Les companyies farmacèutiques Biogen i Eisai van presentar, al novembre del 2022, els resultats de l’estudi en fase III del fàrmac Lecanemab. Al gener del 2023, el fàrmac va rebre l’autorització de l’organisme regulador americà d’aliments i medicaments, la Food and Drug Administration (FDA), per la via d’aprovació accelerada, i, a primers de juliol d’aquest any, va rebre l’aprovació estàndard. Posteriorment, s’ha aprovat també en altres països, però, de moment, encara no l’ha aprovat l’agència europea del medicament (European Medical Agency - EMA).
En aquest article, fem una ullada a les novetats sobre el fàrmac Lecanemab, el primer aprovat per la via tradicional per algunes agències reguladores del medicament després de dècades de l’última aprovació d’un medicament amb indicació expressa per a la malaltia d’Alzheimer.
La progressió dels assaigs clínics de Lecanemab
En la fase III d’un assaig clínic, es verifiquen aspectes de seguretat i eficàcia del fàrmac que s’estudia i, donat el cas, es compara amb altres tractaments emprats. Si els resultats obtinguts en aquesta fase són suficients i positius, les agències reguladores de medicaments poden concedir l’autorització i comercialització del fàrmac estudiat amb indicacions específiques.
El fàrmac Lecanemab és un anticòs monoclonal. Els anticossos monoclonals intenten imitar els anticossos que el nostre cos produeix de manera natural en el context de la resposta del sistema immunitari a agents estranys o a les vacunes.
Abans d’arribar a la fase III, lògicament, Lecanemab va passar per les fases prèvies:
- En la fase I, es va avaluar el seu perfil de seguretat.
- En la fase II, es va observar que Lecanemab reduïa significativament l’acumulació de plaques amiloides al cervell de pacients amb Alzheimer en etapes primerenques. També es van evidenciar signes d’alentiment del deteriorament cognitiu, la qual cosa va motivar l’avenç a estudis més amplis.
L’estudi “Clarity”, que és el nom que se li va donar a aquest assaig clínic en fase III, va tenir com a objectiu comprovar si Lecanemab podia modificar el curs de la progressió de la malaltia d’Alzheimer mitjançant l’eliminació de determinades formes de la proteïna β-amiloide en el cervell de persones amb Alzheimer.
Durant 18 mesos, 1.800 persones afectades de deteriorament cognitiu lleu o en fase lleu de demència a conseqüència de l’Alzheimer van participar en aquest estudi. Mentre que uns participants van rebre una injecció intravenosa de Lecanemab, d’altres van rebre una substància innòcua (placebo). És un estudi amb “cegament doble”, que significa que ni els membres de l’equip investigador ni els mateixos participants o els seus familiars saben qui rep el fàrmac i qui el placebo, per tal que això no influeixi en la interpretació dels resultats.
Eficàcia i efectes secundaris de Lecanemab
Segons els resultats presentats per les companyies farmacèutiques promotores, aquest fàrmac va alentir un 27% el deteriorament cognitiu en les persones a les quals se’ls va subministrar, en comparació amb les que van rebre el placebo.
Tot i que Lecanemab ha demostrat resultats positius d’eficàcia, també ha estat associat a efectes adversos. En aquest cas, els efectes secundaris que cal observar de prop són, principalment, unes anormalitats detectables mitjançant tècniques de neuroimatge que poden presentar-se en forma d’edema (inflamació) cerebral (ARIA-E) o de petites hemorràgies cerebrals (ARIA-H), efectes secundaris comuns també en altres tractaments antiamiloides.
Aquestes anormalitats s’han detectat en aproximadament 2 de cada 10 persones tractades amb Lecanemab. Tot i que en la majoria de casos les ARIA són asimptomàtiques i reversibles, en un petit percentatge de persones tractades amb Lecanemab poden causar símptomes greus i irreversibles. Per això, cal monitoritzar molt acuradament les persones que reben tractament amb aquest fàrmac.
S’ha comprovat que les persones portadores de dos al·lels 4 en el gen de l’APOE (principal factor de risc genètic per al desenvolupament d’Alzheimer esporàdic) són més susceptibles de presentar aquest tipus d’efectes secundaris.
Lecanemab: una curta però intensa història des que va veure llum
Al gener del 2023, es va aprovar per via accelerada Lecanemab per al tractament de l’Alzheimer i, al juliol del 2023, va rebre l’aprovació estàndard per part d’aquesta mateixa entitat.
El fàrmac (nom comercial, Leqembi) està destinat a persones amb patologia amiloide confirmada i s’administra per infusió intravenosa cada dues setmanes. Aquestes particularitats de determinació de les persones candidates i la seva forma d’administració fan que, a més de suposar uns costos elevats, la implementació en la pràctica clínica sigui avui dia complexa.
