<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
cabecera_blog_catalan
crea-mobile
símptomes en l'última etapa de l'Alzheimer

Quins són els símptomes en l’última etapa de l’Alzheimer?


Quan l’Alzheimer avança i s’apropa a la seva darrera fase, el deteriorament cognitiu i funcional és ja molt acusat. La persona necessita ajuda per a les activitats més bàsiques, fins arribar a perdre la capacitat de parlar i comunicar-se. D’altra banda, la persona cuidadora principal, com també altres persones de l’entorn proper, acostumen a anticipar el dol que suposa el final del procés, el de la pèrdua física de l’ésser estimat, a qui ja han anat perdent simbòlicament durant el progressiu avanç de la malaltia.

Tot el que cal saber sobre l'Alzheimer és en aquesta guia. Descarrega-la!

Com s’afecten les capacitats i les activitats de la vida diària en la fase final de la malaltia

Existeixen dos sistemes de classificació de l’evolució de l’Alzheimer. El primer divideix el procés de demència en tres fases: lleu, moderada i greu. El segon es fonamenta en l’escala GDS (Escala de Deteriorament Global, de l’anglès Global Deterioration Scale) i distingeix entre set etapes. La fase GDS 7 és, doncs, la terminal i comporta un deteriorament cognitiu i funcional molt greu.

La durada d’aquesta etapa, com tot el procés de la malaltia, és molt variable i pot ser de mesos o fins i tot anys. En l’última etapa de l’Alzheimer la persona afectada:

  • Necessitarà ajuda per part de terceres persones per portar a terme activitats cada vegada més bàsiques, com per exemple menjar, caminar i, fins i tot, al final, mantenir-se dret. Requerirà atencions les 24 hores del dia.
  • També presentarà una pèrdua total del control d’esfínters, tant urinaris com fecals. La capacitat de comunicació es veurà greument afectada, ja que, poc a poc, anirà perdent la intel·ligibilitat de la parla i caurà en un silenci progressiu. 

En aquesta fase de la malaltia, els esforços de qui cuida haurien de centrar-se a intentar millorar el benestar i la qualitat de vida de la persona malalta el màxim possible. Atesa la greu alteració de la comunicació, s’hauran de fer servir formes de comunicació no verbal, que afavoriran la possibilitat de connexió amb la persona amb Alzheimer. Així, serà molt important potenciar el contacte físic (agafar la mà o el braç, acariciar la cara, fer petons...) i la comunicació paraverbal, que inclou l’entonació, el volum o el ritme de la parla. Cal tenir en compte que, tot i que sembli que l’altra persona ja no pot comprendre, sentir una veu familiar en un to càlid i cordial pot ajudar-la a sentir-se reconfortada. A més,  mirar-la als ulls, somriure, cantar-li o posar-li música a casa també poden afavorir el seu benestar i tranquil·litat. 

Malgrat les dificultats, cal que parem sempre atenció en el que la persona malalta està intentant comunicar, ja que els comportaments d’una persona en l’última etapa de l’Alzheimer, més que mai, poden reflectir necessitats específiques, com son, cansament o gana. 

Durant aquesta etapa és especialment aconsellable sol·licitar ajuda per portar a terme determinades atencions, com per exemple la higiene personal, que acostumen a requerir un esforç físic rutinari considerables. Les atencions que la persona afectada requereix poden superar les possibilitats de qui cuida a la llar. Davant aquestes situacions, i per minimitzar la sobrecàrrega de qui cuida, és aconsellable buscar ajuda domiciliària o valorar la possibilitat d’ingressar la persona amb Alzheimerel a una residència o centre sociosanitari.

Anticipació al dol final per l’ésser estimat

La malaltia d’Alzheimer suposa un procés en què qui cuida i la família de la persona malalta afronten pèrdues constants respecte a la persona que “era”. A mesura que la malaltia avança, la relació que teníem amb la persona malalta es va esvaint, i apareixen noves dificultats que requereixen un continu esforç d’adaptació per part de qui cuida i d’altres persones del seu entorn proper.

Aquesta pèrdua de fluïdesa en les relacions amb l’entorn és fruit de la reducció de les capacitats cognitives, els canvis en la personalitat i la pèrdua de l’autonomia. Viure en primera persona aquest “dol en vida” ajuda a conscienciar-se de forma anticipada de la pèrdua final (que, tot i així, serà dolorosa). 

El procés de dol per un ésser estimat amb Alzheimer s’inicia amb el diagnòstic i implica haver de passar per diferents fases (no necessàriament totes, ni en el mateix ordre) diverses vegades al llarg de l’evolució de la malaltia; per tant, cal fer front a emocions i sentiments que, sovint, poden ser ambigus. 

Categories: Investigació y atenció sanitària

11.04.2022

New call-to-action

Sobre l'autor

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados