en una estructura anomenada hipocamp, apareixen els primers símptomes cognitius de l’Alzheimer, els coneguts problemes de memòria recent.

En el cas del Parkinson, els primers símptomes són de tipus motor, com per exemple tremolor, lentitud de moviments o problemes per caminar. Es va perdent la capacitat de controlar els moviments automàtics o involuntaris.

La demència en l’Alzheimer i el Parkinson

La demència és una conseqüència inevitable en la malaltia d’Alzheimer, però no en la de Parkinson. Tot i que en aquesta darrera etapa pot aparèixer, no sempre ho fa. Sí és freqüent que les persones que pateixen Parkinson presentin algunes dificultats cognitives, com un processament més lent de la informació o dificultats per recuperar coses de la memòria.

A més, si la malaltia de Parkinson desemboca en demència, les seves característiques són diferents de la demència produïda per l’Alzheimer: els problemes de memòria es caracteritzen més per un problema de recuperació per un mateix de la informació, però amb ajuda o diferents alternatives de resposta el seu rendiment pot ser bo. També és més freqüent l’aparició de símptomes neuropsiquiàtrics, com la depressió, al·lucinacions o deliris.

Pèrdua d’autonomia i dependència

Tant amb l’Alzheimer com amb el Parkinson, es produeix una pèrdua progressiva de l’autonomia i, per tant, apareix la dependència de terceres persones. L’ajuda que necessiten, però, són diferents: les persones amb Alzheimer necessiten ajuda pels problemes cognitius que presenten (memòria, raonament, llenguatge, etc.), mentre que les persones que pateixen Parkinson la requereixen, bàsicament, per problemes relacionats amb la mobilitat (caminar, vestir-se o banyar-se). En el cas de l’Alzheimer, no cal ajuda per a funcions com, per exemple, vestir-se o fer-se la toaleta fins a fases avançades, i apareixen primer, pels problemes cognitius, necessitats de supervisió i de progressiva ajuda directa per portar a terme les tasques.

Categories: L'Alzheimer

12.05.2022

Claus sobre la malaltia d'Alzheimer

Posts relacionados