L’impacte de la COVID-19 és diferent en les persones amb demència? Sabem que aquestes persones es poden veure particularment afectades per l’aïllament social, i les notícies que dels mitjans de comunicació els poden causar confusió i ansietat.
Tot això pot comportar un risc més alt de canvis de comportament o de quadre confusional, que poden arribar a requerir la seva hospitalització i, per tant, que quedin més exposats a la COVID-19. En aquest article compartim algunes conclusions d’un informe recent elaborat per l’entitat Alzheimer’s Disease International (ADI) amb la col·laboració del BarcelonaBeta Brain Research Center.
Relació entre la COVID-19 i la demència
L’informe d’ADI destaca algunes qüestions clau per planificar l’atenció dels éssers estimats amb demència durant la crisi de la COVID-19:
- No existeixen dades que evidenciïn que les persones amb demència tinguin símptomes més greus de la COVID-19 que altres persones d’edat i salut similar, però en la seva majoria les persones amb demència són persones grans i, només per això, ja tenen un risc més alt d’experimentar complicacions.
- Moltes persones grans amb demència que contrauen la COVID-19 es trobaran malament durant alguns dies i es recuperaran de mica en mica a casa, com les que no pateixen demència.
- Les persones de més de 80 anys amb patologies prèvies que requereixin ingrés per la COVID-19 tenen menys probabilitats de beneficiar-se de l’hospitalització, ja que aquest ingrés té riscos associats. És important tenir-ho en compte a l’hora de decidir si l’hospitalització és realment necessària o és millor que es recuperin a casa.
- La COVID-19 és una malaltia nova i, per tant, com afecta exactament a les persones amb símptomes més greus. El que sí se sap és que les persones grans i les que tenen malalties subjacents, com diabetis o pressió alta, tenen símptomes més greus i pitjors resultats de recuperació.
- També se sap que la tassa de mortalitat augmenta amb l’edat. A Itàlia i la Xina, la taxa de mortalitat de persones de més de 80 anys varia d’11 a 20 vegades comparada amb la de persones de 50 a 59 anys, i és pràcticament el doble que la de persones de 70 a 79 anys. En les persones de 70 a 79 anys, la taxa de mortalitat és tres vegades més alta que entre les persones de 60 a 69 anys, la taxa de les quals és tres vegades més alta que la de les persones de 50 a 59 anys (font: BBC Future).
- En el cas de les persones amb la COVID-19 amb dificultat per respirar i baixos nivells d’oxigen, se’ls hi pot oferir l’ingrés hospitalari per rebre oxigen i altres intervencions. Novament, cal tenir en compte que, si són persones grans o tenen altres malalties, el risc de pobres resultats és més gran.
- En la gran majoria de casos, quan una persona ingressa a l’hospital, la política hospitalària no permet visites. L’objectiu d’aquesta mesura és reduir la taxa d’infecció.
- A les persones amb demència els pot resultar especialment difícil d’entendre per què es troben en un lloc desconegut sense els seus éssers estimats, i poden tenir por. A més, poden tenir problemes per comunicar-se o per seguir les instruccions i mesures de seguretat. Tot això pot augmentar el risc de desenvolupar un quadre confusional durant la seva estança a l’hospital.
- Moltes persones amb demència no estan capacitades per prendre decisions i necessiten que altres les prenguin per elles. La manca de visites pot dificultar que l’equip de l’hospital pugui oferir un pla d’atenció centrat en el pacient.
- És recomanable planificar què es farà en el cas que una persona amb demència desenvolupi símptomes de la COVID-19 que empitjorin. El consell mèdic és clau per decidir si el benefici de l’ingrés hospitalari compensa l’angoixa que provoca l’aïllament i la separació de la família.
És un tema seriós i difícil que la família ha d’afrontar pensant en els possibles resultats i si la persona, en el pitjor dels casos, voldria morir aïllada a l’hospital.
Si s’opta per mantenir la persona a casa, és important tenir en compte també com afectarà la situació a les persones cuidadores i si es disposa de l’equip de protecció individual (EPI) necessari.
- Cada país hauria de comptar amb orientació per part del govern pel que fa a la manera i el moment quan les famílies han de cercar un tractament addicional si el seu ésser estimat empitjora.
L’Institut Nacional d’Excel·lència per a la Salut i les Cures del Regne Unit ha elaborat un document d’ajuda als pacients, familiars i públic en general, en la presa de decisions:
- Com ajudaran els tractaments de cures intensives a la persona, a curt i llarg termini?
- Podrien aquests tractaments oferir a la persona una qualitat de vida acceptable?
- Els tractaments de cures intensives poden ajudar a assolir els objectius del pacient per a una bona vida?
- Existeixen tractaments de cures no intensives que puguin ajudar la persona i siguin més còmodes per a ella?
- Les famílies s’haurien de plantejar desenvolupar plans de cures de manera anticipada, per garantir així que a l’hospital es tenen en compte els desitjos del pacient. Per exemple, la persona vol ser reanimada en una situació crítica? Quins són els seus desitjos pel que fa a les cures al final de la vida?
- Els sistemes de salut haurien de proporcionar accés a cures pal·liatives, ja sigui en hospitals o fora d’ells, a les persones en estat crític amb la COVID-19 que, o bé opten per no ser hospitalitzades, o bé trien no continuar tots els tractaments per mantenir la vida per tal d’evitar patiment, o bé no poden ser salvades malgrat els intents per mantenir-les amb vida.
- Es necessari que les residències desenvolupin, juntament amb les famílies i els residents, plans de cures en el cas que la COVID-19 es desenvolupi entre ells.
Cal tenir en compte si hi ha metges disposats a visitar els residents sospitosos d’estar infectats i si els hospitals estan disposats a acceptar ingressos. En cas negatiu, cal valorar amb quins recursos es compta per tractar aquestes persones a la mateixa residència, fins i tot si s’arriben a precisar cures pal·liatives.
Després d’aportar informació addicional sobre la COVID-19 i el seu tractament, aquest informe acaba remarcant l’absència de precedents del seu impacte global i, particularment, en grups vulnerables com el de les persones amb demència i les seves famílies i cuidadors. La situació canvia diàriament; per tant, cal compartir recursos i orientacions de les millors pràctiques a mesura que estiguin disponibles. Amb una informació adequada sobre la reducció del risc, les cures a casa, la manera d’incloure les persones amb demència en les decisions sobre les seves cures, i les oportunitats per planificar aquestes cures, les famílies poden prendre decisions informades sobre com, quan i on cercar ajuda.