Conseqüències de l'Alzheimer: com afecta a les activitats quotidianes

La malaltia d'Alzheimer comporta un deteriorament cognitiu que afecta l'exercici de les activitats de la vida diària ja que s'alteren funcions mentals com la memòria, el llenguatge o el raonament. Una de les conseqüències de l'Alzheimer és que es produeix un deteriorament funcional pel qual la persona afectada va perdent progressivament la capacitat de dur a terme activitats quotidianes de manera autònoma, i depenent, cada cop en major mesura, de terceres persones, particularment de la persona cuidadora principal.

En les fases inicials de l'Alzheimer, la necessitat de supervisió per part de la persona cuidadora es limitarà a tasques complexes, com poden ser planificar un viatge, gestionar els diners o administrar la medicació de forma adequada.

Però a mesura que la malaltia va progressant, la supervisió no serà suficient i serà necessària l'ajuda directa. En fases avançades, la persona cuidadora haurà d'assistir a la persona afectada fins i tot en les activitats més bàsiques, com ara vestir-se, alimentar-se o tenir cura de la higiene personal.

Tipus d'activitats de la vida diària

Les activitats de la vida diària s'agrupen en tres categories: avançades, instrumentals i bàsiques. Una persona amb Alzheimer presentarà una discapacitat progressiva en totes elles, i normalment en aquest ordre, a mesura que avanci la malaltia:

1. Activitats avançades

Les activitats avançades són les que permeten a una persona desenvolupar-se de forma totalment autònoma en el seu dia a dia i en l'entorn laboral i social que l'envolta.

Algunes d'elles són desenvolupar una feina, planificar un viatge, organitzar una trobada familiar o mantenir les relacions socials. Són les activitats que primer es veuen alterades a conseqüència de l'Alzheimer. Alguns exemples són oblidar sovint les cites amb el metge, tenir dificultats per planificar un dinar familiar, o confondre a l'hora de gestionar situacions laborals o socials.

2. Activitats instrumentals

Les activitats instrumentals són les que requereixen el maneig d'eines o instruments per a la seva execució. Poden ser, per exemple, fer servir un telèfon o una càmera de fotos, fer bricolatge, cuinar o utilitzar correctament els electrodomèstics. També s'inclou la gestió de petites quantitats de diners, així com la cura d'animals o plantes.

3. Activitats bàsiques

Les activitats bàsiques, aquelles essencials per a la seguretat i supervivència de la persona, no es veuen afectades fins a fases avançades. Aquí s'inclouen l'alimentació, la higiene, el control d'esfínters, la mobilitat i vestir-se.

Arribats a aquest punt, la persona amb Alzheimer serà ja completament dependent i la persona cuidadora haurà d’ajudar-lo en la realització de totes les activitats. Finalment, fins i tot ha de fer-les directament per ella o posar mitjans per mitigar la incapacitat. Solen ser necessàries adaptacions de l'entorn físic (modificacions en el bany per fer-lo més segur i facilitar la neteja, ús de bolquers, ús de caminador o cadira de rodes ...).

Com disminuir l'impacte de la pèrdua d'autonomia?

L'afectació progressiva en la realització de les activitats de la vida diària suposa un gran impacte, tant per la persona amb Alzheimer com per qui la cuida. Els suggeriments següents poden contribuir a potenciar l'autonomia de la persona malalta, augmentar la seva autoestima i disminuir la sobrecàrrega de la persona cuidadora:

• Entendre que la manca de precisió en la realització de les activitats, al principi, i la impossibilitat de fer-les més endavant, és una conseqüència de les alteracions cognitives derivades de l'afectació cerebral que pateix la persona amb Alzheimer. No és una qüestió d'actitud o de no tenir ganes de fer-ho bé.

• Sempre que sigui possible, és convenient facilitar les tasques perquè sigui la persona malalta la que les porti a terme, en comptes de realitzar-les directament per ella. Estratègies com fraccionar les tasques més complexes en passos més senzills i assequibles, amb l'ajuda d'indicacions, han de promoure la seva autoestima i actuaran d'estimulació per mantenir l'autonomia durant més temps.

• A mesura que progressa la malaltia, és important anar realitzant les adaptacions necessàries. En l'entorn humà hem d'intentar facilitar la comunicació, mostrar empatia i comprensió amb les seves necessitats i la seva confusió. A l'entorn físic podem simplificar el contingut dels armaris, per exemple, deixant a la vista només roba adequada per l'època de l'any i sense excés de quantitat. Així mateix és útil emprar rètols o etiquetes identificatives del que hi ha després de cada porta. També podem assegurar una il·luminació adequada, o realitzar petites reformes o adaptacions al domicili per augmentar la seguretat i facilitar la realització d'algunes activitats.