<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=2249870711930848&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
FES UN DONATIU
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
la agnosia

L’agnòsia i els falsos reconeixements o quan no es reconeix el que és familiar


L’agnòsia és una alteració cognitiva que fa referència a la dificultat o incapacitat per reconèixer coses familiars, sense tenir cap alteració de la percepció. És a dir, mantenint els sentits preservats. Pot aparèixer a conseqüència de diferents alteracions cerebrals i és un dels símptomes de la malaltia d’Alzheimer. Normalment apareix en fases avançades.

La paraula “agnòsia” prové del llatí: gnosis significa “coneixement” i el prefix a indica negació o “falta de”. A conseqüència d’aquesta alteració, la persona afectada no pot reconèixer i associar el que es percep a través d’algun dels sentits (vista, oïda, tacte, olfacte i gust) de forma que es correspongui amb el seu significat. En funció del canal d’entrada de la informació es donarà el nom al tipus d’agnòsia. Així, existeix l’agnòsia visual, l’auditiva,  la tàctil, l’olfactiva i la gustativa.

Existeixen, a més a més, altres formes més complexes d’agnòsia, que tenen a veure amb la falta de reconeixement de les pròpies sensacions o senyals internes del cos. En aquest grup hi hauria l’anosognòsia, que és la manca de reconeixement de la pròpia malaltia i de les alteracions que es pateixen, molt característica en l'Alzheimer. Però també hi inclouriem aquí la mala percepció de la temperatura, no interpretant adequadament els senyals de fred o de calor, emprant excessiva roba d'abric a l'estiu o a l'hivern, o fins i tot una percepció alterada del dolor.

La persona que pateix Alzheimer pot arribar a ser incapaç de reconèixer cares familiars o no reconèixe’s a si mateixa al mirall. Les agnòsies no acostumen a respondre bé davant les intervencions o estratègies per revertir-les, donat que són degudes a l’atròfia cerebral en determinades àrees del cervell. A més, els problemes progressius de memòria que es donen amb l’evolució de la malaltia afegeixen dificultat a la interpretació de la percepció, donant lloc a falsos reconeixements. El més adequat és acceptar aquest fenomen i adaptar l’entorn a aquesta situació.

 

Alguns exemples d’agnòsies i de falsos reconeixements i com afrontar aquestes situacions

 

  • No reconeix cares familiars

Aquesta forma específica d’agnòsia es coneix com a prosopagnòsia, Davant d’aquesta situació cal recordar que, el fet que una persona afectada amb Alzheimer no reconegui les faccions dels seus familiars, no significa que hagi oblidat la relació amb la seva parella o els seus fills. Simplement, ja no pot reconèixer les seves cares, perquè la connexió entre la imatge que percep i la correspondència amb la persona en qüestió està alterada. Encara que resulti dolorós, s’ha de procurar no prendre-ho com res personal, acceptar-ho i intentar ajudar potenciant altres “pistes” a través d’altres canals com la veu, l’olor, els gestos, algun tret característic, etc.

 

  • No es reconeix davant el mirall

És habitual que, en algun moment de la malaltia, la persona afectada no sigui capaç de reconèixer la seva pròpia imatge davant d’un mirall (podria correspondre a una forma de prosopagnòsia, no reconeixent en aquest cas, la seva pròpia cara). En conseqüència, pot interpretar la imatge com la d’algú que s’acosta cap a ella o com si hi hagués algú estrany a casa, podent causar ansietat, preocupació o por. Si això succeeix, pot ser d’ajuda tapar o enretirar els miralls durant una temporada. És una situació que pot donar-se de forma temporal. Aquesta falta de reconeixement de cares familiars, inclosa la pròpia, pot donar-se també a l’observar fotografies. Fins i tot, pot no reconèixer el concepte de “fotografia” o de “mirall” i parlar amb les imatges que està veient. Si no és alguna cosa que li generi estrés, no és necessari actuar.

 

  • Creu que la seva llar no és casa seva

Per reconèixer un espai s’ha de percebre i integrar la informació conjunta de molts objectes, distribució, etc. i després, aparellar-ho amb els espais coneguts que tenim a la memòria. En el cas de l’Alzheimer, sabem que els records més antics estan millor preservats que els presents. Per aquesta raó, el record de la seva casa de la infantesa o de la joventut serà molt més viscut, que el de l’actual. Si es produeix aquesta situació, s’ha de procurar no generar una discussió ni intentar convèncer a la persona afectada. És aconsellable tractar d’orientar-la amb coses familiars. Per exemple, indicant-li que “aquest és el teu silló preferit” o “aquí hi ha la fotografia que tant t’agrada”, etc. També es pot intentar millorar la il·luminació o fer servir aromes que puguin ajudar al reconeixement.

 

  • Confon als familiars entre ells o, per exemple, a la seva filla quan era jove

Pot succeir que la persona afectada confongui la seva filla o fill amb la seva dona o el marit quan era jove o a la seva parella amb el seu pare o la seva mare. Succeeix alguna cosa similar respecte a tenir més vius els records i memòria de temps passats. Davant d’aquestes situacions s’ha d’evitar corregir-la constantment i no avergonyir-la, quelcom que seria contraproduent. Proporciona millors resultats recordar-li amablement, en qualsevol moment i no necessàriament en resposta a la seva confusió, qui som i que és una persona estimada per tots els que es troben al seu voltant.

 

  • No reacciona quan sona el telèfon o el timbre de la porta

Encara que pugui sentir perfectament els sons, una persona amb agnòsia auditiva pot no reaccionar adequadament perquè no els relaciona amb el seu significat. És a dir, pot sentir el timbre però no sap què significa ni què és el que el produeix... A vegades,simplement  funciona dir-li que estan trucant a la porta i si pot anar a obrir. 

Categories: L'Alzheimer

30.09.2019


Posts relacionados