FES UN DONATIU
conseqüències normals d’envellir

Conseqüències d'envellir que no has de confondre amb l'Alzheimer


Oblidem l'aniversari d'un amic. Ens resulten complicades algunes funcions del telèfon mòbil. Ja no tenim tantes ganes de sortir com abans. Què ens passa? Són senyals que ens hagin de preocupar?

El nostre cervell envelleix, igual que la resta del nostres órgans. Per això, amb el pas del temps, sentim que el seu funcionament ja no és el mateix que de joves. Ens sentim més cansats, ens costa aprendre coses noves o no recordem certes informacions. Però aquestes dificultats no signifiquen que alguna cosa vagi malament.

És important saber diferenciar quines senyals poden ser reveladores d’un inici de la malaltia d'Alzheimer i quines dificultats podem considerar normals del procés d'envelliment.

Descarrega't gratis la guía "Claus sobre la malaltia de l'Alzheimer"

Aquests són 10 conseqüències normals del procés d'envelliment que no hem de confondre amb l’Alzheimer:

1. Oblidar, ocasionalment, dates assenyalades. No és estrany i de fet, ens pot passar a tots. Oblidar-se d’un aniversari, de l’hora del metge, d’una activitat que havíem programat… 

2. Cometre errors puntuals en activitats de la vida diària, com per exemple al cuinar o al posar una rentadora, sempre que en siguem conscients. No és estrany oblidar-se d’un pas a l’hora de preparar una recepta o de prémer el botó que posa en marxa la rentadora.

3. Necessitar ajuda per utilitzar electrodomèstics o equips electrònics nous. És normal que perdem certa agilitat a l’hora d'emprar noves tecnologies o d’utilitzar per primer cop un aparell. 

4. No trobar una paraula durant una conversa. A tots ens ha passat. Volem trobar la paraula exacta, però tot sabent allò què volem dir, no la trobem.

5. Perdre coses ocasionalment essent conscient que pobablement les hem perdut nosaltres mateixos i, generalment, ser capaços de trobar-les. 

6. Deixar de participar en algunes activitats socials. Tampoc és estrany que amb l’edat ens trobem més cansats i ja no tinguem ganes de participar en determinades activitats socials o de continuar amb aficions que fins aleshores ens venien de gust. 

7. Sentir-se incòmode amb els canvis. Amb l’edat, el més habitual és que tinguem establertes unes rutines per fer certes activitats. És normal que, a mesura que envellim, els canvis se’ns facin més difícils d'acceptar. 

8. Ser menys tolerant amb els altres. És possible, per altra banda, que estiguem menys predisposats a tolerar les actituds d’altres persones amb les quals ens relacionem i que, al mateix temps, ens vingui més de gust fer determinades activitats en solitari. 

9. Mostrar menys interès per les coses noves. No és estrany que a mesura que envellim ens sentim menys atrets per les novetats i que, amb la voluntat de sentir-nos més còmodes, adoptem hàbits de vida molt repetitius.  

10. Sentir-se menys àgil mentalment. És molt normal que, al fer-nos grans, ens costi més aprendre coses noves o no ens sentim mentalment tan àgils.  

Ara bé, si se sumen molts d'aquests factors, representant un canvi important respecte a la nostra manera de ser habitual i, particularment, experimentem dificultats per dur a terme les activitats diàries amb normalitat, sí hauríem de sol·licitar consulta mèdica.

Si és l'actitud o les distraccions d'alguna persona propera a nosaltres el que ens preocupa, observarem si aquests canvis l’impedeixen o dificulten desenvolupar activitats quotidianes, com portar la comptabilitat domèstica, prendre la medicació correctament o anar a la compra, si es desorienta en llocs coneguts, repeteix en bucle el mateix tema o no recorda dades rellevants recents, com el que ha menjat o detalls importants d'una conversa mantinguda fa poc. 

Davant la sospita d'un inici de malaltia d'Alzheimer el primer que ha de fer-se és visitar al metge de família i explicar-li el problema per tal que pugui valorar si cal realitzar alguna avaluació especialitzada.

 

Categories: L'Alzheimer

22.06.2017


Posts relacionados