Convertir-se en el la persona cuidadora principal d'un familiar amb Alzheimer comporta, a més d’una important alteració del projecte de vida, una constant adaptació a noves situacions relacionades amb el progrés de la malaltia i la pèrdua d’autonomia de la persona afectada. Aquesta exigència se suma a la responsabilitat que suposa ocupar-se de la persona estimada, la qual cosa acaba derivant freqüentment en una persona cuidadora anímicament desbordada.
Ansietat i estrès: diferències
L’ansietat i l’estrès tenen molt en comú, però no són exactament el mateix. L’estrès és una resposta del nostre cos a situacions que percebem com incontrolables. Normalment, quan desapareix la situació que les genera, l’estrès remet.
L’ansietat, en canvi, no és tan específica i les sensacions de por i inseguretat que s’experimenten no estan tan relacionades amb un fet concret. A més, l’ansietat se sol experimentar de manera anticipada, és a dir, per alguna cosa que encara no ha passat i que, en realitat, no sabem si succeirà o no. O, fins i tot, mantenir-se quan la causa ja ha desaparegut.
És lògic que l’atenció constant d’un familiar malalt es converteixi en una font d’estrès i generi ansietat. És el que es coneix com la síndrome de sobrecàrrega de la persona cuidadora. Però ni l’estrès ni l’ansietat són dolents per si mateixos. Són reaccions naturals i necessàries per mantenir la motivació i la capacitat d’actuar en el dia a dia. No obstant això, si se sostenen en el temps a un alt nivell, poden generar malestar, interferir en les activitats quotidianes i alterar el sistema immunològic, fent que la persona sigui més propensa a patir malalties.
Què és l’ansietat?
L’ansietat és una resposta natural del nostre organisme a un estímul estressant que activa el sistema nerviós per respondre-hi. A diferència de l’estrès, com hem vist, l’ansietat es manté encara que la situació que l’ha provocat desaparegui i pot manifestar-se de manera anticipatòria.
En la mesura adequada, l’ansietat és positiva, perquè ens manté motivats, però si perdem el control sobre aquesta, podem entrar en un estat d’angoixa i inquietud constant que pot desembocar en un trastorn psicològic. La realitat és que l’ansietat afecta a moltes persones que, sovint, la sofreixen en silenci. Algunes poden intentar controlar-la mitjançant el consum d’alcohol, drogues o automedicant-se, la qual cosa, no només no soluciona el problema, sinó que normalment, l’empitjora.
Quins són els símptomes de l’ansietat?
Els símptomes de l’ansietat i la seva intensitat poden variar considerablement d’una persona a una altra. Aquests s’associen als tres sistemes de resposta que ofereix el nostre organisme.
El primer és subjectiu: està relacionat amb l’experiència personal i s’expressa amb preocupació, por o temors aparentment injustificats, inseguretat, dificultat per prendre decisions, pensaments negatius sobre un mateix, por de perdre el control, sensació d’alarma o dificultats per concentrar-se, entre altres. Aquest component subjectiu conforma el nucli central de l’ansietat.
El segon sistema de resposta és fisiològic, responsable d’alguns símptomes com sudoració, tremolors, tensió muscular, pal·lidesa facial, acceleració del ritme cardíac, respiració agitada, ganes freqüents d’orinar, molèsties digestives, sequedat de boca, mal de cap, marejos, alteració del son o canvis en el desig sexual.
El tercer sistema de resposta de l’ansietat és de tipus motor-conductual, reflectint-se en aspectes com l’expressió facial, els gestos, la postura corporal o la inquietud evident, com rascar-se repetidament, dificultat per mantenir-se assegut, mossegar-se les ungles, etcètera.
Sovint, l’ansietat coexisteix amb la depressió o, almenys, amb la presència de símptomes depressius.
Com podem gestionar l’ansietat?
No totes les persones reaccionen igual a una mateixa situació, ni són igual de vulnerables a patir alteracions en l’estat d’ànim. Aquesta reacció depèn, essencialment, de dues coses: de com la persona interpreta la situació i de quins recursos personals té per afrontar dificultats, situacions inesperades o canvis al llarg de la seva vida.
Així doncs, per gestionar l’ansietat d’una manera eficient són importants dos factors. En primer lloc, és important intentar canviar la manera com interpretem les situacions. En segon lloc, és necessari desenvolupar estratègies per controlar els símptomes de l’estrès i l’ansietat quan apareixen i també per minimitzar la seva aparició en el futur.
També és important comprendre com els nostres pensaments influeixen en l’aparició dels símptomes de l’ansietat i com, modificant els pensaments poc adaptats a la realitat, se’n pot reduir la presència o intensitat.
Els pensaments negatius alimenten els estats d’ànim negatius. Per controlar l’aparició de l’ansietat són útils les teràpies. Els grups terapèutics, per exemple, poden ajudar a la persona cuidadora a superar la síndrome de sobrecàrrega i en aquest marc, aprendre tècniques de relaxació, molt útils per gestionar l’ansietat, a més de com reaccionar de diferent manera davant de les situacions que en desencadenen els símptomes.
