<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
cabecera_blog_catalan
crea-mobile
Descobreix com funciona el nostre cervell.

Com és i com funciona el nostre cervell?


El cervell és, sens dubte, l'òrgan més complex del nostre cos. Ens permet fer un nombre increïble de funcions i tasques. I és que no només ens serveix per pensar, raonar o parlar; també per somiar, estimar i emocionar-nos. A través dels sentits, rep un flux enorme d'informació del món que ens envolta, la processa i fa que cobri significat, organitza i controla el moviment. A més, entre les funcions del cervell està la de ser el responsable de regular la temperatura corporal, la circulació sanguínia, la respiració i la digestió.

Un cervell adult pesa entre 1.300 i 1.400 grams. Conté uns 100.000 milions de neurones i una quantitat encara molt més elevada de sinapsis. Les sinapsis són les que permeten que les neurones es connectin entre elles. Quan prenem decisions i experimentem emocions, al cervell es produeix una complicada barreja de processos químics i elèctrics.

Tot el que cal saber sobre l'Alzheimer és en aquesta guia. Descarrega-la!

Les parts del cervell

El cervell, també anomenat encèfal, consta de tres grans parts: el propi cervell, el tronc cerebral i el cerebel.

  • L'escorça o còrtex cerebral és la superfície més externa del cervell i té una gran extensió, aproximadament equivalent a entre una i dues fulles de diari, però està continguda en el crani gràcies a nombrosos plecs i esquerdes. Només un terç de l'escorça està exposada superficialment, la resta està oculta en la profunditat dels solcs. Si això no fos així i el còrtex cerebral fos llis, necessitaríem un crani tan gran que, entre altres coses, impediria un part normal! A més, les distàncies entre diferents regions cerebrals serien molt més grans, requerint fibres molt més llargues i es retardaria significativament la transferència d'informació, de manera que no podríem actuar tan ràpid davant moltes situacions.

  • El cervell està dividit en dos grans parts, l’hemisferi dret i l'esquerre, que estan connectats entre si per un conjunt de fibres, que constitueixen el cos callós.

  • Cadascun dels hemisferis compta amb quatre lòbuls: frontal, parietal, temporal i occipital. I cada lòbul contribueix de manera diferent a les diferents funcions del cervell. Per exemple, a grans trets, el lòbul temporal ens ajuda a donar significat a la informació sensorial, auditiva i visual, i permet molts processos relacionats amb l'ús del llenguatge. En aquest lòbul també es troba l'hipocamp, que té un paper crucial en l'aprenentatge i la memòria, ja que és on les memòries a curt termini es converteixen en memòries duradores abans de ser emmagatzemades en altres àrees cerebrals.

  • En el cervell, a més,  trobem altres estructures, com el cerebel, encarregat, entre altres funcions, de rebre, processar i enviar la informació dels ulls, les orelles, els músculs i les articulacions, contribuint a mantenir l'equilibri i a que els moviments siguin coordinats i precisos. A la base del cervell es troba el tronc cerebral, que connecta la medul·la espinal amb el cervell i controla accions corporals automàtiques com el ritme cardíac, la tensió arterial i la respiració.

  • La medul·la espinal no forma part del cervell, però és un component clau del sistema nerviós central, ja que comunica el cervell amb la resta de l'organisme, traslladant impulsos nerviosos procedents de diferents zones corporals i enviant senyals i ordres des del cervell a diferents regions del cos. En moltes ocasions, però, la medul·la espinal produeix una actuació per si mateixa, sense que la informació arribi a ser transmesa al cervell. Per exemple, quan retirem ràpidament la mà del foc per no cremar-nos, la medul·la espinal actua davant aquesta situació d'emergència, de forma reflexa.

Com funcionen les neurones del cervell i què són les sinapsis?

Les neurones o cèl·lules nervioses són les unitats fonamentals del cervell i del sistema nerviós. Són les responsables de la recepció dels inputs sensorials provinents del món exterior, així com d'enviar ordres a diferents parts del cos i de transformar i transmetre els senyals elèctrics que ho permeten.

Tenen formes i mesures molt variables, però totes consten de tres parts elementals: el cos cel·lular o soma, l'axó i les dendrites. En el cos cel·lular hi ha el nucli (que conté l'ADN) i és on es formen les proteïnes. L'axó és una part de la cèl·lula, semblant a un cable, que transporta els missatges electroquímics. Les dendrites o ramificacions nervioses són projeccions curtes de la cèl·lula, com branques, que estableixen connexions amb altres cèl·lules. Les dendrites reben els missatges a través dels neurotransmissors que alliberen els axons d'altres cèl·lules nervioses. A l’axó d'una neurona es genera un potencial d'acció, un breu impuls elèctric que viatja al llarg de l'axó i provoca l'alliberament de neurotransmissors (són com missatgers) en la sinapsi, que és el punt on es produeix aquest alliberament i la recepció del missatge per una altra neurona, permetent així la comunicació entre elles.

La connexió entre neurones: condició per sobreviure

La connexió entre les neurones és fonamental per a la seva pròpia subsistència. Encara que són extraordinàries, les neurones no poden fer res per si soles. Necessiten la cooperació amb altres neurones per desenvolupar la seva funció i el suport d'altres tipus de cèl·lules per conservar sanes i actives.

El teixit nerviós es divideix en dues parts amb funcions diferenciades: la substància grisa, constituïda per cossos neuronals interconnectats que processen la informació, i la substància blanca, formada per prolongacions nervioses recobertes de mielina (substància aïllant que els dóna el color blanc) que transmeten la informació a les diferents regions del cervell. A més de neurones, el teixit nerviós conté un altre tipus de cèl·lules anomenades neuròglia, que tenen la funció de donar suport a les cèl·lules nervioses i aportar-los els nutrients necessaris per al seu correcte funcionament.

Per prevenir la seva pròpia mort, les neurones, amb l'ajuda de la neuròglia, s'han de mantenir i remodelar constantment. Si la neteja i la reparació cel·lular s'alenteix o es frena per qualsevol motiu, la neurona no pot funcionar i acaba morint.

Nuestro cerebro CAT (1)

 

Categories: Investigació y atenció sanitària

17.04.2023

New call-to-action

Sobre l'autor

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados