Consells per als qui cuiden de persones amb Alzheimer: com comunicar-se

Les persones  amb Alzheimer presenten dificultats per comunicar-se que augmenten a mesura que progressa la malaltia. Establir amb elles una bona comunicació és fonamental per evitar l'aïllament al qual sovint condueix la malaltia i afavorir la seva vinculació amb l'entorn. Per això, us portem uns consells per per als qui cuidin de persones amb Alzheimer orientats a facilitar la comunicació amb les persones afectades.

Comunicar-se adequadament amb una persona amb Alzheimer requereix molta paciència i, el no saber com fer-ho, pot generar estrès en les persones cuidadores. És fonamental entendre com la malaltia afecta el llenguatge i conèixer estratègies que facilitin la comunicació.

Com pot afectar l'Alzheimer a la comunicació

L'Alzheimer altera progressivament el llenguatge, tant en l'expressió com en la comprensió. A més la conducta es converteix en una forma alternativa de comunicació quan la persona no és capaç de fer servir les paraules per comunicar-se de manera efectiva.

És important també tenir en compte que, als problemes cognitius, poden afegir-se problemes sensorials, com disminució auditiva o visual, que poden dificultar encara més el procés de comunicació. Per això, cal realitzar totes les revisions mèdiques i adoptar les mesures de correcció adequades, com ara audiòfons o ulleres.

Consells per als qui cuiden de persones amb Alzheimer sobre comunicació

Les estratègies comunicatives s'han d'adaptar a cada persona i a l'evolució de la malaltia. Perquè la comunicació sigui més efectiva, podem seguir una sèrie de recomanacions. L'objectiu és comprendre millor les necessitats, desitjos i emocions de la persona amb Alzheimer. Aquests consells ens resultaran d'ajuda tant en les primeres fases com en estadis més avançats de la malaltia, adaptant-los segons l'evolució.

• Mostrar un interès genuí per allò que la persona afectada intenta comunicar. Així, es pot facilitar l'expressió dels seus desitjos, necessitats, emocions i sensacions, fet que resulta clau per al seu benestar.

• Evitar o minimitzar els entorns sorollosos. Un ambient sorollós, amb molta gent o amb diverses converses alhora, suposa una dificultat afegida a la comunicació.

• Donar temps, facilitar i no interrompre. Si es perd la paciència i s'acaben les frases per ella, perdrem els detalls i podem estar impactant negativament en la seva autoestima i seguretat en si mateixa. Una opció és facilitar alternatives a les paraules que la persona no pot evocar. Imaginem que, estant a casa, inicia aquesta frase i no aconsegueix acabar-la perquè no troba la paraula adequada: "Vull posar-me la ...". Podem suggerir-li, pausadament: "la bata?... la jaqueta?". O formular preguntes senzilles que poden ajudar a expressar el que vol, fomentat així la seva confiança i orientar-nos sobre el que pretén transmetre. Seguint amb el mateix exemple, podem indagar: "Tens fred?". Ara bé, si no és per facilitar la seva expressió davant d'una franca dificultat, és molt important procurar no interrompre quan ha començat a dir alguna cosa, ja que pot fer-li oblidar el que volia expressar.

• Preguntar amb opcions de resposta concretes, que pugui respondre amb "sí" o "no". O donar-li a escollir entre diferents opcions. Per exemple, "Estàs cansat?", en lloc de: "Què et passa?", o: "Què prefereixes: maduixes o mandarina?", en comptes de preguntar: "Què fruita vols?"

• Repetir els missatges tantes vegades com sigui necessari, procurant fer-ho sempre amb les mateixes paraules, excepte si ens adonem que no comprèn algun dels termes. Si canviem constantment la forma de preguntar, sense esperar que pugui processar la informació que ja se li ha donat, podem confondre encara més.

• Potenciar la comunicació no verbal. Exagerar intencionadament l'expressió facial i els gestos, o modular el volum o el to de veu, facilitarà que la persona afectada comprengui el missatge que li estem transmetent. Pot ser útil pensar en aquells recursos que fem servir quan tractem de comunicar-nos amb algú i no dominem prou el seu idioma.

• Evitar la confrontació amb l'evidència. Cal recordar sempre que l'actitud de la persona amb Alzheimer normalment no depèn de la seva voluntat. Frases com: "Una altra vegada? Ja m'ho has preguntat tres vegades!" O: "Com pot ser que no et recordis?", quan és la malaltia la que el porta a aquesta situació, només condueixen a generar frustració, irritabilitat, tristesa i retraïment.

• Mantenir la calma i posar-se al seu lloc. Cal empatitzar amb la persona amb Alzheimer. No podem pretendre que ella es posi en el nostre lloc, ja que li resulta impossible fer-ho, mentre que nosaltres, encara que no sempre és fàcil, sí que podem fer-ho. A vegades és preferible canviar d'activitat o provar de fer-la en un altre moment, abans que entrar en una dinàmica conflictiva que només complicarà més la situació. De vegades, també, les persones amb Alzheimer poden dir coses feridores. Més que tractar-se de quelcom que pensen o senten, determinats exabruptes s'han d'interpretar com un mecanisme de defensa, especialment quan se senten acorralats, confusos, o es troben enmig d'una discussió que no poden comprendre.