Amb l'envelliment, el cervell experimenta certs canvis i disminueix tant el seu pes com el seu volum. Avui dia es considera que el principal canvi associat a l'envelliment no és tant la pèrdua de neurones, com una disminució de la seva mida i de la seva quantitat de connexions. També s'ha observat que no totes les regions cerebrals es veuen afectades per l'envelliment de la mateixa manera. Les que estan vinculades amb l'aprenentatge, la memòria, la velocitat de processament o la capacitat de planificació són les que solen acusar més els efectes de l'envelliment.
Amb l'edat augmenta l'oxidació, un procés bioquímic que, a la llarga, pot provocar lesions i causar degeneració de la funció cerebral. D'altra banda, els canvis en l'estructura de les cèl·lules i l'afectació de diferents sistemes de neurotransmissió expliquen alguns canvis funcionals propis de l'envelliment. Per exemple, el sistema que regula el paper de la dopamina, un neurotransmissor clau per al control emocional i dels moviments voluntaris, pot presentar disfuncions. També es pot veure afectat el sistema de l'acetilcolina, amb una funció clau en els processos d'aprenentatge i memòria.
Aquests canvis cerebrals, tot i que normals en l'envelliment, tenen un impacte en l'exercici de certes funcions o activitats. Així, una persona gran sana pot experimentar un cert declivi en la capacitat per aprendre coses noves o major dificultat per recuperar determinada informació, com ara recordar noms.
Les tasques complexes d'atenció, aprenentatge i memòria són les més vulnerables. És freqüent que les persones d'edat avançada puguin ser més lentes a l'hora de realitzar determinades tasques mentals (fenomen conegut com alentiment cognitiu). No obstant això, dedicant més temps a realitzar aquestes tasques, la majoria de les persones grans sanes poden rendir d'una manera tan competent com altres més joves.
Però, per què es deterioren les neurones en un cervell amb Alzheimer?
En un cervell amb Alzheimer es produeix una important pèrdua neuronal. La mort de les neurones està relacionada, principalment, amb dos tipus d'alteracions: l'acumulació de plaques de proteïna beta-amiloide i de cabdells neurofibril·lars de proteïna Tau. Aquestes plaques i cabdells afecten al funcionament i la supervivència de les neurones, ja que, a més de generar processos de toxicitat, interrompen la capacitat de les neurones per comunicar-se entre si, conduint inevitablement a la seva mort.
Aquest procés neuropatològic sol iniciar-se en una zona molt concreta del cervell: l'hipocamp. No obstant això, a mesura que la malaltia avança, altres regions cerebrals també es veuran afectades.
L'hipocamp, doncs, és la regió del cervell on comencen els primers danys que causa la malaltia d'Alzheimer. El seu funcionament és vital per a la formació de noves memòries i per al procés d'aprenentatge. Per aquesta raó, en les fases inicials de la malaltia, les persones amb Alzheimer solen tenir dificultats per recordar coses que han succeït recentment o per retenir nova informació, mentre que altres informacions del passat estan molt conservades, ja que, les àrees implicades en el seu recuperació estan encara preservades en aquest moment.
La successiva afectació d'altres àrees cerebrals serà la responsable de l'aparició d'altres símptomes, com alteracions en la capacitat de prendre decisions, canvis en la personalitat i en la conducta, o dificultats per comunicar-se.
Com afecta el funcionament cerebral l'acumulació de proteïna beta-amiloide i Tau
L'excés de plaques i cabdells interrompen els tres processos que mantenen sanes les neurones: la comunicació, el metabolisme i la reparació. Aquesta interrupció provoca que algunes neurones deixin de treballar, perdin les seves connexions amb altres neurones i, finalment, morin.
Aquesta destrucció neuronal és precisament la que provoca problemes de memòria. La proteïna beta-amiloide, és una proteïna que tots tenim al cervell i que compleix amb determinades funcions fisiològiques. En un cervell amb Alzheimer es produeix un problema en l'eliminació de les seves restes i es formen unes plaques d'aquesta proteïna que afecten el funcionament cerebral normal. Aquestes plaques es comencen a formar entre les neurones dècades abans que apareguin els primers símptomes.
D'altra banda, la proteïna tau també és essencial perquè el cervell pugui funcionar de manera normal, ja que té un paper important en el manteniment de l'estructura de les neurones. En les persones que desenvolupen Alzheimer, una sèrie d'alteracions bioquímiques provoca que aquesta proteïna es reforça i formi els anomenats cabdells neurofibril·lars, que danyen les neurones.
En el cervell d'algunes persones amb Alzheimer s'ha observat, a més, una certa inflamació. Tot i que el paper de la inflamació encara no està clar, alguns estudis suggereixen que podria tenir un efecte protector en fases inicials de la malaltia, ajudant a eliminar les plaques de beta-amiloide. No obstant això, a la llarga, podria contribuir a una major degradació de les funcions cerebrals.
