El dol davant la pèrdua d'un ésser estimat durant l'estat d'alarma per coronavirus

La situació que estem vivint aquests dies d'alarma sanitària i confinament està tenint conseqüències doloroses i difícils d'afrontar, particularment per als que han perdut un ésser estimat, ja sigui per la infecció per coronavirus, o per altres causes. Es recullen aquí una sèrie de reflexions i orientacions aportades per les psicòlogues Sandra Poudevida i Ángeles Castillo, terapeutes de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall. 

Després de la defunció d'un ésser estimat s'inicia un procés de dol, necessari per retrobar de nou l'equilibri emocional i donar sentit al dia a dia assumint l'absència d'aquesta persona. Aquest procés sol seguir unes fases, que poden variar segons les característiques i circumstàncies de cada persona.

En moments excepcionals, com l'actual estat d'alarma, amb confinament (i en molts casos, aïllament) forçós, el procés de dol és particularment difícil. Les característiques de la situació comporten uns nivells de tensió o estrès, que poden afectar la fortalesa i l'equilibri mental, com: 

• No poder acomiadar-se de l'ésser estimat, ja sigui per la precipitació de la mort (ràpida complicació de la infecció per coronavirus), o per la distància física imposada pels protocols sanitaris d'aïllament.
• Restriccions en els ritus funeraris: límit del nombre d'assistents, restriccions de contacte físic, necessitat de mesures extraordinàries de protecció sanitària o fins i tot impossibilitat d'efectuar un enterrament com potser s'hagués desitjat. 
• No poder trobar-se amb altres familiars i persones properes que també pateixen per la pèrdua o que podrien ser una font important d'afecte i consol, i no poder fer-los abraçades.
• Derivat de l'anterior, es comparteixen emocions, tristesa o plors a través de pantalles, o per telèfon, la qual cosa comporta una fredor imposada en l'expressió de sentiments.
• La recurrència de la pena i dolor afegit que suposa el pensament que l'ésser estimat hagi mort en soledat i, potser, sense haver-se pogut acomiadar. 
• Una gran dificultat per poder comptar amb una xarxa de suport social i familiar en la forma en què estem habituats.

De forma generalitzada, s'està vivint un període de malestar emocional que s'afegeix al patiment dels qui han perdut un ésser estimat en aquestes circumstàncies:  por a contraure el virus, a què es contagiïn els nostres familiars, la preocupació pels nostres éssers estimats que estan distanciats de nosaltres, la preocupació econòmica, la incertesa... La situació de confinament comporta sovint símptomes d'ansietat i depressió fluctuants. 

Serà especialment difícil acceptar la realitat de la pèrdua si no hem pogut estar a prop del nostre familiar en els seus últims moments ni participar en els rituals posteriors, el funeral o l'enterrament. Es tracta d'un procés que porta el seu temps perquè implica no només una acceptació racional sinó també emocional. 

Algunes recomanacions per facilitar el procés de dol

Cada procés de dol és únic i individual i, tot i que no hi ha fórmules infal·libles, oferim algunes recomanacions per facilitar la seva elaboració: 

• Normalitzar totes les emocions, ja que no hi ha vàlides i no vàlides. És important posa’ls-hi nom, escoltar-les, expressar-les, conèixer-se un mateix i acceptar-se tal com un és i com se sent. 
• Realitzar rituals de comiat a casa. Aquests poden ser diversos i hom se sentirà més còmode amb un o altre. Alguns exemples són: encendre una espelma, definir un petit espai d'homenatge, o posar en un lloc destacat alguna fotografia o algun objecte significatiu de la persona morta.
• Tractar de generar pensaments positius. L'enorme dolor que sentim per la pèrdua del nostre ésser estimat pot portar-nos a convèncer-nos i tancar-nos en un únic pensament de com va passar els seus últims moments i, potser, siguin molt negatius. És recomanable, però, pensar que potser les coses no van ser exactament així. El nostre familiar, tot i haver mort en aïllament hospitalari, potser no es va sentir sol. Probablement, el personal sanitari va fer tot el que va estar al seu abast per acompanyar-lo en els seus últims moments. En el cas que la defunció s'hagués produït al domicili, potser hi va haver algú amb ell que li va donar la mà. I, si va morir sol, potser va marxar recordant una conversa agradable, una vivència emotiva amb els seus éssers estimats o un moment feliç. És evident que no podrem arribar a saber la realitat del que va pensar o sentir en aquests últims moments però, per això mateix, també cal donar cabuda a possibilitats que puguin ser mínimament reconfortants. 
• Mantenir o fomentar les relacions interpersonals, encara que sigui de forma telemàtica, amb els éssers estimats amb qui compartim la pèrdua, així com amb altres que ens puguin aportar escolta, comprensió i ànim. 
• Expressar el dolor, entenent que no hi ha normes. És absolutament necessari donar sortida al profund dolor que produeix la pèrdua d'un ésser estimat i, mentre que per a uns pot ser plorar, per a d’altres pot ser cridar, o necessitar estar sol amb més freqüència. No hi ha normes, però sí que cal obrir-se a demanar ajuda quan un es veu incapaç d'avançar. 

