<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=2249870711930848&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
La vacuna contra l'Alzheimer

La vacuna contra l'Alzheimer: què hi ha de cert?


Ho hem llegit moltes vegades en els mitjans i a les xarxes. Un nou descobriment ens acosta a la tan desitjada vacuna per l'Alzheimer. Què hi ha de cert en això? Estem tan a prop com alguns titulars poden donar a entendre? Lamentablement, la resposta és no, però ens anem aproximant de forma esperançadora.

Les informacions que apareixen sovint a la premsa sobre avenços prometedors en la recerca de l'Alzheimer solen estar basades en els resultats que presenten investigacions experimentals en animals. En molts casos resulta prematur anunciar resultats positius en un medicament que únicament ha estat provat en animals.

La realitat és que avui l'Alzheimer encara no es pot curar. El desenvolupament de fàrmacs contra aquesta malaltia és un procés llarg, car i, malauradament fins ara, presenta un nivell de fracàs molt elevat.

Els avenços aconseguits fins a la data en el desenvolupament de medicaments no han aconseguit detenir el seu avanç i, molt menys, revertir-ho. Per això és convenient ser prudents davant les notícies que avancen resultats. Tot i això, resulta innegable pensar que l'aparició d'aquest tipus d'informacions és esperançador, ja que ens indica que en tot el móns'estan fent esforços per intentar tractar i curar aquesta malaltia.

Per què no podem cantar victòria amb els resultats en animals?

En primer lloc, cal tenir en compte que, en general, de tots els estudis que presenten resultats prometedors en animals, tan sols entre un 2 i un 5% passen a ser avaluats en humans.

En segon lloc, perquè extrapolar als humans els resultats obtinguts en animals és molt complicat. En el procés de desenvolupament de nous fàrmacs s'han de superar moltes etapes, des de les primeres proves biològiques i de toxicitat en animals (fase preclínica) fins a les diferents fases dels assajos clínics en humans.

Per poder ser comercialitzat, un cop realitzades les proves en animals, un fàrmac ha de superar, almenys, tres fases d'assaig clínic en humans.

Una primera fase en voluntaris sans, en la qual s'avaluaran aspectes preliminars de tolerància i es determinaran dosificacions segures, així com altres aspectes fonamentals de l'acció del fàrmac en el cos humà. És a dir, en la primera fase es comprova, essencialment, si és segur. En una segona fase es veu si funciona. El fàrmac es provarà en un nombre limitat de persones que pateixen la malaltia a la qual es destina. L'objectiu és obtenir una primera evidència d'eficàcia i dades crucials de seguretat i utilitat terapèutica. No és fins a la tercera fase, on es prova en un nombre molt superior de pacients per verificar aspectes de seguretat i eficàcia. Si les dades obtingudes són suficients, s'obtindrà el suport necessari per a l'autorització del fàrmac amb indicacions específiques.

Els resultats es presenten a les agències reguladores de medicaments i, si tot és correcte, el medicament és aprovat per a la seva comercialització.

La durada del procés complet sol durar, de mitjana, uns 10 anys i tan sols entre l’11 i el 20% dels fàrmacs provats en humans que arriben fins a la fase 2, i fins i tot la 3, acaben superant totes les exigències i són comercialitzats.

Tots els intents farmacològics per curar l'Alzheimer han fracassat

Aquestes dificultats es veuen especialment accentuades en el cas d'una malaltia tan complexa i llarga, i en la qual encara hi ha moltes incògnites, com és l'Alzheimer.

Un dels principals objectius de les desenes de medicaments que s'han anat desenvolupant al llarg d'aquests últims 15 anys ha estat el de disminuir l'acumulació de proteïna amiloide en el cervell, considerada una de les bases patològiques fonamentals de l'Alzheimer, així com frenar la desestructuració neuronal que provoca la malaltia.

Encara que alguns d'aquests fàrmacs han tingut efectes positius en la "neteja del cervell", pel que fa a dissolució de l'amiloide, no han millorat l'estat cognitiu dels pacients. És a dir, no han aconseguit revertir o frenar els símptomes de la malaltia.

Nous fàrmacs per a la prevenció

Una de les hipòtesis sobre la qual els investigadors treballen és la possibilitat que els medicaments que han fracassat en ser provats en persones malaltes, amb un dany cerebral ja molt avançat, poguessin ser eficaços si s’administressin en fases molt inicials de la malaltia. Aquests assajos clínics estarien destinats a prevenir la malaltia, frenant el seu avanç i l'aparició dels símptomes.

A la Fundació Pasqual Maragall formem part de diversos projectes internacionals per avançar en la detecció i la prevenció de l'Alzheimer. De fet, ja estan en marxa nous estudis, on participaran milers de voluntaris, per provar vacunes contra aquesta malaltia.

 

Categories: L'Alzheimer, Investigació

15.09.2017


Posts relacionados