Alguns símptomes de l’Alzheimer són de tipus cognitiu i d’altres són de tipus conductual, però tots tenen una afectació funcional, és a dir, sobre les activitats de la vida quotidiana.
És important que la família i les persones properes coneguin l’Alzheimer i els seus símptomes per poder-los identificar. Això ens servirà per adaptar-nos a les exigències de cada fase de la malaltia i, lògicament, perquè el metge o metgessa pugui valorar com ha d’ajustar la medicació.
Símptomes cognitius de l’Alzheimer
Els símptomes cognitius de l’Alzheimer acostumen a aparèixer de manera progressiva i es poden manifestar, inicialment, a través d’alteracions en la memòria o el llenguatge. Amb la progressió, també apareixerà el que es denomina agnòsia, que és la dificultat per reconèixer i associar de forma adequada amb el seu significat el que percebem a través dels cinc sentits (vista, oïda, tacte, olfacte i gust).
Altres símptomes de l’Alzheimer de caràcter cognitiu són les apràxies, és a dir, la dificultat per executar correctament actes motors i voluntaris, com per exemple vestir-se o menjar, sense que pugui atribuir-se a problemes de mobilitat físics.
També poden existir dificultats per planificar, raonar de manera lògica o comprendre la ironia, així com alteracions en les funcions visuoespacials, la qual cosa pot provocar errors a l’hora d’estimar distàncies o reconèixer correctament l’espai on es troba la persona i, consegüentment, causar caigudes, accidents o confusió.
A continuació expliquem més detalladament algunes manifestacions dels símptomes cognitius de l’Alzheimer:
- Oblidar-se d’allò que acaba de succeir
- No saber-se cordar les sabates
- Perdre la capacitat per planificar
- Problema a l’hora de calcular les distàncies
- No reconèixer allò que es veu, se sent o es toca
Oblidar-se d’allò que acaba de succeir
És un dels símptomes de l’Alzheimer més característics: la pèrdua progressiva de memòria. Ja en les primeres fases de la malaltia, les persones que pateixen Alzheimer acostumen a tenir dificultats per recordar coses que han succeït recentment. Tanmateix, no tenen problemes per recuperar records de quan eren joves o coneixements que han adquirit al llarg de la vida fins a fases molt més avançades.
Això succeeix perquè la primera zona cerebral que es veu afectada per la malaltia és l’hipocamp, la regió on es formen i s’emmagatzemen nous records. Així doncs, és la memòria episòdica (per la qual recordem allò que vivim) la primera que presenta alteracions, que es van estenent a altres formes de memòria a mesura que la malaltia progressa.
Aquí també trobem la raó per la qual un altre dels primers símptomes que acostuma a manifestar-se en les persones que pateixen Alzheimer és la desorientació, tant en l’espai com en el temps. No podem d’oblidar que per orientar-nos el nostre cervell ha de retenir informació nova i adaptar-se a contextos canviants. A mesura que la malaltia avança, la desorientació pot arribar a alterar el record de dades relacionades amb la seva identitat.
No saber cordar-se les sabates
Un altre símptoma característic és el de l’alteració de l’execució motora o apràxia, que dificulta a la persona afectada la correcta execució de determinats moviments, respecte a la seva precisió i seqüència. Així, poden aparèixer dificultats per realitzar activitats tan quotidianes com fer gestos comunicatius amb les mans, cordar-se les sabates o els botons, o emprar els coberts per menjar o els productes d’higiene.
Perdre la capacitat per planificar
Les funcions executives són les que integren i coordinen diferents capacitats cognitives per poder portar una vida quotidiana adequada i independent. A mesura que la malaltia avança, la persona amb Alzheimer pot tenir més dificultats per decidir coses, organitzar el dia a dia i fer raonaments lògics, com també per captar sentits figurats o irònics.
Problema a l’hora de calcular les distàncies
Una altra tipologia de símptomes cognitius és la que fa referència a la dificultat per processar informació visual de l’espai que ens envolta. Normalment, aquestes dificultats es manifesten amb problemes d’orientació espacial i incapacitat per calcular distàncies, reconèixer entorns o localitzar objectes.
Aquesta pèrdua pot provocar caigudes o accidents i, per tant, la persona afectada no pot conduir un vehicle, per exemple.
No reconèixer allò que es veu, se sent o es toca
L’agnòsia, o alteració del reconeixement, és la que dificulta una adequada comprensió de l’entorn. Es poden produir diferents tipus d’agnòsia, en funció de l’entrada d’informació: visual, auditiva, tàctil, olfactiva o gustativa.
