Signatura convidada: Núria Vidal, crítica de cinema.
Si bé les malalties relacionades amb la memòria i la demència senil estan documentades des del temps dels romans, la veritat és que tal com la coneixem avui, la malaltia de l'Alzheimer es va diagnosticar per primera vegada l'any 1901 i no seria tractada com tal fins a molt endinsat el segle XX, pràcticament fins a 1977. És clar que sobre la història de l'Alzheimer hi ha en aquest blog gent molt més preparada que jo per parlar-ne. En tot cas, per intentar veure com el cinema ha reflectit la malaltia, m'interessava fixar aquesta data: 1977. Abans de 1977 hi ha pel·lícules que parlen de demència, de pèrdues de memòria, d'homes i dones que viuen al carrer perquè no saben on és casa seva. Però no parlen de la malaltia.
El cinema i la malaltia d'Alzheimer
Una de les primeres pel·lícules que parlen de demència està datada el 1981. Es tracta de En l'estany daurat (On Golden Pond) de Mark Rydell, el film que va reunir a la pantalla als dos “Fonda” més famosos: Henry Fonda i la seva filla Jane. En aquest melodrama familiar, la malaltia del pare no s'anomena mai, però queda clar que el vell Norman està sumit en un procés de pèrdua de memòria, que no és altra cosa que un principi d'Alzheimer.
Ja tenim una data, 1981. Des de llavors, el cinema, com a bon mirall de la societat que el genera, ha tractat la malaltia en diverses ocasions. Melodrames, alguna comèdia romàntica, documentals, dibuixos animats... Hi ha moltes maneres d'apropar-se a una realitat que es fa cada dia més present entre la gent gran, i no tan grans, degut en part al fet que l'esperança de vida s'ha allargat fins a edats molt avançades, ja que existeixen millors mètodes per detectar la malaltia, encara que per desgràcia, no de curar-la.
Hi ha moltes pel·lícules que tenen la malaltia de l'Alzheimer com a protagonista. I dic l'Alzheimer i no les persones amb Alzheimer, perquè el que generalment reflecteixen aquestes cintes no és el que li passa o el que viu una persona afectada (qui ho sap, d'altra banda), sinó com la malaltia condiciona i afecta el seu entorn més proper.
En aquest sentit, el gènere Alzheimer té uns clars destinataris: els que tenen cura i estan a càrrec de les persones afectades. És a ells a qui es dirigeix i s’interpel·la per dir-los que no estan sols, que poden trobar a la pantalla situacions, dubtes, problemes en què es reconeixen, i potser alguna solució, alguna esperança, o simplement petits gestos i paraules que els guionistes han posat en boca dels personatges i que en un moment o altre els poden servir d'ajuda i de suport.
Un apunt més. Si hi ha pocs títols centrat en les persones afectades, i dic pocs, no cap, perquè hi ha excepcions com Sempre Alice (Still Alice) de Richard Glatzer i Wash Westmoreland, tampoc hi ha gairebé cap film que s’enfoqui des del punt de vista dels metges que s'ocupen d'atendre'ls o que investiguen buscant una solució. No obstant això, aquí hem de fer una altra curiosa excepció, L'origen del planeta dels simis (Rise of the Planet of the Apes) de Rupert Wyatt, on un metge desencadenarà la invasió dels micos arran de les seves investigacions per trobar una cura a l'Alzheimer que pateix el seu propi pare.
Queda clar, doncs, que els films que es centren en l'univers de la malaltia de l'Alzheimer són interessants, necessaris i molt útils. Però no per això són bones pel·lícules. De l'extensa filmografia que hi ha sobre el tema he recollit alguns títols que em semblen importants, no només socialment, també cinematogràficament. La majoria són molt coneguts, tot i que hi ha alguna raresa inesperada:
Pel·lícules sobre fills amb pares afectats
El fill de la núvia (2001)
La pel·lícula més famosa de Juan José Campanella, amb Ricardo Darín enfrontat al dolor de veure com la seva mare s'ha perdut per sempre tot i els esforços del seu pare per arribar a complir el desig més preuat d'ella.
La caixa de Pandora (Pandoranin kutusu) (2008) de Yesim Ustaoglu.
En aquest cas, la història se centra en tres germans distanciats entre si que han d'unir les seves forces per trobar la seva mare quan desapareix de casa seva, en un poble turc de la costa del Mar Negre.
Les bones herbes (2010) de Maria Novaro
Film mexicà, poc conegut, on es tracta la relació d'una filla amb la seva mare a la qual es diagnostica un Alzheimer precoç. El que la fa interessant és el fet que la mare sigui una etnobotànica i que en paral·lel a la seva història s'investigui sobre la relació de la química del cervell i la química de les plantes.
Nader i Simin, una separació (Jodaeiye Nader az Simin) (2011)
La pel·lícula que va donar fama internacional al director iranià Ashhar Farhadi, explica com influeix en la vida d'una família el fet de tenir una persona amb Alzheimer. La història no és només la de la malaltia, però sí que és cert que tot el que succeeix està motivat per ella.
Nebraska (2013)
Emocionant film en blanc i negre dirigit per Alexander Payne, amb Bruce Dern encarnant un ancià amb símptomes de demència que emprèn un viatge de retrobament amb el seu fill David.