En qualsevol cas, Lecanemab és el primer fàrmac aprovat per via tradicional per l’FDA i altres agències reguladores del medicament (com les de Xina, Hong Kong, Israel, Japó, Corea del Sud o Regne Unit) que aconsegueix modificar el curs de la malaltia, alentint el deteriorament cognitiu. Això suposa, després de 20 anys sense disposar de nous fàrmacs per al tractament específic de la malaltia d’Alzheimer, un avenç significatiu en la investigació de la malaltia i una troballa esperançadora per a les persones afectades i les seves famílies.
Recentment, l’FDA ha aprovat un segon fàrmac, també un anticòs monoclonal, anomenat Donanemab. Tot i que encara cal analitzar molt més els seus efectes, és un altre indicador que la investigació en nous tractaments per a l’Alzheimer està en un moment molt viu. Actualment, hi ha altres compostos que també estan sent investigats, la qual cosa permetria desenvolupar més i millors estratègies de diagnòstic precoç en un futur proper.
D’altra banda, el fàrmac Lecanemab s’està estudiant actualment també en persones cognitivament sanes amb evidència de presentar acumulació d’amiloide ß en el context de l’estudi AHEAD, que inclou participants del Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.
La decisió de l’agència europea del medicament
El 25 de juliol del 2024, el Comitè de Medicaments d’Ús Humà (CHMP) de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va emetre una opinió negativa sobre l’autorització de comercialització de Lecanemab.
En aquell moment el comitè avaluador va considrar que l’efecte observat en el fàrmac per retardar el deteriorament cognitiu no contrarestava el risc d’efectes secundaris greus associats al medicament, que hem esmentat anteriorment. En general, el CHMP va considerar que els beneficis del tractament no eren prou grans com per compensar els riscos associats a Leqembi.
Aquesta decisió no era definitiva, ja que, després de l’emissió d’aquest dictamen, la companyia farmacèutica Eisai GmbH va sol·licitar una reavaluació i mostrà la voluntat d’aportar nova informació sobre l’evolució dels pacients que ja estaven sent tractats amb el medicament als països on era disponible. L’EMA, aleshores, va acceptar reavaluar la seva opinió i emetrà una recomanació final un cop avaluada aquesta nova informació.
El 14 de novembre del 2024, l’EMA emet un nou comunicat, un cop que el CHMP ha revisat les evidències disponibles. En aquesta ocasió, l’EMA ha recomanat la seva aprovació en considerar que els beneficis de lecanemab superen els riscos, encara que per a una població restringida de persones amb Alzheimer per minimitzar els riscos de certs efectes secundaris. L’ús de lecanemab està indicat per al tractament de deteriorament cognitiu lleu o demència lleu causats per l’Alzheimer, però només podrà ser administrat a persones amb una o cap còpia de l’al.lel E4 del gen de l’ApoE.
Algunes reflexions finals
Després de més de 20 anys sense novetats en aquest àmbit, al 2022 es va iniciar la trajectòria de l’aprovació de nous fàrmacs per a l’Alzheimer, quan un altre fàrmac (aducanumab) va ser inicialment aprovat per l’FDA. La seva aprovació, però, va ser més tard retirada en espera de més evidències per a què el fàrmac pugui ser reavaluat.
Ara, després del dictamen positiu del CHMP, s’espera que l’EMA concedixi l’autorització per a la seva comercialització i que comencin les negociacions per a incloure lecanemab als diferents sistemes de salut a cada país de la UE. La disponibilitat no serà immediata i depèn dels processos de negociació i els procediments de les agències reguladores de cada país, en el nostre cas, l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS).
El que queda clar és que la investigació en el camp de l’Alzheimer avança significativament, però encara queda molt camí per recórrer.
El panorama convida a l’optimisme, clarament, però cal realitzar més estudis de llarga durada per observar efectes a llarg termini i determinar exactament la seva rellevància clínica i els pacients als quals podria beneficiar.
Lectures i enllaços d’interès
- Fundació Pasqual Maragall. Disposar de tractaments per l’Alzheimer és una urgència soial.
- U.S. Food and Drug Administration (FDA). La FDA convierte el proceso de aprobación de un nuevo tratamiento para la enfermedad de Alzheimer en una aprobación tradicional. FDA News Release, 6 juliol del 2023.
- European Medicines Agency (EMA). Leqembi, lecanemab. Opinió, 4 d’agost del 2024.
- Pérez-Martínez, D. Lecanemab en la enfermedad de Alzheimer: ¿realmente estamos ante un cambio en el pronóstico de la enfermedad? Rev. Neurol. 2023; 76(6): 185–188.
Publicat originalment el 26 de juliol de 2023, actualitzat el 15 de novembre de 2024.