Es manifesta amb grans dificultats per relacionar allò que es percep amb el seu significat, sense que hi hagi cap problema físic en la capacitat perceptiva. Així, en l’agnòsia visual, la persona no presenta dificultats de visió, o aquestes estan adequadament corregides. El que passa és que la persona no reconeix l’estímul perquè hi ha una alteració en la connexió entre allò que percep i la informació emmagatzemada al cervell.
Símptomes conductuals de l’Alzheimer
Els símptomes conductuals són habituals en la malaltia d’Alzheimer, però és important que estem ben atents a la seva aparició i desenvolupament.
Estar alerta quan es manifestin ens pot permetre realitzar canvis en l’entorn de la persona malalta, tant de tipus físic com humà, els quals ens poden ajudar a gestionar-los d’una manera més eficaç. Per exemple, si la persona està confosa i creu que està en un lloc diferent del qual es troba, adoptar una actitud empàtica envers ella, sense intentar convèncer-la que s’està equivocant, i intentar portar la seva atenció cap a alguna cosa que li agradi pot evitar reaccions d’irritabilitat o inquietud.
Observar i registrar els detalls i circumstàncies que puguin estar a la base de les alteracions de conducta ens ajudarà a fer les adaptacions necessàries. A més, també serà una informació molt útil perquè el metge pugui valorar quin és el tractament farmacològic més adequat en cada moment:
- Tristesa, apatia i ansietat
- Agitació i actituds desconcertants
- Trastorns del son
Tristesa, apatia i ansietat
Estar trist o deprimit és un dels símptomes conductuals típics de la malaltia de l’Alzheimer. Sovint, en fases inicials de la malaltia, això pot ser una mica desconcertant per a la família, ja que una depressió pot provocar deteriorament cognitiu. Tanmateix, la consciència de deteriorament que pugui tenir la persona malalta d’Alzheimer també contribueix al seu estat d’ànim deprimit.
L’apatia és freqüent entre els primers símptomes de l’Alzheimer, i acostuma a perdurar, de vegades de forma fluctuant, al llarg de tot el procés. La persona que la pateix perd la motivació i la iniciativa i tendeix a la introversió i l’aïllament, sovint per apartar-se de determinades situacions que li generen confusió, o per no haver de fer front a la seva incapacitat per gestionar-les.
Davant les dificultats per preveure el que pot passar, les persones amb Alzheimer acostumen a patir ansietat. Per tant, poden mostrar temors irracionals, com per exemple a quedar-se soles (quan encara tenen capacitat per fer-ho) o, en fases avançades, a requerir la presència constant de la persona cuidadora.
Agitació i actituds desconcertants
La desorientació pot fer que la persona amb Alzheimer deambuli sense motiu aparent cercant referents per ubicar-se.
L’agitació i les actituds inapropiades també són un símptoma de conducta típic que genera malestar i intranquil·litat en la persona cuidadora, i fan que hagi d’augmentar la seva atenció. La persona amb Alzheimer repeteix constantment la mateixa activitat o canvia de lloc les coses sense motiu aparent. També poden aparèixer episodis de comportaments inapropiats, desinhibició sexual i agressivitat.
És possible que les persones que pateixen Alzheimer tinguin reaccions desproporcionades (crits, plors, empipaments, etc.) quan se senten frustrades o incapaces de gestionar alguna cosa.
Les persones amb Alzheimer poden també creure, per exemple, que el seu menjar està enverinat o, quan no troben les coses, que algú les hi ha robat. Aquest tipus de deliris poden ser difícils de reconduir, ja que sovint fan que la persona amb Alzheimer desconfiï de les persones que l’envolten. Un cop més, la millor forma de gestionar aquestes situacions és recórrer a l’empatia, evitar enfadar-nos i intentar veure les coses des de la seva perspectiva.
En alguns casos poden aparèixer al·lucinacions, que es distingeixen perquè són experiències sensorials inexistents viscudes com si fossin reals (fer olor de fum, sentir veus o veure bitxos).
Trastorns del son
A mesura que ens fem grans, els nostres patrons de son van canviant. I això succeeix encara més en les persones amb Alzheimer.
Al vespre, les persones amb Alzheimer poden sentir-se més confoses i agitades. Es desconeix la causa, però pot estar relacionada amb el cansament, la falta de llum o l’augment de les ombres.
Durant la nit es produeixen més desvetllaments; per això durant el dia la persona amb Alzheimer pot tenir somnolència i ganes de fer alguna migdiada. De vegades, si es lleva durant la nit, com que se sent desorientada, pot fer coses com vestir-se, intentar sortir al carrer o menjar.
Tots aquests símptomes de l’Alzheimer contribuiran a una pèrdua progressiva d’autonomia de la persona malalta i, consegüentment, a més dependència de la persona cuidadora. En definitiva: és important aprendre a identificar i comprendre els símptomes de l’Alzheimer per poder adaptar-nos millor a les necessitats de cada etapa de la malaltia.
