La qualitat de la relació que establim amb una persona amb Alzheimer depèn, en gran mesura, que siguem capaços de vèncer les dificultats de comunicació derivades de la malaltia.
El llenguatge és el nostre vehicle fonamental per comunicar-nos amb els altres. Quan s'altera, es recorre a formes alternatives de comunicació. Freqüentment, el comportament de les persones malaltes d’Alzheimer expressa necessitats que ja no es poden comunicar d'una altra manera.
Com evoluciona la comunicació d'una persona amb Alzheimer?
El contingut del què una persona amb Alzheimer vol comunicar pot ser de qualsevol tipus: compartir una vivència, demanar una opinió, rebre ajuda per a pal·liar un malestar o una dificultat, etcètera.
A mesura que la malaltia avança, és freqüent que la persona afectada es mostri més apàtica o retreta a l'hora de comunicar-se. Cada vegada li costarà més expressar-se a través del llenguatge i evitarà enfrontar-se a això, renunciant a comunicar coses prescindibles o poc transcendents.
En canvi, quan es tracta de necessitats essencials, relacionades amb aspectes que li generen malestar, sempre trobarà una via per expressar-les. Si el llenguatge verbal ja no és eficient, buscarà expressar les seves necessitats a través de certs comportaments, com ara la inquietud, l'agitació, els crits, l'oposició, etcètera.
Comunicar-se a través de la conducta
Algunes conductes alterades o estranyes poden respondre a necessitats no satisfetes que la persona amb Alzheimer no pot transmetre d'una altra manera.
La persona amb Alzheimer pot, per exemple, passejar erràticament (sense rumb ni propòsit aparent) per la casa, desordenar calaixos i armaris, oposar-se sistemàticament a determinades activitats o reaccionar desmesuradament davant certs estímuls.
Això podria significar que tracta de comunicar alguna cosa, quan ja no pot dir-ho amb paraules, utilitzant aquesta via per expressar que no troba un objecte preuat o que no està en disposició de realitzar alguna cosa.
Potser la negativa a dutxar-se, mostrada amb actituds esquives o enuig davant els preparatius, pot estar indicant alguna cosa com "Ara no em ve de gust dutxar-me. Preferiria fer-ho abans d'anar a dormir".
Potser el que no vulgui la persona que pateix Alzheimer sigui rentar-se el cap. Així que si s'indaga a partir de preguntes dirigides i tancades, es pot arribar a aquesta conclusió. A partir d'aquí, poden negociar alternatives, com rentar-se el cos i deixar la rentada de cap per a un altre moment.
Com ajudar a una persona amb Alzheimer a comunicar-se
És important adoptar la millor actitud possible per desxifrar el missatge que la persona afectada està intentant transmetre. L’interès ha de ser genuí: no es tracta només d'entendre, sinó de comprendre.
Per exemple, davant una petició de la persona cuidadora, la persona afectada contesta "No em dóna la gana" i se'n va, el que interpretarem com: "No vol". Comprendre aquest "no em dóna la gana", suposa indagar sobre què és exactament el que no vol, o si realment no vol.
En definitiva, es tracta d'empatitzar amb ella, procurar posar-se al seu lloc i veure el món des de la seva perspectiva de confusió.
