Pautes per facilitar la vida diària d'una persona amb Alzheimer

Tot i experimentar les primeres dificultats o símptomes evidents, les persones diagnosticades d'Alzheimer, al principi, poden fer sense ajuda la majoria de les seves activitats quotidianes.

No obstant això i a mesura que la malaltia progressa, la persona amb Alzheimer experimentarà una pèrdua d'autonomia i necessitarà, cada vegada més, l'ajuda d'altres per dur a terme les activitats diàries. Quan la malaltia està molt avançada, aquesta ajuda serà necessària per realitzar fins i tot les tasques més simples, com vestir-se o menjar.

Però mentre això no passa, cal procurar fomentar la seva autonomia i potenciar al màxim les capacitats cognitives que encara estiguin preservades. Per això, és important establir unes rutines quotidianes que facilitin la fluïdesa en la seqüència d'activitats (per exemple: després d'esmorzar, rentar-se, per després vestir-se i sortir a passejar ...) i implicar la persona amb Alzheimer en aquelles tasques de la casa que encara pugui realitzar per si mateixa o col·laborar-hi (parar la taula, estendre la roba...).

És evident que amb l'arribada del diagnòstic canviaran moltes coses del dia a dia. Tant és així que, a més d'aprendre sobre la malaltia i la nova realitat a la qual s'enfronten, és important que les persones cuidadores i familiars coneguin una sèrie de pautes que facilitaran la gestió de les activitats quotidianes de la persona amb Alzheimer.

Simplificar

Les persones amb Alzheimer es desenvolupen millor en entorns senzills, ordenats i poc carregats, sense elements superflus. Aquesta simplificació també es pot aplicar a la realització d'activitats diàries, com per exemple, limitant-li les opcions de roba que pot escollir per vestir-se. És aconsellable que a l'armari hi hagi només la roba de temporada o col·locar sobre el llit un parell de mudes adequades perquè la persona afectada pugui escollir-ne una. Al bany, és preferible deixar a la vista únicament aquells productes d'higiene que sabem que aquesta persona ha d’utilitzar.

Només supervisar, mentre sigui suficient

No cal anticipar-se a la incapacitat. Una persona afectada d'Alzheimer, sense pressió i amb paciència, acostuma a poder fer moltes més coses que les esperades per la persona que li cuida. A més, cal tenir en compte que supervisar, de manera subtil i sense intervenir, permet detectar noves dificultats i planificar el futur més immediat.

Fraccionar

També és important fragmentar en petits assoliments les activitats quotidianes de la persona afectada, procurant que s'hagi completat un pas de l'activitat abans de continuar amb el següent. Per exemple, donar-li d'una en una les peces de roba a l'hora de vestir-se o servir-li els plats un després d'un altre, en lloc de disposar-los tots alhora a la taula.

Donar temps

Cal evitar donar-li presses i planificar les rutines comptant amb un ampli marge de temps per a la seva realització, procurant així minimitzar les reaccions d'impaciència.

Ajudar, però no resoldre

Per potenciar al màxim l'autonomia de la persona amb Alzheimer, així com la seva autoestima i el seu sentiment d'utilitat i seguretat en si mateixa, és important afavorir que faci i participi en tot allò que encara pugui fer. Podem aportar l'ajuda necessària però, mentre sigui possible, cal procurar que sigui ella qui ho realitzi.

Mantenir les rutines

Les rutines i els horaris regulars són un gran aliat de les persones amb Alzheimer, ja que faciliten la previsió de què succeirà al llarg del dia. No obstant això, no cal ser massa rígid i és convenient optar per certa flexibilitat si la persona es mostra inquieta en excés i es nega a cooperar.

És recomanable procurar mantenir els mateixos hàbits que la persona tenia abans de l'aparició de l'Alzheimer (per exemple, si s'afaitava abans o després de la dutxa o si li agradava dutxar-se a la tarda o al matí).

Fomentar l'activitat física i l'estimulació cognitiva i funcional

És convenient que la persona amb Alzheimer participi en les ocupacions quotidianes i que tingui espais d'oci i d'activitat. Cal procurar que mantingui una bona condició física, facilitant-li el moviment i la psicomotricitat, així com l'estimulació cognitiva. Tot això contribuirà que mantingui el màxim temps possible la seva autonomia.