Quins són els tipus i les causes de demència?

Demència és el nom genèric que reben el conjunt de signes i símptomes que produeixen determinades malalties i alteracions que afecten el funcionament normal del cervell. Aquests símptomes inclouen canvis en la personalitat, en la conducta i en l’estat d’ànim. La demència representa una pèrdua de funcions mentals que interfereix en el desenvolupament de les activitats de la vida diària de la persona que la pateix.

Molta gent encara creu que la demència és un dels aspectes inevitables de l’envelliment, però no és així. És cert que l’edat avançada és un dels factors que incrementa el risc de patir alguna demència, però no és l’únic. La demència no és exclusiva d’edats avançades ni és inevitable que es desenvolupi amb l’edat.

Una primera classificació de les tipus de demències, en funció de la possibilitat de recuperació, és la que distingeix entre demències reversibles i irreversibles.

Les demències reversibles: es pot modificar el seu curs

El diagnòstic de demència és un diagnòstic fonamentalment clínic i no hi ha cap prova que permeti detectar la demència amb prou precisió. És molt important que es faci una valoració professional de cada cas, ja que en aproximadament un 20% dels casos els símptomes de la demència poden estar causats per condicions mèdiques sobre les que es pot actuar.

Alguns exemples d’aquestes situacions són: traumatismes cranioencefàlics, tumors cerebrals, determinades infeccions, consum de drogues o determinats fàrmacs, abús de l’alcohol, i deficiències hormonals o vitamíniques.

Normalment, en aquests casos, l'abordatge de les causes que originen el quadre de demència tindrà un efecte en els símptomes que la persona presenta. Fins i tot, un cop resolt el problema de base, es podria tornar a la normalitat cognitiva.

Les demències irreversibles

Encara que alguns trastorns que causen demència poden ser modificables, malauradament, la major part dels tipus de demència no es poden curar. La causa més habitual de demència és la malaltia d’Alzheimer, la qual representa entre el 50 i el 80 % dels casos.

N’hi ha però moltes altres causes conegudes. Les més comuns són les demències de tipus vascular i les provocades per malalties neurològiques degeneratives, a banda de l’Alzheimer, com la demència amb cossos de Lewy, o la malaltia de Huntington.

Una altra manera de classificar les demències: predomini cortical o subcortical

Les demències també es poden classificar segons les zones cerebrals principalment afectades. En aquest cas es té en compte si, a grans trets, l’afectació és de predomini cortical o subcortical.

A les demències corticals l’alteració afecta principalment el còrtex cerebral, les capes més externes del cervell, que tenen un paper crucial en els processos cognitius de la memòria i el llenguatge. Per això els pacients amb alguna demència cortical solen mostrar alteracions importants de memòria i afectació del llenguatge, amb dificultat o  incapacitat per evocar paraules i/o per comprendre el llenguatge comú. La malaltia d’Alzheimer és un cas prototípic de demència cortical.

A les demències subcorticals la disfunció fonamental afecta parts del cervell situades per sota del còrtex. En aquests casos, són més freqüents com a manifestacions inicials la  disminució en la capacitat d’atenció i alentiment del pensament, així com variacions significatives en l’estat d’ànim. Normalment no se solen observar pèrdues de memòria o de llenguatge entre els primers símptomes. Alguns exemples d’aquest grup són les demències que es poden derivar de malalties com la malaltia de Parkinson o la de Huntington.

Sovint, la demència es pot considerar corticosubcortical perquè totes dues grans àrees cerebrals es veuen afectades, com sol passar en moltes formes de demència vascular. De fet, les demències mixtes són formes també molt comuns, no només quant a l’afectació d’àrees, sinó també quant a les seves causes.

La importància de posar-se en mans d’un professional

En tot cas, cal recordar, com hem explicat abans, que algunes demències es consideren potencialment reversibles perquè són conseqüència de trastorns que es poden curar, totalment o parcialment.

Per això és important no assumir que una persona que mostra símptomes de demència pateix la malaltia d’Alzheimer o una altra demència incurable. Davant l’aparició dels símptomes cal posar-se en mans de professionals per tal que en facin una valoració i proposin les proves oportunes.