Portar la contra a una persona amb Alzheimer pot provocar-li reaccions d’irritabilitat o frustració i una situació de tensió amb la persona cuidadora o amb altres éssers estimats.
En aquest article intentarem explicar detalladament per què succeeix això, i s’aportaran alguns suggeriments per minimitzar l’estrès en situacions en què la realitat de la persona amb Alzheimer estigui allunyada de la de les persones que l’envolten.
No és recomanable ni pràctic portar la contra a una persona amb Alzheimer
El progressiu deteriorament cognitiu que experimenta una persona amb Alzheimer provoca que la seva visió i percepció de la realitat es vagi transformant i passi a ser diferent a com la concebem la resta de persones. Això és difícil de comprendre i d’assumir per a les persones que envolten la persona afectada, però ella interpretarà el món des de la seva realitat actual, malgrat que pretenem que sigui d’una altra manera.
És fàcil catalogar algunes coses que diu una persona amb Alzheimer com a “tonteries” o “sense sentit”, i la tendència natural és portar-li la contra o tractar de fer-la raonar. Tanmateix, la majoria de vegades, això serà una batalla perduda que probablement contribuirà a incrementar la sensació de sobrecàrrega de la persona cuidadora i afavorirà una conducta alterada en la persona amb Alzheimer.
L’alteració de la memòria i d’altres capacitats cognitives interfereix en la seva interpretació de la realitat i l’adequació de la resposta o les reaccions a allò que succeeix al voltant seu.
És molt més pràctic i beneficiós per a totes les parts implicades acceptar el que comporta el diagnòstic d’Alzheimer i la progressió de la malaltia que resistir-s’hi i portar la contra a la persona amb Alzheimer. Com que això no és gens senzill, i sabent que no hi ha fórmules infal·libles, a continuació donem algunes idees que poden ajudar.
Controlar la reacció al deteriorament cognitiu de la persona amb Alzheimer
La millor actitud que podem adoptar és la de tractar de comprendre la situació actual del nostre ésser estimat i adaptar la nostra resposta a ella. La malaltia d’Alzheimer comporta una sèrie de símptomes cognitius que afectaran capacitats tan diverses com la retenció de nova informació; la recuperació de records; l’orientació en temps, espai i persona; el raonament; la identificació d’objectes i persones; l’ús adequat del llenguatge; o la comprensió verbal.
Tot això fa que la vivència i la percepció de l’entorn i del que succeeix sigui molt diferent a la de sempre. I, encara que sigui difícil d’acceptar, hem de tractar de comprendre que, des de la seva realitat actual, per a ella el que diu i el que sent és veritat. No és realista esperar que si portem la contra a una persona amb Alzheimer aquesta tornarà a concebre el món com nosaltres o canviarà la seva percepció. No podem evitar ni controlar la progressió del deteriorament cognitiu que pateix, però sí la forma com hi reaccionem.
Alternatives per no portar la contra a una persona amb Alzheimer
A continuació proposem algunes respostes alternatives o més recomanables que portar la contra a una persona amb Alzheimer partint d’algunes situacions, a tall d’exemple, amb les que ens podem trobar:
Sembla que s’inventa coses
La persona amb Alzheimer ens pot explicar que recentment, potser només una estona abans, ha vingut de visita a casa un familiar determinat, quan això és impossible, perquè aquesta persona viu molt lluny o ha mort.
Probablement, la persona està confonent continguts dels seus records amb la realitat actual, i per això sembla que s’ho inventa. Tanmateix, per a ella el fet és real.
Davant aquesta situació, en comptes de portar-li la contra tractant de fer-la raonar perquè entengui que no és possible, és millor preguntar-li si troba a faltar aquest familiar i dedicar uns minuts a recordar algun moment agradable viscut amb ell.
“Aquesta no és casa meva!”
Pot passar que la persona no reconegui casa seva i que això es degui a que els records antics es mostren molt més consistents que els més actuals, ja que la memòria, en aquests casos, es va deteriorant seguint aquesta tendència progressiva.
Així, doncs, és fàcil que el seu record de llar estigui relacionat amb la casa de la seva infància o joventut, i per això, en un moment donat, no percep la casa actual com casa seva. També pot ser una expressió de desassossec i intranquil·litat i està manifestant necessitat de sentir seguretat.
Novament, tractar de convèncer-la mitjançant la lògica o el raonament i portar-li la contra, segurament no serà efectiu. És més recomanable procurar tranquil·litzar-la, mitjançant l’afecte i la calma, dient-li, si s’escau, que aviat estarà o anirem a casa (com una forma de calmar-la) i tractar de distreure la seva atenció cap alguna cosa plaent o agradable, potser ajudant-nos de la música, fotografies o altres objectes personalment significatius.
“Qui és aquesta nova amiga que t’acompanya?”
Imaginem la següent situació: arribem a casa acompanyats d’un altre membre de la família (una germana de la persona amb Alzheimer, per exemple). No la reconeix i, per tant, per a ella és una persona nova i ens pregunta qui és o ens demana que se la presentem.
En lloc de portar la contra a la persona amb Alzheimer, confrontant-la amb el dèficit cognitiu que fa que no reconegui un familiar, diguem-li, intentant dissimular la nostra sorpresa davant el seu error, quelcom semblant a: “Mira, ha vingut la teva germana Marta a veure’t!”. Si, tot i així, expressa estranyesa davant ella, intentem començar a interactuar amb naturalitat sense donar més importància a la dificultat de reconeixement.
Resumint, des de l’afecte i l’empatia, en comptes de portar la contra a una persona amb Alzheimer serà molt més útil per a l’acceptació de la situació i la fluïdesa de la relació fer l’esforç de comprendre que la realitat de la persona amb demència és diferent de la nostra i les seves accions i reaccions les determina la seva percepció actual.
