.png)
Alzheimer i demència són conceptes diferents, malgrat es troben estretament relacionats, perquè l'Alzheimer és la principal causa de demència. La malaltia d'Alzheimer és una llarga malaltia cerebral produïda per canvis patològics que van alterant el funcionament de les neurones. Durant molts anys no dóna símptomes, perquè el cervell té certa capacitat per anar compensant aquestes alteracions. Però arriba un moment en què ja no ho pot “ocultar” més, i és quan comencen a aparèixer els indicis de deteriorament cognitiu, normalment amb els problemes de memòria, que acabaran en una demència.
I què és una demència?
Una demència és un conjunt de signes i símptomes produïts per una alteració cerebral que provoca la pèrdua de capacitats cognitives de la persona afectada, normalment amb alteracions de l'estat d'ànim i de la conducta, la qual cosa impedeix que la persona pugui dur a terme de manera independent les seves activitats quotidianes. Per tant, comporta una pèrdua d'autonomia i la conseqüent dependència de terceres persones.
L'Alzheimer és la principal causa de demència
La malaltia d'Alzheimer, per les alteracions cerebrals que comporta, és la principal causa de demència, però no és l'única. La segona causa més freqüent té a veure amb alteracions vasculars cerebrals, de la circulació sanguínia cerebral, donant lloc a un altre tipus de demència: la demència vascular. Altres malalties neurodegeneratives, com la malaltia per cossos de Lewy, o alteracions metabòliques, com les produïdes per l'alcoholisme crònic, fins i tot altres tipus de malalties, també poden ser causa d'una demència.
Es calcula que 1 de cada de 10 persones majors de 65 anys pateix algun tipus de demència i, aproximadament, un 75% dels casos és deguda a la malaltia d'Alzheimer.
Totes les demències són iguals?
Encara que totes les demències es caracteritzen per l'alteració de les funcions cognitives i de la conducta, produint pèrdua d'autonomia, segons la causa i les zones cerebrals afectades, predominaran uns o altres símptomes i l'evolució serà diferent.
En el cas de la malaltia d'Alzheimer, normalment, les primeres dificultats cognitives es reflecteixen en la pèrdua de memòria per a fets recents, però, progressivament, s'afegiran, entre d’altres, problemes de llenguatge, d'orientació, de raonament, o de reconeixement visual. Apareixeran també problemes de comportament i de l'estat d'ànim. Tot això farà que la pèrdua d'autonomia sigui cada vegada major, ja que es tracta d’un procés irreversible. Per això, sempre acaben requerint d'una atenció continuada que acostuma a recaure en algun familiar, a qui s’anomena la persona cuidadora principal.
“L’avi té demència senil”
És una frase que probablement hem sentit moltes vegades. És cert que l'envelliment té un cert impacte en algunes funcions cognitives, resultant més difícil recuperar alguna informació de la memòria, necessitant més temps per fer algunes coses, o mostrant menor flexibilitat, fent-se més difícil l’adaptació a segons quins canvis. No obstant això, l'envelliment no és causa de demència.
Hi ha moltes persones que arriben a edats molt avançades amb les seves capacitats cognitives gairebé intactes. La demència senil, com a tal, no existeix. És un terme que s’emprava amb freqüència quan no es tenia tant coneixement sobre els diferents tipus de demència i les seves causes, afegit al fet que la majoria de demències apareixen en edats avançades. Sabent avui dia que la malaltia d'Alzheimer és la causa més freqüent de demència, és molt probable que molts dels casos que es van atribuir erròniament a “demència senil”, fossin, en realitat, demència per Alzheimer.
Quan una persona presenta demència, sigui a l'edat que sigui, és perquè alguna cosa l'està causant, però no és una conseqüència de l'envelliment.
És molt important estar alerta a l'aparició de símptomes que puguin suggerir una demència o qualsevol forma de deteriorament cognitiu i fer una visita al metge per tal de determinar el seu origen, el seu abast i proporcionar el tractament més adequat.
.webp){kind=logo}
