Noves etapes de la vellesa: reptes i desafiaments

Arribar o aproximar-se a complir cent anys va deixant de ser una “proesa” cada vegada a més països, la qual cosa està donant lloc a noves perspectives de la vellesa, que venen acompanyades de nous i importants reptes i que requereixen noves mirades i aproximacions. 

En aquest article parlarem de les etapes de la vellesa i de la necessitat de tenir en compte noves consideracions sobre el tema, analitzant continguts i reflexions del recent llibre Pasos hacia una nueva vejez de Javier Yanguas, doctor en psicologia i reconegut gerontòleg, actual director científic del Programa de Gent Gran de la Fundació “la Caixa”, i director de projectes d’Aubixa Fundazioa. És una lectura molt recomanable per a les persones que vulguin aprofundir en aquesta qüestió. 

Etapes de la vellesa

L’augment de l’esperança de vida comporta replantejar-se la divisió dels estrats de les edats de la vida i de la seva significació. En referència a la vellesa, per exemple, ja no té sentit entendre-la com a una etapa única i homogènia.

Al seu llibre, el Dr. Yanguas fa referència a tres etapes de la vellesa, no enteses necessàriament com a fases evolutives successives. Aquestes etapes no les viu tothom, i es donen de manera diferent en cada persona: 

Primera etapa de la vellesa

El període vital de les persones tradicionalment considerades “grans” perquè tenen més de 65 anys, però que, davant l’actual perspectiva de la vellesa, són joves o, com a mínim, no se senten “velles”. 

És l’època de la jubilació, que ja no suposa el començament de la fi de la vida, sinó l’inici d’una nova vida en la qual encara es poden fer canvis en el projecte vital i complir desitjos i aspiracions, en un context en què les persones senten que el seu procés maduratiu encara no ha conclòs.

En definitiva, en contraposició a la percepció clàssica de la vellesa com a etapa de declivi, parlem d’un moment vital en què el desenvolupament personal encara és possible. Acostuma a ser, a més, el centre de gravetat de la solidaritat familiar, ja que les persones que es troben en aquesta etapa cuiden sovint de la generació precedent i posterior. 

Segona etapa de la vellesa

Començaria quan la salut i el dinamisme comença a decaure, sovint conduint a una condició personal cada vegada més fràgil. Suposa un procés d’adaptació constant a progressives limitacions, a la vegada que s’engrandeix la bretxa entre els desitjos i les possibilitats. També ara van apareixent sovint pors i temors i, moltes vegades, se sent l’amenaça de l’aïllament o la soledat, repte al qual l’autor dedica un capítol del llibre. 

Segons Javier Yanguas, en aquest punt, la cara de la vellesa comporta un inici d’“inversió de la solidaritat familiar”, ja que les persones grans passen de ser persones cuidadores de generacions posteriors (fills, nets) i precedents (pares) a ser possibles “receptors” d’atencions. 

Tercera etapa de la vellesa

És una etapa en la qual pot aparèixer una pèrdua d’autonomia i la necessitat d’atencions. No tothom ha de passar per aquesta fase, i el risc va relacionat directament amb l’avenç de l’edat. 

Al marge de malalties com l’Alzheimer, la mateixa situació de dependència acostuma a limitar i empobrir les relacions interpersonals; per això és fonamental combatre l’aïllament. A més, diu el Dr. Yanguas: “És l’etapa de les atencions, de la interdependència, de posar en marxa mecanismes i models d’atenció que garanteixin una qualitat de vida digna i el màxim benestar possible, partint del respecte ple a la dignitat i els drets de la persona, als seus interessos i preferències, i comptant amb la seva participació efectiva”. Un marc conceptual des del qual abordar aquests aspectes és el de l’atenció centrada en la persona.

Reptes i desafiaments d’aquesta nova vellesa

Estem davant un canvi demogràfic sense precedents, del qual ja fa dècades que es parla, però ara ja està aquí i suposa un desafiament d’enormes dimensions.

Com refereix el Dr. Yanguas, “passar de viure 34 anys al 1900 a viure més de 80 en l’actualitat és un dels fenòmens més radicals que s’han donat en els darrers anys”. Com ell mateix expressa, la vellesa no es pot considerar un “temps de descompte”, fent un símil amb un partit de bàsquet.

