La difícil decisió d’ingressar una persona amb Alzheimer a una residència

Traslladar un ésser estimat amb Alzheimer a viure en una residència no acostuma a ser una decisió senzilla, i tampoc no hi ha opcions correctes ni incorrectes. Aquestes responen a les necessitats i circumstàncies de cada cas. 

Alguns familiars poden considerar que compten amb els recursos humans i materials per garantir l’atenció permanent de la persona amb Alzheimer a la llar; d’altres, després d’avaluar les seves circumstàncies, entenen que la persona afectada ha de rebre l’atenció que necessita en una residència per a persones amb Alzheimer.

En el procés de la malaltia d’Alzheimer, és important comptar amb la informació necessària per prendre la decisió més adequada en cada moment, i intentar evitar deixar-se condicionar per prejudicis o per idees preconcebudes.

Residència per a persones amb Alzheimer: conèixer les alternatives per prendre una decisió

Dins de l’oferta de residències, existeixen diverses opcions. Algunes ofereixen estades temporals i permanents, però sempre de 24 hores (diürna i nocturna). Les estades temporals poden ser emprades com a períodes de respir per la persona cuidadora, un temps per descansar físicament i mentalment, però també com a una etapa de prova inicial abans de decidir si la residència és el recurs que necessita la persona cuidadora i la persona amb Alzheimer en aquell moment.

Totes les residències ofereixen uns serveis bàsics (com atenció mèdica i nutricional), als quals es poden afegir d’altres complementaris, com la fisioteràpia, tallers d’estimulació cognitiva, programes per a la integració social, i altres serveis diversos (perruqueria, pedicura, etc.).

A l’hora de decidir quins serveis complementaris triar, és convenient tenir en compte les condicions físiques i mentals de la persona amb Alzheimer, però també els seus gustos previs i la seva actitud actual respecte a les activitats que es desenvolupen a la residència. És important demanar als professionals de la residència tota la informació que calgui sobre les activitats i els serveis.

També és important conèixer que, apart de les residències, existeixen altres recursos socials d’ajuda que poden ser valorats, com l’assistència domiciliària (una persona va a la llar a ajudar, a fer la toaleta a la persona amb Alzheimer, per exemple) o els centres de dia, als quals es pot anar un nombre limitat d’hores durant el dia, amb diferents opcions d’assistència (matins, tardes, matí i tarda, diversos o tots els dies de la setmana, etc.).

El dilema d’optar o no per una residència per a una persona amb Alzheimer

Les residències són el recurs que acostuma a generar més dubtes i, fins i tot, malestar entre las personas cuidadoras i familiars de persones amb Alzheimer. Quan s’ha optat per l’ingrés, molts poden arribar a experimentar culpabilitat i, al mateix temps, sentiments d’alliberament. Són reaccions ambivalents i normals per la situació. És important expressar-les per poder rebre ajuda si s’escau.

D’una banda, las personas cuidadoras i familiars que han decidit internar el seu ésser estimat amb Alzheimer a una residència poden sentir-se culpables perquè ho perceben com si l’haguessin abandonat, o tenir idees preconcebudes i dubtes respecte al tipus d’atenció i/o les cures que el propparent pot rebre en aquest tipus de centres (habitualment, en sentit negatiu).

No obstant això, també es pot experimentar la sensació que la situació sobrepassa els límits dels nostres recursos personals i que la residència, més que una alternativa, és un pas inevitable per poder garantir l’atenció adequada a la persona malalta. La residència acostuma a plantejar-se com a una opció d’últim recurs quan la malaltia es fa o es percep com a insostenible, i és habitual que les famílies es mostrin reticents.

Tanmateix, és important tenir en compte que les residències són centres especialitzats on la persona amb Alzheimer rebrà atencions bàsiques, com la higiene o l’alimentació, i l’atenció específica de diversos professionals (psicologia, fisioteràpia, etc.), i estarà en un espai segur per al desenvolupament de les seves activitats quotidianes i per a la socialització.

Traslladar una persona amb Alzheimer a un centre residencial pot permetre que qui cuida i els familiars passin més temps de qualitat amb la persona afectada, ja que els moments que estaran junts no els dedicaran a les atencions del dia a dia, la qual cosa facilita la interacció afectiva d’una forma més relaxada.

La realitat és que no hi ha decisions correctes ni incorrectes, ni un moment particularment indicat per fer ús del recurs de la residència. És una decisió particular en cada cas i ha d’estar motivada per les circumstàncies i les possibilitats de cada  persona. Pot ser la millor opció quan la situació no permeti oferir a la persona amb demència les atencions i l’assistència que necessita.

Atesa la rellevància de la decisió, abans de prendre-la de forma concloent i optar per una residència en concret, és molt important assessorar-se sobre ajudes, recursos, tipus de residència, ubicació, serveis, costos, etc. i visitar-ne diverses per disposar d’informació diversa.

És fonamental saber de quins recursos socials disposem, quina utilitat tenen i quan ens poden ser útils. Per a algunes persones, algú que ajudi unes hores a la setmana a casa pot ser suficient; per a d’altres, una residència serà la millor opció.

Atesa la complexitat d’aquest tipus de decisió, és important considerar la situació des d’una perspectiva el més objectiva possible, sospesant tota la informació, i deixant de banda els prejudicis i les sentiments de culpabilitat. Si donem prioritat al benestar de la persona amb Alzheimer i tenim en compte les necessitats i possibilitats d’atendre-la adequadament, la decisió serà l’encertada.