<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
Covid-19 i demencia

COVID-19 i persones amb demència: Els hi afecta de forma diferent?one)


L’impacte de la COVID-19 és diferent en les persones amb demència? Sabem que aquestes persones es poden veure particularment afectades per l’aïllament social, i les notícies que dels mitjans de comunicació els poden causar confusió i ansietat.

Tot això pot comportar un risc més alt de  canvis de comportament o de quadre confusional, que poden arribar a requerir la seva hospitalització i, per tant, que quedin més exposats a la COVID-19. En aquest article compartim algunes conclusions d’un informe recent elaborat per l’entitat Alzheimer’s Disease International (ADI) amb la col·laboració del BarcelonaBeta Brain Research Center.  

Tot el que cal saber sobre l'Alzheimer és en aquesta guia. Descarrega-la!

Relació entre la COVID-19 i la demència

L’informe d’ADI destaca algunes qüestions clau per planificar l’atenció dels éssers estimats amb demència durant la crisi de la COVID-19:

  • No existeixen dades que evidenciïn que les persones amb demència tinguin símptomes més greus de la COVID-19 que altres persones d’edat i salut similar, però en la seva majoria les persones amb demència són persones grans i, només per això, ja tenen un risc més alt d’experimentar complicacions.
  • Moltes persones grans amb demència que contrauen la COVID-19 es trobaran malament durant alguns dies i es recuperaran de mica en mica a casa, com les que no pateixen demència.
  • Les persones de més de 80 anys amb patologies prèvies que requereixin ingrés per la COVID-19 tenen menys probabilitats de beneficiar-se de l’hospitalització, ja que aquest ingrés té riscos associats. És important tenir-ho en compte a l’hora de decidir si l’hospitalització és realment necessària o és millor que es recuperin a casa. 
  • La COVID-19 és una malaltia nova i, per tant, com afecta exactament a les persones amb símptomes més greus. El que sí se sap és que les persones grans i les que tenen malalties subjacents, com diabetis o pressió alta, tenen símptomes més greus i pitjors resultats de recuperació
  • També se sap que la tassa de mortalitat augmenta amb l’edat. A Itàlia i la Xina, la taxa de mortalitat de persones de més de 80 anys varia d’11 a 20 vegades comparada amb la de persones de 50 a 59 anys, i és pràcticament el doble que la de persones de 70 a 79 anys. En les persones de 70 a 79 anys, la taxa de mortalitat és tres vegades més alta que entre les persones de 60 a 69 anys, la taxa de les quals és tres vegades més alta que la de les persones de 50 a 59 anys (font: BBC Future).  
  • En el cas de les persones amb la COVID-19 amb dificultat per respirar i baixos nivells d’oxigen, se’ls hi pot oferir l’ingrés hospitalari per rebre oxigen i altres intervencions. Novament, cal tenir en compte que, si són persones grans o tenen altres malalties, el risc de pobres resultats és més gran. 
  • En la gran majoria de casos, quan una persona ingressa a l’hospital, la política hospitalària no permet visites. L’objectiu d’aquesta mesura és reduir la taxa d’infecció. 
  • A les persones amb demència els pot resultar especialment difícil d’entendre per què es troben en un lloc desconegut sense els seus éssers estimats, i poden tenir por. A més, poden tenir problemes per comunicar-se  o per seguir les instruccions i mesures de seguretat. Tot això pot augmentar el risc de desenvolupar un quadre confusional durant la seva estança a l’hospital. 
  • Moltes persones amb demència no estan capacitades per prendre decisions i necessiten que altres les prenguin per elles. La manca de visites pot dificultar que l’equip de l’hospital pugui oferir un pla d’atenció centrat en el pacient. 
  • És recomanable planificar què es farà en el cas que una persona amb demència desenvolupi símptomes de la COVID-19 que empitjorin. El consell mèdic és clau per decidir si el benefici de l’ingrés hospitalari compensa l’angoixa que provoca l’aïllament i la separació de la família. 

És un tema seriós i difícil que la família ha d’afrontar pensant en els possibles resultats i si la persona, en el pitjor dels casos, voldria morir aïllada a l’hospital. 

Si s’opta per mantenir la persona a casa, és important tenir en compte també com afectarà la situació als cuidadors i si es disposa de l’equip de protecció individual (EPI) necessari. 

  • Cada país hauria de comptar amb orientació per part del govern pel que fa a la manera i el moment quan les famílies han de cercar un tractament addicional si el seu ésser estimat empitjora. 

L’Institut Nacional d’Excel·lència per a la Salut i les Cures del Regne Unit ha elaborat un document d’ajuda als pacients, familiars i públic en general, en la presa de decisions:

  • Com ajudaran els tractaments de cures intensives a la persona, a curt i llarg termini?
  • Podrien aquests tractaments oferir a la persona una qualitat de vida acceptable?
  • Els tractaments de cures intensives poden ajudar a assolir els objectius del pacient per a una bona vida?
  • Existeixen tractaments de cures no intensives que puguin ajudar la persona i siguin més còmodes per a ella?
  • Les famílies s’haurien de plantejar desenvolupar plans de cures de manera anticipada, per garantir així que a l’hospital es tenen en compte els desitjos del pacient. Per exemple, la persona vol ser reanimada en una situació crítica? Quins són els seus desitjos pel que fa a les cures al final de la vida?
  • Els sistemes  de salut haurien de proporcionar accés a cures pal·liatives, ja sigui en hospitals o fora d’ells, a les persones en estat crític amb la COVID-19 que, o bé opten per no ser hospitalitzades, o bé trien no continuar tots els tractaments per mantenir la vida per tal d’evitar patiment, o bé no poden ser salvades malgrat els intents per mantenir-les amb vida.   
  • Es necessari que les residències desenvolupin, juntament amb les famílies i els residents, plans de cures en el cas que la COVID-19 es desenvolupi entre ells. 

Cal tenir en compte si hi ha metges disposats a visitar els residents sospitosos d’estar infectats i si els hospitals estan disposats a acceptar ingressos. En cas negatiu, cal valorar amb quins recursos es compta per tractar aquestes persones a la mateixa residència, fins i tot si s’arriben a precisar cures pal·liatives. 

Després d’aportar informació addicional sobre la COVID-19 i el seu tractament, aquest informe acaba remarcant l’absència de precedents del seu impacte global i, particularment, en grups vulnerables com el de les persones amb demència i les seves famílies i cuidadors. La situació canvia diàriament; per tant, cal compartir recursos i orientacions de les millors pràctiques a mesura que estiguin disponibles. Amb una informació adequada sobre la reducció del risc, les cures a casa, la manera d’incloure les persones amb demència en les decisions sobre les seves cures, i les oportunitats per planificar aquestes cures, les famílies poden prendre decisions informades sobre com, quan i on cercar ajuda

Categories: Consells i cures

11.07.2022

Claus sobre la malaltia d'Alzheimer

Sobre l'autor

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados