En aquesta situació tan atípica i excepcional de pandèmia produïda pel coronavirus (COVID-19) són molts els reptes als que ens hem d'enfrontar. La nostra societat no havia viscut abans una situació d'alarma sanitària d'aquestes característiques, amb unes mesures de distanciament social molt estrictes. Entre elles, es troba la restricció de visites externes, incloses les de familiars, a persones ingressades en residències, així com minimitzar el contacte, en general, amb gent gran.
Les autoritats sanitàries informen que l'afectació més greu de la COVID-19 (infecció per coronavirus) es produeix en persones majors de 65 anys i amb patologia cardiovascular prèvia (sobretot, hipertensió i insuficiència cardíaca) i, en menor grau, amb patologia respiratòria crònica i diabetis. A més, la mortalitat augmenta amb l'edat i és una malaltia altament transmissible.
La restricció de visites externes a les persones ingressades a les residències
Aquesta és una de les mesures contemplades per a la protecció d'aquest col·lectiu, altament vulnerable. Les persones que viuen en centres residencials es troben en una alta situació de vulnerabilitat davant aquesta pandèmia per diferents motius: solen tenir una edat avançada, amb freqüència presenten alguna patologia de base o la coexistència de diverses, passen molt de temps en entorns tancats i amb altres persones vulnerables i, a més, tenen contacte estret amb altres persones, que els cuiden i altres residents.
És natural que aquest distanciament físic forçat generi preocupació i inquietud en les famílies. Potser qui ho viu de forma encara més acusada sigui qui actua com a persona cuidadora principal familiar, acostumat a desenvolupar una sèrie d'accions quotidianes en les visites habituals al seu ésser estimat internat a la residència, com supervisar el seu espai vital, l'ordre del seu armari, revisar l'estat de la seva roba, passejar pels espais interiors o exteriors de la residència i, en definitiva, oferir una atenció personalitzada plena d'amor i afecte. A més, el contacte presencial els hi facilita poder captar l'estat de benestar físic i emocional de la persona amb Alzheimer, amb només observar-la. El contacte físic a través de les abraçades, els petons o les carícies són una font de benestar per a ambdues parts.
En aquest article, indiquem suggeriments i recomanacions aplicables a les famílies que tenen ingressat un familiar en una residència però també per altres situacions de distanciament amb familiars grans.
L'impacte del bombardeig informatiu
En una situació de bombardeig constant de notícies, gairebé al minut, de com evoluciona la pandèmia i de múltiples informacions de tots els àmbits, també apareixen algunes que es relacionen amb males praxis d'atenció en centres residencials. Tenir coneixement d'aquests fets pot contribuir al desassossec dels que tenen un familiar ingressat en una residència. Però hem de tenir clar que són una molt lamentable excepció. Si es donessin a conèixer tots aquells casos d'excel·lent actuació, promoguts per l'enorme qualitat professional i humana del personal de centres residencials, no hi hauria canals ni mitjans de comunicació suficients per donar cabuda a tots.
Facilitació de la informació sobre el dia a dia de la residència
És important confiar en el saber fer dels professionals dels centres i aprofitar tots els recursos que tinguem a disposició per fomentar el contacte o el seguiment a distància del nostre familiar. Les residències han de posar a disposició de les famílies un número de telèfon per poder trucar i, després d'acordar uns horaris, poder parlar amb el familiar ingressat, sempre que per la seva situació sigui viable. Els centres poden emprar altres canals, com el correu electrònic, el lloc web, o les xarxes socials (sempre preservant la intimitat dels usuaris segons la legislació vigent) per comunicar sobre l'estat general dels residents, novetats o canvis de protocol. A més, es pot recórrer a d’altres opcions tecnològiques que permetin veure les persones internes, com vídeos amb imatges del dia a dia, o la realització de videotrucades amb els familiars.
La interacció des de la distància física
L'internament en una residència no és l'únic motiu d’estar distanciats físicament d'algun ésser estimat gran. El fet de viure en poblacions diferents, o d'haver d'estar sotmès a aïllament per malaltia o, el simple fet de minimitzar el contacte amb aquesta persona per protegir-la d'un possible contagi, també poden imposar el distanciament. A continuació oferim una sèrie de consells aplicables a les diferents situacions de distanciament forçat:
- Les estones de contacte, sigui telefònic o per trucada de vídeo, amb el nostre ésser estimat probablement seran dels moments més esperats en aquests dies de confinament i, per això, val la pena planificar mínimament què li direm... i com.
- A més de tenir una percepció de primera mà de com es troba, és recomanable que aprofitem aquests moments de contacte per transmetre positivisme i tranquil·litat.
- Pot resultar d'ajuda tenir presents algunes recomanacions sobre com comunicar-nos en aquesta situació.
- També és important recordar que la nostra actitud pot influir fàcilment en com s'acabi sentint nostre familiar, ja que sovint es produeix el que s'anomena "contagi emocional".
Algunes idees per pal·liar el desassossec pel distanciament
Atès que la persona cuidadora i altres familiars també han de complir el confinament domiciliari decretat a partir de l'estat d'alarma sanitària (llevat de les excepcions que s'hi preveuen), és probable que disposin de més temps de l'habitual. Per disminuir l'ansietat, evitar el constant submissió a les notícies i trobar noves oportunitats de la situació sobrevinguda, pot ser emocionalment positiu plantejar activitats que, d'alguna manera, serveixin per reforçar la connexió amb el seu familiar, ara i fins que aquesta situació d'excepcionalitat acabi. Aquestes són algunes idees que ens suggereix la Sandra Poudevida, psicóloga i terapeuta de l’Àrea Social i de Divulgació:
- escriure cartes al nostre ésser estimat en què poder expressar els nostres sentiments cap a ell, relatar anècdotes viscudes, experiències del dia a dia... i fer-les-hi arribar per correu ordinari, per via email o WhatsApp. Si la persona no pot llegir-les per ella mateixa, potser algú del personal del centre o algun familiar que convisqui amb ellai passar junts una estona agradable.
- Crear un àlbum amb fotos o records que es tinguin a l'abast. Dedicar-li al familiar i incorporar comentaris, dibuixos, etc. El familiar podrà veure-ho més endavant, o se li poden enviar fotos de l'àlbum perquè pugui anar-lo veient durant el període de confinament i, potser, comentar-ho en algun dels moments de contacte a distància.
- Realitzar alguna manualitat, peça de vestir o complement: sentirem que li dediquem aquest temps, i serà reconfortant quan se li pugui lliurar.
No estem vivint un moment fàcil, però hem de recordar que és una situació temporal. No podem evitar els alts i baixos i, de fet, és molt recomanable que tots comptem amb algú amb qui poder compartir emocions, temors i donar sortida a la inquietud. Sempre que puguem, procurem distreure'ns amb coses o activitats que ens desviïn mínimament l'atenció de les notícies relacionades amb la situació. Ara pot resultar difícil veure-ho així però aquesta experiència, sense cap dubte, fomentarà la nostra capacitat de resiliència.
