Les persones cuidadores de persones amb Alzheimer estan exposats al que es coneix com la síndrome de sobrecàrrega del cuidador. Aquesta síndrome pot manifestar-se amb un estat d'esgotament emocional i cansament permanent, apatia i irritabilitat, i pot derivar en quadres d'ansietat, depressió o en l'aparició de dolors o molèsties que no semblen respondre a cap problema de salut físic.
La persona cuidadora sol disposar de poc temps personal, amb la sensació de manca de llibertat i l'abandonament de relacions socials. L'evolució dels símptomes de l'Alzheimer en la persona estimada també afecten emocionalment a la persona cuidadora. Després del diagnòstic, predominen el desconcert o la desesperança. Però en fases més avançades de la malaltia, en què les alteracions de conducta de la persona afectada són més acusades, preval una sensació d'impotència o la tendència a claudicar.
Hi ha una sèrie de consells per afrontar l'aparició d'aquesta síndrome i prevenir la sensació de sobrecàrrega en les persones cuidadores:
1. La persona cuidadora ha d'atendre a la seva salut física i psicològica
La salut física té un impacte crucial en el benestar personal i per mantenir-la o millorar-la, s’ha de prestar atenció i cuidar-la. Per a això, és fonamental dedicar temps a un mateix, realitzar les revisions mèdiques oportunes, seguir una alimentació adequada, descansar bé i procurar realitzar certa activitat física de forma regular. .
Tampoc cal deixar de banda la salut psicològica. És molt important mantenir algunes aficions, realitzar activitats d'oci i cultivar les relacions socials que, o bé ja es tenien abans del diagnòstic, o bé altres noves que puguin sorgir en el moment actual.
2. La persona cuidadora ha d'atendre a les seves necessitats emocionals
La persona cuidadora ha de comprendre que aquest nou rol que li ha sobrevingut ha “d’integrar-se" en el seu context de vida, malgrat tots els canvis que ha d'afrontar. En cas contrari, la seva salut i benestar es ressentiran encara més fàcilment pel fet de cuidar un familiar que es va tornant més depenent dia a dia.
A mesura que avança la malaltia d'Alzheimer, la persona cuidadora principal experimenta una sensació, cada vegada més gran, que el seu ser estimat depèn íntegrament d'ell. Això augmenta la seva ansietat i li sol empènyer a renunciar, encara més, al seu temps personal. Identificar les emocions i sentiments és el primer pas per gestionar-les i manejar-les adequadament.
La sobrecàrrega de la persona cuidadora d'una persona amb Alzheimer pot manejar-se de diferents maneres, segons la personalitat i el caràcter de la persona cuidadora. Les persones més assertives, resilients i amb un millor control de les seves emocions disposen de més recursos personals per enfrontar-se a la sobrecàrrega. Però també es poden aprendre habilitats i estratègies que incrementin els recursos d'afrontament de cada un.
3. Cal saber demanar ajuda i acceptar-la
Sol·licitar i rebre ajuda en la tasca de cuidar una persona amb Alzheimer és clau, tant per al benestar de la persona cuidadora com per al de la persona que rep les atencions. Comptar amb l'ajuda de tercers, sigui a través dels recursos comunitaris disponibles, o mitjançant el suport de familiars o coneguts, és fonamental per minimitzar el risc d'aïllament de la persona cuidadora i facilitar la planificació a curt, mitjà i llarg termini.
Sovint, la persona cuidadora és reticent a demanar ajuda. Les raons poden ser diverses: per considerar que la cura del seu ser estimat és en exclusiva la seva responsabilitat i ningú ho farà millor que ella, per no voler molestar, o per pensar que l'oferiment d'ajuda hauria de sorgir espontàniament dels altres.
Cal tenir en compte que la reticència a demanar ajuda pot repercutir en la percepció de sobrecàrrega de la persona cuidadora. No cal pretendre que l'ajuda sempre arribi de forma espontània per part dels altres o intentar mantenir la imatge que tot està sota control. La persona cuidadora d'una persona amb Alzheimer ha d'aprendre a demanar ajuda. Per a això, ha de ser capaç de definir què és el que necessita i concretar la petició (per què necessita ajuda, quan, qui se la podria donar...).
També haurà d'exposar obertament la situació, evitant exigències, retrets o adoptar un to hostil. Potser l'ajuda que rebi en un primer moment no s'ajusti al que necessita. Per això, és important facilitar la feina a qui presta l'ajuda, informant de la situació del malalt, anticipant possibles reaccions i donant-li alguns consells bàsics per afrontar les cures de la manera més adequada possible.
4. La importància d'aprendre a relaxar-se i a controlar l'ansietat
Sovint, la persona cuidadora principal pot sentir-se anímicament desbordat per una situació que escapa al seu control i que sap que no té marxa enrere. Cal que la persona cuidadora sàpiga identificar els senyals de l'ansietat i aprengui a controlar-la.
Les tècniques de relaxació són clau, ja que poden ajudar les persones cuidadores a recuperar la sensació de control i a minimitzar l'impacte en la salut. Tot i que no es pateix d'ansietat, les tècniques de relaxació i de respiració són molt recomanables per prevenir-la i augmentar la sensació de benestar.
5. Participar en un grup de suport
Els grups de suport, siguin terapèutics o d'acompanyament, ajuden a trencar l'aïllament. En ells es poden aprendre habilitats i conèixer recursos útils per les persones cuidadores de persones amb Alzheimer perquè puguin suportar millor la situació i que disminueixi la seva sensació de sobrecàrrega. A més contribueixen al fet que les persones cuidadores prenguin consciència sobre la importància de tenir cura també de si mateixos.