Aquest període que es pot estendre en les diferents etapes de la vellesa pot durar fins a 25 anys (o més) i en condicions relativament bones: des del naixement fins a la joventut avançada, o des de l’adolescència a la maduresa adulta.  

D’aquest panorama actual sorgeixen diverses consideracions, reptes i desafiaments sobre els que Javier Yanguas reflexiona. Per exemple:

Atendre la diversitat de la vellesa

Hem de “ser capaços de comprendre aquesta heterogeneïtat; no podem ficar tots “els vells” en el mateix sac, com si tots fossin iguals, perquè en realitat són molt diversos. De fet, l’heterogeneïtat és una característica essencial de la vellesa.” 

I aquesta diversitat, atenent la convivència de diverses generacions en aquesta nova vellesa, s’explica, “no només per l’edat que tenen, sinó també perquè han viscut històries molt particulars, en moments diferents, amb conseqüències totalment diferents en la seva vida personal, cultural, de salut, etc.”

Canviar la manera d’entendre la vellesa i l’envelliment

Cal pensar en la vellesa com a una època de fragilitat i dependència, però també com a un moment propici per al creixement i el desenvolupament personal en el que podem aportar al bé comú. 

És fonamental comprendre que un envelliment actiu no implica únicament tenir les persones grans ocupades o entretingudes. Les activitats han de partir d’una motivació personal intrínseca i han de tenir sentit i significat per a la persona que les realitza. Els paradigmes de l’envelliment s’han de focalitzar en el “ser”, no només en el “fer”. 

Abordar la qüestió de la vulnerabilitat i les atencions

Javier Yanguas destaca la complexitat del que podem entendre per “cuidar”, que es pot veure des de moltes perspectives i té múltiples matisos.

• L’autor al·ludeix a dades contrastades, com per exemple que a Espanya hi ha tantes persones cuidadores com persones grans dependents: 1.400.000.
• És a dir, que el 3 % de les persones amb més de 20 anys cuida persones grans dependents, i només el 13 % són professionals o perceben alguna remuneració per fer-ho.
• El 87 % restant són familiars que cuiden els seus éssers estimats (el 76 % dels quals són dones). 

No hi ha dubte, doncs, que ocupar-se d’algú és un enorme desafiament social. Les persones cuidadores tenen necessitats específiques que han de ser ateses (econòmiques, emocionals, físiques i de relació social). “És necessari considerar la tasca de cuidar algú com a prioritat màxima, tant pel que fa a l’organització com a la construcció del futur”. 

Procurar una vida amb sentit en la vellesa

Les consideracions sobre el sentit de la vida són inabastables en un article d’aquestes característiques, un tema en el que aprofundeix l’autor del llibre convidant a la reflexió. 

Els models d’envelliment han de contemplar l’acompanyament de les persones perquè puguin viure totes les etapes de la vellesa amb sentit i significat, permetent que tothom pugui triar com vol viure, què vol fer a la vida i fins a on vol arribar. 

Les relacions intergeneracionals

L’últim capítol del llibre Pasos hacia una nueva vejez aprofundeix en la qüestió del pacte intergeneracional, quelcom tàcit però que s’ha de renovar de generació en generació. És el que al·ludeix a les relacions d’atencions entre generacions: les persones grans reben les atencions familiars després d’haver estat elles proveïdores d’atencions, i des del que els més petits són educats i socialitzats en el deure d’ajudar altres generacions. 

Tanmateix, el Dr. Yanguas adverteix de les tensions que genera aquest pacte i de “la necessitat imperiosa d’abordar-lo d’una manera diferent si volem garantir, no només el futur de les atencions, sinó la cohesió social”. Les accions intergeneracionals són un dels possibles elements de creació de connexió i consciència amb vista a generacions diferents a la pròpia. 

Agraïm la col·laboració de Javier Yanguas, autor del llibre  “Pasos hacia una nueva vejez. Los grandes retos sociales y emocionales de la madurez”.  Edicions Destino, 2021.