<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
neuroimagen-prevencion-alzheimer

La neuroimatge, una tècnica clau per prevenir l'Alzheimer


En els últims anys d'investigació sobre l'Alzheimer hem sabut que la malaltia pot iniciar-se fins 15 o 20 anys abans que apareguin els primers símptomes. De fet, quan apareixen els símptomes, el cervell ja presenta lesions irreversibles.

Per aquest motiu les estratègies científiques actuals s'orienten a intervenir en la fase preclínica de l'Alzheimer. És a dir, abans que els primers símptomes siguin notoris en el pacient.

Conèixer com i quan s'inicia la malaltia: les proves de neuroimatge

Un dels principals objectius del Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall és, precisament, conèixer com i quan s'inicia el procés de l'Alzheimer. També s'estudia com és la seva evolució i quin és el millor moment per actuar. Les proves de neuroimatge són unes excel·lents aliades en aquesta investigació.

La neuroimatge és, en aquests moments, l'única finestra que disposem per observar directament els canvis que es produeixen en el cervell abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia. Les proves de neuroimatge s'han desenvolupat moltíssim durant l'última dècada.

El PET, clau en la detecció de l'Alzheimer

Una de les proves de neuroimatge usades en la investigació de l'Alzheimer és la tomografia per emissió de positrons (coneguda com PET, per les seves sigles en anglès), que ens permet veure la presència i l’extensió en el cervell de les principals característiques neuropatològiques de l'Alzheimer: les plaques de beta-amiloide i els cabdells neurofibril·lars de proteïna tau hiperfosforilada. Això, abans de disposar d'aquesta tècnica, només podia comprovar-se mitjançant l'estudi neuropatològic del cervell un cop la persona havia mort. 

Aquesta tècnica s'ha desenvolupat de tal manera que, des de mitjans de la dècada passada, podem quantificar les taxes i patrons cerebrals d'acumulació de la proteïna amiloide en determinacions successives i en les mateixes persones. Aquests estudis mostren que aquestes alteracions patològiques poden arribar a aparèixer en el cervell fins 20 anys abans que la persona noti els primers símptomes d'Alzheimer. La seva adequada detecció pot ajudar-nos a enfocar millor les investigacions dirigides a retardar o prevenir la seva aparició.

D'altra banda, l'altra característica neuropatològica clau de l'Alzheimer, que és l'acumulació de proteïna tau, pot ser detectada en persones vives des de fa uns cinc anys.

La Ressonància Magnètica, una altra prova fonamental

Una altra eina de neuroimatge utilitzada per a l'estudi de la fase preclínica de l'Alzheimer és la Ressonància Magnètica Cerebral.

A través d'aquesta tècnica podem obtenir una informació molt diversa i útil, com el grau d'atròfia d'àrees cerebrals sensibles a la progressió de l'Alzheimer, la presència de lesions vasculars que poden implicar un major risc de deteriorament cognitiu, informació microestructural, o dades d’activació funcional o de flux sanguini cerebral. També és possible, fins i tot, detectar la concentració de certes substàncies que tenen un paper fonamental en els processos moleculars de neurodegeneració o neuroinflamació.

La investigació en neuroimatge en la Fundació Pasqual Maragall

El Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall compta amb un programa de recerca en neuroimatge, format per un equip d'investigadors amb àmplia experiència, i amb un escàner propi de ressonància magnètica d'última generació. Els estudis que es duen a terme en aquest àmbit es dirigeixen a l'anàlisi de patrons de morfologia cerebral (és a dir, de la forma de diferents estructures), així com de connexió cerebral i d'activació de diferents àrees.

Què ens poden oferir aquestes tècniques en el futur?

Gràcies a la combinació de proves de neuroimatge i d'altres tipus de marcadors, tindrem la possibilitat de detectar i definir amb més precisió la fase preclínica de la malaltia i determinar quins factors poden ser decisius per a la seva evolució.

Aquest coneixement permetrà definir tractaments preventius personalitzats més exactes, efectius i en resposta a la patologia de cada persona en cada moment de l'evolució de la malaltia.

 

Categories: Investigació

28.09.2017


Posts relacionados