L’edatisme (o discriminació per motius d’edat) és el conjunt d’estereotips que donen per fet que totes les persones d’una determinada edat pensen i es comporten de la mateixa manera o tenen les mateixes necessitats o interessos. Són comportaments edatistes, per exemple, excloure o invisibilitzar les persones grans, infantilitzar-les en el tracte o pressuposar-les fràgils o menys capaces simplement pel fet de tenir una determinada edat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en la seva campanya mundial contra l'edatisme, aprofundeix en aquest concepte, els seus efectes i el tipus d’estratègies que cal posar en marxa per pal·liar-lo. En aquest article, presentem un resum.
Què és l’edatisme?
L’edatisme fa referència als estereotips, els prejudicis i la discriminació envers les persones en relació amb l’edat. És a dir, la forma de pensar, sentir i actuar respecte als altres en funció de la seva edat. És un fenomen que està present, de forma acceptada i naturalitzada, a gairebé tots els àmbits de la societat. Per això, és important parar atenció a les seves diferents formes per prendre’n consciencia i poder combatre-les:
- Edatisme institucional: lleis, normatives o serveis que discriminen i limiten les oportunitats o la participació de les persones en funció de la seva edat.
- Edatisme interpersonal: present en la interacció entre persones. El llenguatge que emprem, per exemple, està replet de termes que perpetuen estereotips negatius associats a l’envelliment.
- Edatisme autoinfligit: es produeix quan les mateixes persones grans acaben interioritzant discursos negatius relacionats amb l’edat.
Les actituds edatistes parteixen del supòsit que les persones grans han perdut capacitats, aporten poc valor social i no poden prendre cap decisió per si mateixes. El resultat és una simplificació de la realitat i una perpetuació d’estereotips que obvien les seves necessitats, ignoren les seves opinions i invisibilitzen la seva aportació a la societat.
Efectes de l’edatisme
Segons l’OMS, l’edatisme impacta negativament en la salut i el benestar de les persones. En el cas de les persones grans, té els següents efectes:
- Menys esperança de vida i pitjor salut física, mental i emocional.
- Menys benestar i qualitat de vida.
- Més aïllament social i soledat.
- Increment de la pobresa i la inseguretat econòmica.
- Més risc de patir casos de violència i abús.
Estratègies per reduir l’edatisme
L’edatisme provoca danys, desavantatges i injustícies, i les persones grans són el col·lectiu que més pateix els seus efectes. La reducció de l’edatisme requereix que institucions, empreses, organitzacions i mitjans de comunicació adoptin estratègies de transformació que posin en valor l’aportació social de les persones grans. Entre elles, es troben les següents:
- Enfortir les lleis que garanteixin els drets humans i els drets de les persones grans.
- Establir vigilància que garanteixi l’aplicació de normes per evitar l’edatisme.
- Posar en marxa iniciatives educatives que ajudin a millorar l’empatia i reduir els prejudicis existents.
- Fomentar la interacció entre persones de diferents generacions per generar respecte, tolerància i reconeixement.
Per reduir l’edatisme present a la nostra societat, cal conscienciar sobre els seus efectes nocius i educar en el respecte i el bon tracte. Cal fomentar una visió de l’envelliment com una etapa més de la vida, lliure d’estereotips i generalitzacions, on les persones grans siguin reconegudes en la seva diversitat i com a ciutadans de ple dret.
