<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
teories oblit

Per què oblidem? Teories de l'oblit


No podem parlar de la memòria sense parlar de l’oblit. Oblidar no és dolent. De fet, és necessari i beneficiós. Imaginem-nos que poguéssim recordar cada minut i cada detall de la nostra existència. Segurament no ho podríem suportar, ni seria efectiu quan en algun moment volguéssim recuperar una informació concreta.

En realitat, el que ens preocupa és oblidar coses que considerem importants i que ens resulten útils per a la nostra vida quotidiana. A mida que envellim, el funcionament del nostre cervell va variant, i no tenim exactament les mateixes capacitats que de joves. Però això no significa que alguna cosa vagi malament. Oblidar de forma ocasional dates assenyalades o cometre errors puntuals en activitats rutinàries no és quelcom estrany i ens passa a tots. No hi ha motiu per preocupar-se si som plenament conscients d’ells i no suposen un problema pel desenvolupament normal de les nostres activitats quotidianes.

Però per què es produeixen aquests oblits? Hi ha diferents teories de l'oblit i aproximacions científiques que ho expliquen. A continuació et presentem les principals.

El fracàs a l’hora d’evocar

Probablement, tothom ha tingut alguna vegada la sensació que alguna dada s’ha evaporat de la seva memòria, o la certesa de saber una cosa, però no ser capaç de recuperar-la. Això passa a conseqüència d’una fallada a l’hora d’evocar o recuperar la informació.

Una teoria de l'oblit que explica per què això succeeix és la teoria del decaïment. Segons aquesta teoria, cada vegada que s’aprèn una cosa es crea un nou traç mnèsic que, si no s’evoca ni es recrea durant molt de temps, decau, s’afebleix i pot arribar a desaparèixer, amb la conseqüent pèrdua d’informació. Això pot passar, per exemple, quan volem fer alguna operació matemàtica que ens resultava molt fàcil quan érem petits (una arrel quadrada, una regla de tres, etcètera) o recitar els afluents d’un riu.

Quan fa molt de temps que no es recupera o no es practica una informació, pot ser molt difícil, o fins i tot impossible, evocar-la d’una manera efectiva. Això sí, si volem reaprendre aquesta informació, com que ja l’havíem adquirit prèviament, normalment ens resultarà més fàcil que la primera vegada.

De totes maneres, aquesta teoria té les seves limitacions, ja que també s’ha demostrat que algunes memòries que no s’han recordat ni evocat durant molt de temps, poden mantenir-se estables a llarg termini. De vegades, el fracàs a l’hora d’evocar la informació de la memòria es pot deure a problemes o situacions del moment. Per exemple, si estem molt nerviosos, estressats o preocupats per alguna cosa, l’accés a la informació es pot bloquejar. Probablement en un altre moment més tranquil i calmat la informació es pugui recuperar fàcilment.

La interferència

Aquesta teoria suggereix que algunes informacions competeixen i interfereixen entre sí. Quan algunes informacions són molt semblants, és fàcil que hi hagi interferències entre elles i que es produeixin confusions. Això passa quan una informació antiga que tenim emmagatzemada ens dificulta recordar dades més recents, com quan s’aprèn un idioma nou i s’evoquen paraules d’una altra llengua que es domina. En aquest cas es tracta d’una interferència proactiva.

Així mateix, es produeix interferència quan el registre d’una informació nova interfereix en la capacitat per recordar una informació que ja havíem après. Per exemple, quan ens hem familiaritzat amb el maneig d’un nou model de telèfon mòbil i un dia necessitem fer servir l’antic i ens costa recordar com s’utilitzava. Aquest és un exemple d’interferència retroactiva.

El  fracàs en el registre o la codificació

De vegades creiem que hem oblidat una informació que, en realitat, mai no va arribar a formar part de la memòria a llarg termini. És el que passa quan, en el moment de registrar la informació, no hi hem prestat prou atenció, bé perquè alguna cosa ens ha distret o perquè la informació que ens donaven no ens interessava o no ens motivava prou. Per a què una informació pugui ser adequadament registrada, cal assegurar que els sentits i l’atenció estiguin ben activats.

L’oblit motivat

Altres cops, encara que sigui d’una manera inconscient, participem activament en l’oblit d’alguns fets, sobretot els de naturalesa traumàtica o pertorbadora. D’aquesta manera, intentem evitar o minimitzar l’impacte emocional negatiu que puguin tenir. En el camp de la psicoteràpia, de vegades es treballa per recuperar aquestes formes de supressió o repressió de memòries per poder tractar símptomes psicològics associats a situacions traumàtiques o especialment desagradables que s’han viscut.

Oblidar, doncs, forma part també del funcionament quotidià normal. Només quan els problemes de memòria suposen un canvi rellevant respecte a com hem estat sempre, o quan interfereixen en el desenvolupament de les tasques quotidianes -i no ho atribuïm a un moment d’estrés o circumstàncies passatgeres- caldria valorar demanar l’opinió professional.

Categories: Alzheimer i demència

08.11.2018


Sobre l'autor

Més informació →

Posts relacionados