Elsa Anka, un altre rostre contra l'Alzheimer

Cada dia es diagnostiquen milers de nous casos d'Alzheimer al món. Estem davant d'un problema de salut global i una malaltia d'efectes devastadors, que per ara no té cura. D'aquí que siguin molts els rostres coneguts que al llarg de tot aquest temps han volgut sumar-se a la lluita contra l'Alzheimer, juntament amb la Fundació Pasqual Maragall.

A la campanya "Oblits contra l'Alzheimer" vam tenir l'oportunitat de conèixer a Elsa Anka, actriu i presentadora, que es va sumar sense dubtar-ho a la campanya. Volia donar suport la nostra tasca per vèncer aquesta malaltia i solidaritzar-se amb totes aquelles famílies que la pateixen.

"A tots ens pot tocar. Hem de recolzar-nos en el que és humà ".

Elsa és conscient d'una cosa que tots sabem, però que evitem repetir-nos massa sovint: "a tots ens pot tocar". Té clar que el que de debò importa ho tenim davant dels nostres ulls i que mai hem de perdre la sensibilitat ni la consciència cap a aquestes causes. "És aquí on s'ha d'invertir temps i diners", assevera.

De la seva participació en la campanya "Oblits contra l'Alzheimer" recorda el nus que se li va fer a l'estómac. Explica que va sentir pànic escènic quan va haver d'aprendre les paraules bicicleta, cullera, poma."Sentia com si em fos a examinar", diu, perquè fins i tot va témer que de sobte se li oblidessin. I això li va fer empatitzar amb els malalts.

"No voldria oblidar mai la cara dels meus fills"

L'Alzheimer esborra a poc a poc els records de les persones que ho pateixen. I aquest és, per l’Elsa, un dels seus temors més grans. Les seves paraules sobre aquesta possibilitat són demolidores. "M'emociono només de pensar que pugui oblidar la cara dels meus fills. Els meus records de quan eren petits, que són tan meravellosos, especials i tendres. Els moments de conversa amb el meu pare. Recordar la meva mare guapíssima ballant amb tota la seva energia. Oblidar que vaig tenir una germana molt especial. Oblidar que m'he sentit estimada. No voldria oblidar res".

És una malaltia molt dura pels que viuen al voltant

Quan li preguntem sobre el que li sembla més dur de la malaltia, l’Elsa no dubta a destacar el paper de les persones que viuen al voltant del malalt. Una de les pel·lícules que més l'ha marcat, i que precisament té relació amb la malaltia és El Diari de Noah (The Notebook, 2004), un film de Nick Cassavetes que tracta una història d'amor del passat, narrada per un home a una dona amb demència. Destaca, de la pel·lícula, l'amor incondicional i infinit del protagonista. El seu desig de tornar «a portar-la» amb ell encara que només fos un instant...

Conscient de la dura tasca a la qual s'enfronten les persones cuidadores, Elsa Anka els envia forces i energia per fer front a la malaltia. El més important és que "s'aconsegueixin fons per ajudar i investigar". I que "ells no defalleixin".

La tasca de la Fundació Pasqual Maragall és imprescindible perquè aquesta malaltia no caigui en l'oblit. "Té molt valor i mèrit, i compta amb la meva admiració, estima i respecte", diu.