.png)
La Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia (LORE) va despenalitzar a Espanya (després d’Holanda, Bèlgica i Luxemburg, a Europa) l’ajut d’un professional sanitari per a posar fi a la vida d’un pacient que ho demana i que està en una situació de sofriment greu, crònic i impossibilitador o de malaltia greu i incurable, amb un patiment insuportable que no es pot alleujar en condicions que la persona consideri acceptables.
Afegeix un nou dret per a tots els ciutadans espanyols en l’àmbit de la salut, continuació dels que ja tenien garantits a través de declaracions i altres lleis: “Declaració Universal de Drets Humans” (1948), “Llei general de sanitat” (1986), Conveni d’Oviedo -“Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà en relació amb les aplicacions de la Biologia i la Medicina”- (1997), Llei catalana “Sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica” (2000 revisada al 2011) i l’article 20 del “Estatut de Catalunya” (2006).
En aquest article Josep Arnau i Figueras, Coordinador del Grup de Demències i Vida Completa i Gloria Cantarell Barella, Presidenta i Coordinadora del Grup Salut de la Associació Dret a Morir Dignament expliquen com és el procés legal de l'eutanàsia en el cas de persones amb Alzheimer i altres demències.
Eutanàsia i Alzheimer: quines persones poden sol·licitar l’eutanàsia acollint-se a aquesta llei?
L'eutanàsia la poden sol·licitar les persones afectades per un “sofriment greu, crònic i impossibilitador”, o una “malaltia greu i incurable”.
Segons la neuròloga Raquel Sánchez-Valle, les demències compleixen criteris per estar incloses en els dos supòsits que contempla la llei.
D’acord amb la LORE, podran sol·licitar l’ajuda per morir tant les persones amb demència, en les primeres fases del seu procés quan el pacient conserva la competència per a decidir, com en fases més avançades quan s’ha perdut aquesta competència, si ho han deixat ben especificat en el seu Document de Voluntats Anticipades, Testament Vital o qualsevol altre document equivalent reconegut legalment.
Dades d’Holanda i previsions per a Catalunya
De les 6.361 eutanàsies (el 4,5 % de les defuncions) practicades el 2019 als Països Baixos, 160 varen correspondre a pacients amb demència en fase inicial i 2 amb demència en fase avançada. Amb aquesta taxa, a mitjà/llarg termini, del voltant de 64.000 defuncions anuals que s’esdevenen a Catalunya, unes 2.800 podrien correspondre a eutanàsia/suïcidi assistit, de les quals 70 a demències.
El document de voluntats anticipades (DVA)
El DVA “És el document mitjançant el qual una persona, major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, fa constar les instruccions sobre els tractaments, les atencions mèdiques i les cures que desitja rebre o rebutjar quan es trobi en circumstàncies que no li permetin expressar la seva voluntat. Només és d’aplicació quan la persona ha perdut la capacitat de prendre decisions lliures i autònomes.
És una eina d’extraordinària rellevància perquè les persones que no vulguin romandre de manera perllongada en una situació de demència puguin anticipar la seva voluntat sobre quines intervencions sanitàries volen que se’ls practiquin i quines volen rebutjar quan arribin, si és el cas, a trobar-se en aquestes circumstàncies.
Hi ha diversos model de DVA, però cal tenir clar que no hi ha cap model oficial, cada persona pot expressar quins son els seus valors i prioritats que no vol perdre mai.
Els professionals sanitaris i l’entorn proper de les persones, tenen l’obligació legal i moral de respectar escrupolosament les decisions preses per la persona i de les quals n’ha deixat prèvia constància al seu DVA, voluntats que, un cop immers en la demència, ja no pot adoptar, ni modificar, ni revocar, ni ell mateix ni cap altra persona.
La versió completa del DVA de l’Associació Dret a Morir Dignament Catalunya a la seva secció “Instruccions específiques davant d’una eventual demència” estableix les preferències de la persona que el subscriu, davant de notari o de tres testimonis:
- En quin nivell de demència (moderada, moderadament greu o greu) hom vol que se li apliquin les directrius del seu DVA.
- Quines intervencions rebutja: reanimació -en cas d’aturada cardiorespiratòria-, alimentació i hidratació, trasllat del lloc de residència a un centre sanitari i contenció mecànica.
- Quines actuacions demana: que se li apliqui l’eutanàsia, o que només s’evitin les intervencions esmentades en el paràgraf anterior.
- Com actuar davant d’expressions contradictòries en fases avançades de la demència: que prevalgui la voluntat del pacient que va manifestar al seu DVA quan era competent, o que es prioritzi la voluntat que el pacient expressi quan es trobi en una fase on ja ha esdevingut clínicament incompetent i jurídicament incapaç.
La disjuntiva, pel que fa a aquest quart apartat, rau en privilegiar la voluntat de l’antiga persona competent, o la de la futura persona amb demència avançada, és a dir, sense competència.
Tenint ambdues alternatives avantatges i riscos, correspon a cada persona que ho desitgi, fer la tria que millor s’adigui amb els valors i els interessos que hagin donat sentit i definit la seva biografia.
Josep Arnau i Figueras
Coordinador del Grup de Demències i Vida Completa
Gloria Cantarell Barella
Presidenta i Coordinadora del Grup Salut
.webp){kind=logo}