La importància de cuidar-se a un mateix i demanar ajuda si la necessitem

Tot i l'impacte que la pèrdua d'un ésser estimat suposa en les nostres vides, és crucial recordar la necessitat de cuidar-se un mateix. És absolutament normal sentir-se sense energia ni ganes de res, però és molt important recordar que hem de cobrir unes necessitats pròpies de nutrició, d'exercici físic i de descans. 

Podem, per exemple, practicar alguna tècnica de relaxació, meditar, escoltar música, practicar l'oració o buscar moments de reflexió que convidin a la tranquil·litat i la pau interior. També, i sense pressa, anirem introduint activitats agradables en la nostra vida, cadascú al seu ritme. 

Sovint, és habitual sentir culpa per tractar de tornar a refer la pròpia vida sense l'ésser estimat mort. La culpa és un sentiment amb alt arrelament cultural, però hem d'esforçar-nos per rebutjar-la ja que no podem atribuir-nos tot allò que no depèn de la nostra voluntat. 

En la majoria de casos és inevitable necessitar ajuda i sentir-se acompanyat, i no cal dubtar a demanar-ho. En ocasions esperem que els altres ens ajudin espontàniament però, de vegades, els que ens envolten pot ser que es mantinguin al marge per respecte, per no ficar-s’hi, o per no saber com poden ajudar-nos. Demanar ajuda no és sinònim de debilitat, es tracta d'un acte de valentia en el qual s'assumeixen les pròpies necessitats i limitacions. Llançar-se a demanar ajuda facilita la comunicació amb altres persones que ens estimen i que, probablement, estaran encantades de poder ajudar. 

El dol és un procés normal i natural que, normalment, no necessita tractament per part d'un especialista. No obstant això, és convenient sol·licitar ajuda professional quan un se sent estancat en el dolor o davant algunes situacions mantingudes en el temps com les que aquí s'exposen: 

• Pensar que la pròpia vida està buida i no té sentit, sentir-se incapaç de fer plans i pensar que un no té futur. 
• Sentir una profunda i angoixant sensació de solitud.
• Quan les emocions i sentiments interfereixen de forma important en l'activitat quotidiana i en la qualitat de vida.
• Sentir un elevat nivell de dolor o sofriment que no remet i es perllonga excessivament en el temps. 
• Recórrer a l'alcohol, fàrmacs o drogues com a forma d'evasió.
• No veure’s capaç, tot i el pas del temps, de reprendre les activitats habituals.

Abordar la qüestió de la mort d'un ésser estimat amb els petits de la família

Els nens i joves també han de rebre informació adequada respecte a la pèrdua del seu familiar. És una conversa que pot resultar incòmoda, per un instint protector que ens porta a evitar-los vivències doloroses. Però, no perquè no es parli amb ells deixaran d'experimentar dolor ni pensar-hi i, la seva imaginació, sol desvirtuar molt la realitat i pot comportar temors i pensaments irracionals que, si no es parla amb ells, no podran compartir ni se’ls podrà alleujar. Les vivències vitals, encara que siguin tan doloroses com la mort, els ajuden en la seva comprensió del món i de la nostra naturalesa. La mort és una cosa que ens arriba a tots, sense excepció, pel que no s’ha de mantenir els nens al marge d'ella.

Caldrà adaptar les explicacions a l'edat i capacitat de comprensió de l'infant o jove, de manera similar a quan es vol abordar amb ells altres qüestions difícils o doloroses, com explicar la malaltia d'Alzheimer d'un familiar.  

Recomanem consultar la publicació de la guia del COPC (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya), en què també s'ofereixen recomanacions per afrontar la mort d'un ésser estimat durant el confinament per COVID-19. 

El dol és un procés necessari, natural i inherent a l'ésser humà. Acompanya, escolta les teves emocions, sent el dolor, la ràbia i la impotència i intenta canalitzar-les sense jutjar-les. És un procés temporal que, progressivament, portarà a encaixar la nova situació amb serenitat.