Com actuar davant alteracions conductuals d'una persona amb Alzheimer

Els símptomes de la malaltia d'Alzheimer s'agrupen, fonamentalment, en dos tipus: cognitius i conductuals. A conseqüència de tots dos, el comportament de la persona afectada va variant. Per aquesta raó, alguns canvis en la conducta com la irritabilitat, la inquietud o l'agitació, entre d’altres, poden estar causats, en part, per les alteracions produïdes al cervell. Tanmateix, els canvis o variacions en l'entorn de la persona afectada o l'estrès generat per la dificultat per comprendre el context en què es troba o a les persones que l'envolten, també són factors que sovint contribueixen en la seva conducta o comportament.

Consideracions generals per gestionar alteracions de la conducta

Hi ha algunes consideracions generals que s'han de tenir presents a l'hora de gestionar algunes alteracions de la conducta, que també poden ser útils per a prevenir la seva aparició en el futur:

• Acomodar o integrar la conducta en l'activitat diària. El nostre ésser estimat ara pateix una malaltia cerebral. Si intentem canviar o modificar la seva conducta, segurament no tindrem èxit. Per això, és recomanable intentar acomodar la conducta i no tractar de controlar-la. Per exemple, si la persona insisteix en portar una jaqueta posada, encara que sigui estiu i faci calor, busquem una especialment fina, procurant que la peça de sota sigui ben fresca, en comptes d'insistir una i altra vegada en que no ha de portar jaqueta o tractar de treure-li. Cal recordar que nosaltres sí que podem fer l'esforç de posar-nos al seu lloc.

• Recordar que tota conducta té una intenció. Sovint, la persona amb demència no pot expressar el que vol o el que necessita. Cal intentar deduir quines necessitats tracta de comunicar mitjançant la seva conducta i, quan sigui possible, donar opcions per satisfer-les. És important comprendre que moltes conductes vénen incitades o provocades per alguna cosa. Podria ser quelcom que algú va fer o va dir, o algun canvi en l'entorn, tot i que aquest pugui semblar insignificant. Cal tractar de detectar quines accions, expressions o situacions provoquen les alteracions de la conducta. Portar un registre d’aquests episodis pot ser útil per trobar desencadenants.

• Supervisar la medicació i consultar amb l'especialista. L'aparició d'alteracions de conducta pot tenir una causa mèdica, com que la persona senti dolor o que pateixi efectes secundaris d'algun medicament i, per tant, pot tenir tractament. Cal assegurar-se que la persona pren la medicació que li ha estat indicada de forma adequada i, si es produeixen reaccions o efectes secundaris, cal consultar amb el metge de referència. És aconsellable portar una llista actualitzada de la medicació que pren sempre que sigui visitada per algun metge, de qualsevol especialitat.

• Preservar i simplificar. És important dedicar esforços a facilitar-li la màxima autonomia en el desenvolupament d'activitats diàries, especialment aquelles que poden afectar el seu sentiment de dignitat (com menjar, rentar-se o fer ús del bany). Intentar que adquireixi noves habilitats o recuperi les que ja s'han perdut només generarà sensació de frustració en ambdues parts. Per fomentar l'autonomia cal simplificar. És recomanable seguir rutines senzilles i evitar situacions en què es requereixi la presa de decisions importants per part de la persona afectada. 

• Adaptar l'entorn físic. Amb l'objectiu de minimitzar la confusió, l'ansietat o potencials perills, és recomanable realitzar algunes variacions de l'entorn per adaptar-lo al progressiu declivi de les seves capacitats (posar mesures de seguretat a les portes si té tendència a passejar, posar cartells indicadors dels espais més rellevants per facilitar la seva orientació, tenir cura de la il·luminació...). 

• Donar confiança. Fer-li sentir segur i estimat cada dia, fins i tot encara que no sempre respongui com voldríem. Emprar un to de veu tranquil, afectuós. Mostrar-se comprensiu i no defensiu. També és important ajudar la persona a sentir-se orientada, especificant expressament els diferents moments del dia a mesura que van succeint, recordant-li la data, l'estació de l'any, el lloc on es troba, el que estem fent i el nom i funció de les persones que es troben amb ella.

• Potenciar la comunicació. Cal intentar adaptar-se a la seva capacitat de comunicació i tractar de comprendre les seves paraules i gestos. Quan la persona mostra dificultats per comprendre el que se li demana, sovint té prou amb que se li repeteixi la frase de manera simple, ja que una causa freqüent són els problemes d'atenció i de memòria. Si, tot i així, no sembla comprendre-ho, cal intentar donar-li la mateixa instrucció potser acompanyada de gestos o imatges. I, el que és fonamental, amb molta paciència, comprensió i gran afecte.

Les respostes que s'obtinguin a les estratègies per afrontar les alteracions de conducta poden ser diverses, segons els factors que estiguin influint i la progressió natural de la malaltia. A més, el que funciona avui podria no funcionar demà, per la qual cosa és important anar adaptant-se als canvis que es produeixin i ser creatiu i flexible a l'hora d'actuar. 

Cal tenir també en compte que, malgrat totes les mesures que adoptem, és important saber reconèixer quan les necessitats d'atenció i cura del nostre ésser estimat excedeixen a les nostres possibilitats. Arribats a aquest punt, cal considerar la possibilitat de demanar ajuda dins de la família o buscar suport en recursos externs.