Pel·lícules sobre marits i mullers
Lluny d'ella (Away From Her) (2006)
Dirigida per l'actriu Sarah Polley, amb la complicitat de Julie Christie, la història està explicada des del punt de vista de Fiona, una dona feliçment casada que quan comença a patir pèrdues de memòria insisteix a ingressar en una residència. Aquest fet desestabilitzarà per complet al seu marit, obligat a replantejar-se tota la vida.
Queda't amb mi (Still) (2012)
És una pel·lícula canadenca interpretada per James Cromwell i Geneviève Bujold, una parella d'avis que s'enfronta a la burocràcia i les rígides normes que els impedeixen viure junts per qüestions completament absurdes.
Retorn a casa (Guilai) (2014) de Zhang Yimou.
És un dels rars films xinesos que tracten aquest tema que, a més, enllaça amb les conseqüències terribles de la revolució cultural dels anys seixanta. Quan un home empresonat des de fa anys, torna a casa, troba a la seva dona perduda en un món mental al qual ningú pot accedir.
Pel·lícules sobre amics
Arrugues (2011)
És un preciós i molt trist film de dibuixos animats d'Ignasi Ferreras que adapta al cinema el còmic homònim de Paco Roca. L'amistat entre dos ancians en una residència és fonamental per evitar que un d'ells vagi a parar a l'horrible planta dels desnonats.
El quartet (Quartet) (2012)
Dustin Hoffman va escollir per a la seva primera pel·lícula com a director un tema sobre la vellesa, l'amistat, la música i l'Alzheimer. Ambientada en una luxosa residència de velles glòries de la música, un grup d'amics viu els seus últims dies. Entre ells, l'eixerida Cissy comença a manifestar símptomes de la malaltia i tots decideixen ajudar-la deixant de banda les seves petites picabaralles, enveges i gelosia.
I tu qui ets? (2007)
Té un component extra cinematogràfic que la fa entranyable i molt significativa. És l'última pel·lícula que va dirigir Antonio Mercero quan ja començava a tenir símptomes de patir Alzheimer. La història podria estar en el capítol fills, però és més interessant col·locar-la al d'amics. Els amics de Mercero, el van ajudar a acabar la pel·lícula malgrat tots els seus problemes.
Pel·lícules sobre la malaltia de l'Alzheimer i el treball
Una cançó per a Martin (A Sang för Martin) (2001)
Perdre la memòria és terrible per a qualsevol persona, però si a més ets director d'orquestra i la música ho és tot per a tu, pot ser una tragèdia. En aquest cas Bille August li ofereix una sortida al protagonista amb una història d'amor tardana.
Iris (2001)
Richard Eyre explica la vida d'Iris Murdoch, considerada l'escriptora "més brillant d'Anglaterra", en un biopic que relata com es va enfrontar a l'Alzheimer quan va començar a sentir els primers símptomes de la malaltia que va acabar amb la seva vida.
I algunes rareses
La memòria de l'assassí (De zaak alzheimer) (2003)
Pel·lícula belga dirigida per Erik Van Looy, en la qual dos detectius de la policia d'Anvers inicien una investigació que els condueix fins Angelo Ledda, un assassí a sou al qual cada vegada li resulta més difícil complir els seus encàrrecs a causa d'un imparable Alzheimer.
La mosquitera (2010)
L'estranya i delirant pel·lícula d'Agustí Vila podria estar en l'apartat fills o en el de marits, però millor posar-la en rareses perquè, tot i que l'Alzheimer de l'àvia és important, el que domina aquest film és l'extravagant manera d'enfrontar no només a la malaltia, sinó al món de tots i cadascun dels seus personatges.
Un amic per a Frank (Robot and Frank) (2012)
Curiosa pel·lícula de ciència-ficció americana en la qual s'ofereix una possible solució per al greu problema de cuidar una persona amb Alzheimer: robots programats per atendre'ls. Potser no és tan absurda la idea.
Remember (2015)
Atom Egoyan, el director canadenc més important de la seva generació, s'enfronta a l'Alzheimer des d'una perspectiva inesperada. Un home jueu de 90 anys, supervivent de l'Holocaust i amb símptomes clars de la malaltia, s'entesta a trobar a un criminal de guerra nazi que va ser responsable de la mort de la seva família. El que descobrirà serà una realitat molt diferent.
Documentals sobre la malaltia d'Alzheimer
Bucarest, la memòria perduda (2008)
Quan Jordi Solé Tura, un home fonamental per a la transició al nostre país, va començar a perdre la memòria a causa de l'Alzheimer, el seu fill Albert Solé es va proposar fer un documental sobre ell, que va acabar sent un retrat tant personal com polític d'uns anys crucials en la història recent d'Espanya.
Bicicleta, cullera, poma (2010)
Carles Bosch s'acosta a la figura de Pasqual Maragall i amb la seva complicitat i la dels seus familiars més pròxims, fa un documental respectuós i ple d'emoció sobre com transforma la malaltia, no només a la persona afectada, sinó a tots els que l'envolten.
Recomano, finalment, consultar una interessant publicació de l'any 2017 titulada La malaltia d'Alzheimer en el cinema, publicat pel Centre de Referència Estatal d'Atenció a Persones amb Malaltia d'Alzheimer i altres Demències (CRE Alzheimer).
Núria Vidal
Critica de cinema
10 mites sobre la malaltia d'Alzheimer
La retrogènesi a la malaltia d’Alzheimer: tornar a ser un nen?
Investigacions sobre l’Alzheimer i el paper crucial dels estudis de cohort
