El cervell és, sens dubte, l'òrgan més complex del nostre cos. Ens permet fer un nombre increïble de funcions i tasques. I és que no només ens serveix per pensar, raonar o parlar; també per somiar, estimar i emocionar-nos. A través dels sentits, rep un flux enorme d'informació del món que ens envolta, la processa i fa que cobri significat, organitza i controla el moviment. A més, entre les funcions del cervell està la de ser el responsable de regular la temperatura corporal, la circulació sanguínia, la respiració i la digestió.
Un cervell adult pesa entre 1.300 i 1.400 grams. Conté uns 100.000 milions de neurones i una quantitat encara molt més elevada de sinapsis. Les sinapsis són les que permeten que les neurones es connectin entre elles. Quan prenem decisions i experimentem emocions, al cervell es produeix una complicada barreja de processos químics i elèctrics.
El cervell, també anomenat encèfal, consta de tres grans parts: el propi cervell, el tronc cerebral i el cerebel.
Les neurones o cèl·lules nervioses són les unitats fonamentals del cervell i del sistema nerviós. Són les responsables de la recepció dels inputs sensorials provinents del món exterior, així com d'enviar ordres a diferents parts del cos i de transformar i transmetre els senyals elèctrics que ho permeten.
Tenen formes i mesures molt variables, però totes consten de tres parts elementals: el cos cel·lular o soma, l'axó i les dendrites. En el cos cel·lular hi ha el nucli (que conté l'ADN) i és on es formen les proteïnes. L'axó és una part de la cèl·lula, semblant a un cable, que transporta els missatges electroquímics. Les dendrites o ramificacions nervioses són projeccions curtes de la cèl·lula, com branques, que estableixen connexions amb altres cèl·lules. Les dendrites reben els missatges a través dels neurotransmissors que alliberen els axons d'altres cèl·lules nervioses. A l’axó d'una neurona es genera un potencial d'acció, un breu impuls elèctric que viatja al llarg de l'axó i provoca l'alliberament de neurotransmissors (són com missatgers) en la sinapsi, que és el punt on es produeix aquest alliberament i la recepció del missatge per una altra neurona, permetent així la comunicació entre elles.
La connexió entre les neurones és fonamental per a la seva pròpia subsistència. Encara que són extraordinàries, les neurones no poden fer res per si soles. Necessiten la cooperació amb altres neurones per desenvolupar la seva funció i el suport d'altres tipus de cèl·lules per conservar sanes i actives.
El teixit nerviós es divideix en dues parts amb funcions diferenciades: la substància grisa, constituïda per cossos neuronals interconnectats que processen la informació, i la substància blanca, formada per prolongacions nervioses recobertes de mielina (substància aïllant que els dóna el color blanc) que transmeten la informació a les diferents regions del cervell. A més de neurones, el teixit nerviós conté un altre tipus de cèl·lules anomenades neuròglia, que tenen la funció de donar suport a les cèl·lules nervioses i aportar-los els nutrients necessaris per al seu correcte funcionament.
Per prevenir la seva pròpia mort, les neurones, amb l'ajuda de la neuròglia, s'han de mantenir i remodelar constantment. Si la neteja i la reparació cel·lular s'alenteix o es frena per qualsevol motiu, la neurona no pot funcionar i acaba morint.