Què significa “demència senil”?

Probablement has sentit a parlar de la demència senil més d’una vegada, però potser no sàpigues a què fa referència exactament. És el mateix que l’Alzheimer? És una conseqüència inevitable de l’envelliment? En aquest article donarem resposta a aquestes preguntes i aclarirem altres dubtes o conceptes.

Ja anticipem que l’etiqueta “demència senil” no correspon a cap diagnòstic acceptat, ni per la comunitat mèdica ni per la científica. Vegem per què.

El concepte “demència senil”

Començarem analitzant el significat de les dues paraules que formen aquest concepte. “Demència” és un síndrome, és a dir, un conjunt de signes i símptomes que es presenten junts i acostumen a ser característics d’alguna condició de salut. Aquest síndrome es caracteritza per alteracions cognitives i conductuals i comporta la pèrdua d’autonomia de la persona que el pateix.

“Senil” és un terme associat a l’envelliment, a la senectut. Aquest terme es va emprar com a etiqueta diagnòstica en una època en què no es disposava de tant coneixement com ara sobre les demències i les causes que les produeixen. 

A mesura que va evolucionar el coneixement, es va emprar durant un temps la distinció entre “senil”, si la demència apareixia a partir dels 65 anys d’edat, i “presenil”, si apareixia abans. 

Intentar posar límits d’edat per definir quan podem considerar una persona senil o gran sempre tindrà un caire d’arbitrarietat, ja que l’envelliment forma part de la vida. 

Derivacions i confusions de l’ús de l’etiqueta “demència senil”

Parlar de demència senil només perquè la demència es manifesta a partir de determinada edat empobreix el diagnòstic i indueix a la confusió. 

• Empobreix el diagnòstic perquè l’ús d’aquesta etiqueta no especifica quina és l’alteració o malaltia de base que causa o comporta el desenvolupament dels símptomes de la demència. És important tenir clar que la demència sempre és conseqüència d’una malaltia o alteració cerebral, la qual donarà lloc a diferents  tipus de demència. 
• A més, l’ús del concepte demència senil, indueix a la confusió perquè pot donar peu a pensar que en edats avançades és normal patir demència. L’envelliment és el principal factor de risc per desenvolupar alguna forma de demència, però és important recordar que la demència no és una conseqüència inevitable del fet d’envellir. L’edat i els factors genètics són els principals factors de risc no modificables per patir la malaltia d’Alzheimer que, alhora, és la principal causa de demència. També existeixen una sèrie de factors de risc modificables que poden modular els efectes de l’edat i la genètica i ajudar-nos, en general, a evitar la demència i a envellir saludablement. 

La rellevància del llenguatge en la generació d’estereotips

És molt important que el progrés científic i del coneixement s’acompanyi dels canvis corresponents en el llenguatge que s’empra per referir-se a les malalties, els seus símptomes i les persones que els pateixen. 

Les etiquetes que sovint s’empren per referir-se a elles, encara que sigui inconscientment, comporten una sèrie de connotacions que poden derivar en actituds o percepcions que no ajuden a fomentar la dignitat de la persona, o que poden generar prejudicis respecte a un col·lectiu. 

És important bandejar l’ús del concepte “demència senil”, també del llenguatge popular, ja que pot contribuir a perpetuar actituds o percepcions que estigmatitzen l’envelliment. Si no es revisen els conceptes, es pot afavorir la perpetuació de falses creences basades en desconeixements ja superats. Aquest és el cas de molts mites sobre la malaltia d’Alzheimer, que encara hem de bandejar.