La demència s’ha convertit en un dels reptes de salut més rellevants del nostre temps. A Europa, milions de persones conviuen amb ella, que presenta una tendència de creixement sostingut. L’any 2025, més de 12 milions de persones al continent viuen amb algun tipus de demència.
El nou informe d’Alzheimer Europe actualitza aquestes dades i ofereix informació sobre l’evolució del fenomen. La prevalença de la demència està relacionada amb factors com l’envelliment de la població, altres canvis demogràfics i els avenços en l’àmbit sanitari. Mentrestant, les respostes institucionals sovint no avancen al mateix ritme.
En aquest context, entendre la magnitud del fenomen, les diferències entre territoris i les possibilitats de prevenció constitueix un àmbit d’anàlisi rellevant. A Espanya, les projeccions indiquen un augment del nombre de casos en els pròxims anys.
El Informe sobre la prevalença de la demència a Europa 2025 d’Alzheimer Europe proporciona estimacions actualitzades i harmonitzades del nombre de persones que viuen amb demència a tota Europa, revisant les darreres xifres publicades per Alzheimer Europe l’any 2019. L’informe analitza dades de 18 estudis que cobreixen més de 43.000 participants en diversos països europeus amb l’objectiu de garantir que les decisions polítiques, la planificació de serveis i les prioritats de recerca en demències es basin en estimacions sòlides i actualitzades.
L’actualització de l’informe respon a canvis demogràfics, epidemiològics i polítics rellevants dels darrers anys, incloent-hi l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, l’evolució de l’esperança de vida i dels fluxos migratoris, i els avenços recents en el desenvolupament de tractaments modificadors de la malaltia d’Alzheimer.
L’edició de 2025 incorpora series de dades amb visualització interactiva.La demència se situa en la intersecció de diverses prioritats polítiques de la Unió Europea tot i la manca de rellevància política en els darrers anys. En els últims anys, aquesta, s’ha despriorititzat com a política pública en molts estats de la Unió Europea. Molts d’ells manquen d’una estratègia o pla nacional en demències i altres malalties com el càncer han rebut més atenció.
L’informe estima que l’any 2025 aproximadament 9,1 milions de persones conviuen amb demència als països de la UE-27, als quals cal afegir-hi 3,1 milions més en països europeus no membres de la UE. Això situa el total del territori en prop de 12,1 milions de persones.
De cara a l’any 2050, es preveu que aquestes xifres augmentin de manera molt significativa, fins a 14,3 milions a la UE-27 i 19,9 milions al conjunt d’Europa. En global, això representa un increment del 64% entre 2025 i 2050, amb un creixement especialment accentuat als països no membres de la UE.
Els resultats d’aquest informe confirmen que la prevalença de la demència augmenta de manera molt marcada amb l’edat i que és sistemàticament més elevada en dones, especialment en les edats més avançades.
L’any 2025, la prevalença estimada en dones passa aproximadament de l’1,4% en el grup de 65 a 69 anys fins al 44,7% en les persones de 90 anys o més. En els homes, la prevalença augmenta de l’1,1% fins al 30,8% en aquestes mateixes franges d’edat.
Comparada amb les estimacions del 2019, la taxa general de prevalença es manté àmpliament estable. Tanmateix, s’observen alguns canvis específics per grups d’edat, especialment taxes lleugerament més elevades entre els homes de 70 a 74 anys.
Tots els països de la UE afronten una prevalença creixent de demència, però l’impacte polític i social és preveu desigual.
L’informe posa un èmfasi especial en la importància de la prevenció. D’acord amb evidències recents, com les de la Lancet Commission on Dementia 2024, fins a un 45% dels casos de demència podrien estar associats a factors de risc modificables, com la inactivitat física, una alimentació poc saludable, la contaminació atmosfèrica o la pèrdua auditiva.
Finalment, l’informe destaca limitacions importants, com la manca de dades fiables sobre persones menors de 65 anys i la informació insuficient per estimar la prevalença segons el tipus o l’estadi de la demència.
Aquestes mancances són especialment rellevants en el context actual, marcat per la creixent importància política de la demència davant l’aparició de tractaments modificadors de la malaltia.
Espanya està passant d’un perfil de prevalença de demència de impacte mitjà a un de gran impacte. La velocitat del creixement projectat, combinada amb una transició incompleta de la cura familiar a serveis formals, situa Espanya entre els països on la urgència política és més gran. La governança descentralitzada ofereix oportunitats d’innovació, però també comporta riscos de fragmentació.
Espanya destaca com un dels països que afrontarà una càrrega futura més elevada de demència, tant en termes absoluts com relatius. Segons les projeccions d’Alzheimer Europe, l’any 2025 gairebé un milió de persones viuen amb demència a Espanya, cosa que equival aproximadament al 2,0%de la població total.
De cara al 2050, aquest nombre podria augmentar fins a prop d’1,8 milions de persones, amb una prevalença que s’acostaria al 4,0% de la població.
Això situa Espanya entre els països amb una de les prevalences projectades més altes d’Europa, juntament amb Itàlia i Grècia i clarament per sobre de la mitjana prevista per a la UE-27, que se situaria al voltant del 3,4% cap a 2050.
Alzheimer Europe. (2025). Prevalence of dementia in Europe 2025. Alzheimer Europe.
Alzheimer Europe. (2019). Dementia in Europe Yearbook 2019: Estimating the prevalence of dementia in Europe. Alzheimer Europe.
Livingston, G., Huntley, J., Liu, K. Y., et al. (2024). Dementia prevention, intervention, and care: 2024 report of the Lancet standing Commission. The Lancet, 404 (10452), 572–628.