Quina és la diferència entre l’Alzheimer i la demència?

Tot i que són dos conceptes diferents, l’Alzheimer i la demència estan estretament relacionats perquè l’Alzheimer és la principal causa de demència. En aquest article, parlem de la diferència entre l’Alzheimer i la demència i expliquem breument alguns tipus de demència causats per alteracions o malalties diferents de l’Alzheimer.

Què és l’Alzheimer?

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per una lenta acumulació de canvis cerebrals patològics que van alterant el funcionament de les neurones. La malaltia d’Alzheimer és la principal causa de demència. 

Té una llarga fase preclínica, en la qual, durant molts anys, els canvis neuropatològics progressen sense símptomes, ja que el cervell té certa capacitat per anar compensant aquestes alteracions gràcies, per exemple, a la reserva cognitiva. Tanmateix, arriba un moment en què ja no ho pot “amagar” més i és aleshores quan comencen a aparèixer els indicis de deteriorament cognitiu. Al principi, els símptomes acostumen a estar relacionats amb problemes de memòria; més endavant s’afegiran d’altres que, si són a causa de l’Alzheimer, acabaran derivant en demència.

I què és la demència?

La diferència entre l’Alzheimer i la demència és que la demència és un conjunt de senyals i símptomes produïts per una alteració cerebral (com l’Alzheimer) que provoca la pèrdua de capacitats cognitives. A més, acostumen a aparèixer alteracions de l’estat d’ànim i la conducta, que fan que la persona no pugui portar a terme les seves activitats quotidianes de forma independent. Per tant, la demència comporta una pèrdua d’autonomia i la dependència de terceres persones.

L’Alzheimer, la principal causa de demència

La malaltia d’Alzheimer, per les alteracions cerebrals que comporta, és la principal causa de demència, però no n’és l’única. Es calcula que 1 de cada 10 persones de més de 65 anys pateix alguna mena de demència, i en un 60-70 % dels casos, aquesta demència la provoca l’Alzheimer.

La segona causa més freqüent té a veure amb alteracions vasculars cerebrals (de la circulació sanguínia cerebral), que dona lloc a un altre tipus de demència: la demència vascular. Altres malalties neurodegeneratives, com la malaltia per cossos de Lewy, o alteracions tòxiques i metabòliques, com les produïdes per l’alcoholisme crònic, i altres tipus de malalties, també poden ser causa de deteriorament cognitiu o demència.

Totes les demències són iguals?

Un cop explicades les diferències entre l’Alzheimer i la demència, sorgeix la qüestió de si totes les demències són iguals. Tot i que totes les demències es caracteritzen per l’alteració de les funcions cognitives i la conducta, produint la pèrdua d’autonomia, segons la causa i les zones cerebrals afectades predominaran uns símptomes o uns altres, i la seva evolució també serà diferent.

En el cas de la malaltia d’Alzheimer, normalment, les primeres dificultats cognitives es reflecteixen en una pèrdua de memòria en relació amb esdeveniments recents. No obstant això, progressivament s’afegiran, per exemple, problemes de llenguatge, d’orientació, de raonament, o de reconeixement visual, i apareixeran altres alteracions relacionades amb la percepció i altres funcions cognitives al llarg de les diferents fases de la malaltia. 

També apareixeran problemes de comportament i de l’estat d’ànim. Tot això farà que la pèrdua d’autonomia sigui cada vegada més gran, ja que es tracta d’un procés irreversible. Per això les persones afectades sempre acaben requerint una atenció continuada, que acostuma a recaure en un familiar: la persona cuidadora principal.

No totes les demències les provoca l’Alzheimer

Com s’ha comentat anteriorment, tot i que la malaltia d’Alzheimer és la causa més comuna de demència, no n’és l’única. Hi ha diversos tipus de demència, cadascun d’ells amb causes i característiques pròpies. Aquests són alguns tipus de demència més freqüents:

• Demència vascular. Aquest tipus de demència és la segona més comuna i la provoquen problemes en la circulació sanguínia del cervell. Els petits infarts o l’obstrucció dels vasos sanguinis poden afectar àrees clau del cervell, i aquests provoquen confusió, desorientació, pèrdua de concentració o dificultat per resoldre problemes. La seva evolució acostuma a ser més esglaonada que la de l’Alzheimer.
• Demència frontotemporal. Afecta principalment els lòbuls frontal i temporal del cervell, i els seus símptomes impacten particularment en la personalitat, el comportament i el llenguatge. Les persones que pateixen aquest tipus de demència acostumen a experimentar canvis dràstics en la seva conducta, com la pèrdua d’empatia i comportaments impulsius o inapropiats, i dificultats per trobar les paraules adequades o per comprendre el llenguatge. Acostuma a aparèixer a una edat més primerenca que altres tipus de demència, i afecta principalment persones de 45-65 anys.
• Demència per cossos de Lewy. És la tercera causa més freqüent de demència. Es caracteritza per la presència de dipòsits anormals d’una proteïna anomenada alfa-sinucleïna al cervell (cossos de Lewy), que interfereixen en la funció cerebral. Els símptomes poden incloure fluctuacions en l’estat cognitiu, al·lucinacions visuals i problemes de moviment similars als de la malaltia de Parkinson. La demència per cossos de Lewy es pot confondre amb altres malalties neurodegeneratives durant les seves primeres etapes.

A més d’aquestes, altres condicions com l’alcoholisme o malalties metabòliques també poden causar demència, tot i que són menys comunes. És fonamental estar atents als primers símptomes de deteriorament cognitiu per rebre un diagnòstic precoç i començar el tractament més adient al més aviat possible. És fonamental tenir present que el tractament és farmacològic i no farmacològic. També hi ha la possibilitat d’actuar sobre alguns factors per prevenir la demència o per incidir en el desenvolupament dels seus símptomes. 

La demència senil no existeix

Probablement, tots hem sentit a dir alguna vegada que “tal persona era gran i..., és clar..., tenia demència senil”, justificant amb l’edat la pèrdua de capacitats que afecta el raonament. És cert que l’envelliment impacta en algunes capacitats cognitives: poden aparèixer dificultats per recuperar alguna informació de la memòria, es triga més temps a fer algunes coses, es mostra menys flexibilitat i costa més adaptar-se als canvis. Tanmateix, l’envelliment no és una causa de demència.

Hi ha moltes persones que arriben a edats molt avançades amb les seves capacitats cognitives pràcticament intactes. La demència senil, com a tal, no existeix. És un terme que s’emprava amb freqüència quan no es tenia tant de coneixement sobre la diferència entre l’Alzheimer i la demència, i, sobretot, dels diferents tipus de demència i les seves causes. A més, la majoria de demències apareixen en edats avançades.

Sabent avui dia que la malaltia d’Alzheimer és la causa més freqüent de demència, és molt probable que molts dels casos que es van atribuir erròniament a “demència senil” fossin, en realitat, casos de malaltia d’Alzheimer o de demència deguda a una altra causa. No obstant això, quan una persona presenta demència, a qualsevol edat, és perquè hi ha quelcom que la provoca. No és una conseqüència normal de l’envelliment.

És molt important estar atents a l’aparició de senyals d’alerta que puguin suggerir una demència o qualsevol forma de deteriorament cognitiu per tal de sol·licitar atenció mèdica per determinar el seu origen i el seu abast i proporcionar el tractament més adient.

Enllaços d’interès

• Organització Mundial de la Salut. Demència.
• Alzheimer’s Disease International. About Alzheimer’s & Dementia. 

Publicat el 12 de juliol de 2017, actualitzat el 28 de juliol de 2025