Lecanemab i els inicis d’una nova era en el tractament de l’Alzheimer

Les companyies farmacèutiques Biogen i Eisai van presentar, al novembre de 2022, els resultats de l’estudi en fase III del fàrmac lecanemab. Al gener de 2023 el fàrmac va rebre l’autorització de l’organisme regulador americà d’aliments i medicaments, la Food and Drug Administration (FDA), per la via d’aprovació accelerada, i a principis del juliol del mateix any va rebre l’aprovació estàndard. Posteriorment s’ha aprovat també en altres països, però de moment no ha estat aprovat per l’agència europea del medicament (European Medical Agency - EMA).

En aquest article fem una ullada a les novetats sobre el fàrmac lecanemab, el primer aprovat per la via tradicional per algunes agències reguladores del medicament dècades després de la darrera aprovació d’un medicament amb indicació expressa per a la malaltia d’Alzheimer.

La progressió dels assaigs clínics de lecanemab

En la fase III d’un assaig clínic es verifiquen aspectes de seguretat i eficàcia del fàrmac que s’estudia i, donat el cas, es compara amb altres tractaments emprats. Si els resultats obtinguts en aquesta fase són suficients i positius, les agències reguladores de medicaments poden concedir l’autorització i comercialització del fàrmac estudiat amb indicacions específiques.

El fàrmac lecanemab és un anticòs monoclonal. Els anticossos monoclonals intenten imitar els anticossos que el nostre cos produeix de manera natural en el context de la resposta del sistema immunitari a agents estranys o a les vacunes. 

Abans d’arribar a la fase III, lògicament, lecanemab va passar per les fases prèvies: 

• En la fase I es va avaluar el seu perfil de seguretat. 
• En la fase II es va observar que lecanemab reduïa considerablement l’acumulació de plaques amiloides al cervell de pacients amb Alzheimer en etapes primerenques. També es van evidenciar signes d’alentiment del deteriorament cognitiu, la qual cosa va motivar la realització d’estudis més amplis.

L’estudi “Clarity”, que és com s’anomena aquest assaig clínic en fase III, es va centrar en comprovar si lecanemab podia modificar el curs de la progressió de la malaltia d’Alzheimer a partir de l’eliminació de determinades formes de la proteïna β-amiloide al cervell de persones amb Alzheimer. 

Durant 18 mesos, 1.800 persones afectades de deteriorament cognitiu lleu o en fase lleu de demència a conseqüència de l’Alzheimer van participar en aquest estudi. Alguns participants van rebre una injecció intravenosa de lecanemab, i d’altres van rebre una substància innòcua (placebo). És un estudi amb “cegament doble”, és a dir, que ni els membres de l’equip investigador, ni els mateixos participants, com tampoc les seves famílies, saben qui rep el fàrmac i qui el placebo, per tal que això no influeixi en la interpretació dels resultats. 

Eficàcia i efectes secundaris de lecanemab

Segons els resultats presentats per les companyies farmacèutiques promotores, aquest fàrmac va alentir un 27 % el deteriorament cognitiu en les persones a les quals se’ls va subministrar, en comparació amb les que van rebre el placebo. 

Tot i que l’eficàcia de lecanemab ha estat demostrada, aquest fàrmac també ha estat associat a efectes adversos. En aquest cas, els efectes secundaris que cal observar de prop són, principalment, unes anormalitats detectables mitjançant tècniques de neuroimatge que poden presentar-se en forma d’edema (inflamació) cerebral (ARIA-E) o de petites hemorràgies cerebrals (ARIA-H), uns efectes secundaris també comuns en altres tractaments antiamiloides. 

Aquestes anormalitats s’han detectat en aproximadament 2 de cada 10 persones tractades amb lecanemab. Tot i que en la majoria dels casos les ARIA són asimptomàtiques i reversibles, en un petit percentatge de persones tractades amb lecanemab poden causar símptomes greus i irreversibles. Per això és important minoritzar molt acuradament les persones que reben tractament amb aquest fàrmac. 

S’ha comprovat que les persones portadores de dos al·lels 4 en el gen de l’APOE (principal factor de risc genètic per al desenvolupament de l’Alzheimer esporàdic) són més susceptibles de presentar aquest tipus d’efectes secundaris. 

Lecanemab: una curta però intensa història des que va veure llum

Al gener de 2023 es va aprovar per via accelerada lecanemab per al tractament de l’Alzheimer, i al juliol de 2023 va rebre l’aprovació estàndard per part de la mateixa entitat. 

El fàrmac, amb el nom  comercial de Leqembi, està destinat a persones amb patologia amiloide confirmada i s’administra per infusió intravenosa cada dues setmanes. Aquestes particularitats de determinació de les persones candidates i la seva forma d’administració fan que, a més de suposar uns costos elevats, la implementació en la pràctica clínica sigui avui dia complexa.

Lecanemab, en qualsevol cas, és el primer fàrmac aprovat per via tradicional per l’FDA i altres agències reguladores del medicament (com les de la Xina, Hong Kong, Israel, el Japó, Corea del Sud o el Regne Unit), que aconsegueix modificar el curs de la malaltia, alentint el deteriorament cognitiu. Això suposa, després de 20 anys sense disposar de nous fàrmacs per al tractament específic de la malaltia d’Alzheimer, un avenç significatiu en la investigació de la malaltia i una troballa esperançadora per a les persones afectades i les seves famílies. 

Recentment, l’FDA ha aprovat un segon fàrmac, un altre anticòs monoclonal anomenat donanemab. Tot i que encara cal analitzar millor els seus efectes, és un altre indicador que la recerca en nous tractaments per a l’Alzheimer està en un moment molt viu. Actualment hi ha  altres compostos que també s’estan investigant, la qual cosa permetria desenvolupar més i millors estratègies de diagnòstic precoç en un futur pròxim. 

D’altra banda, el fàrmac lecanemab s’està estudiant actualment també en persones cognitivament sanes amb evidència de presentar acumulació de proteïna beta amiloide en el context de l’estudi AHEAD, que inclou participants del Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.

La decisió de l’agència europea del medicament

El 25 de juliol de 2024 el Comitè de Medicaments d’Ús Humà (CHMP) de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va emetre una opinió negativa sobre l’autorització de comercialització de lecanemab. 

En aquell moment, el comitè avaluador va considerar que l’efecte observat en el fàrmac per retardar el deteriorament cognitiu no contrarestava el risc de patir efectes secundaris greus associats al medicament, que hem esmentat anteriorment. En general, el CHMP va considerar que els beneficis del tractament no eren prou grans com per compensar els riscos associats a Leqembi.

Aquesta decisió no era definitiva, ja que, després de l’emissió d’aquest dictamen, la companyia farmacèutica Eisai GmbH va sol·licitar una reavaluació i la voluntat d’aportar informació nova sobre l’evolució dels pacients que ja estaven rebent tractament amb el medicament als països on el fàrmac estava disponible. L’EMA va acceptar reavaluar la seva opinió i emetre una recomanació final un cop avaluada aquesta nova informació. 

El 14 de novembre de 2024 l’EMA emet un nou comunicat, un cop que el CHMP ha revisat les evidències disponibles. Aquesta vegada l’EMA ha recomanat la seva aprovació perquè els beneficis de lecanemab superen els riscos, encara que per a una població restringida de persones amb Alzheimer per minimitzar els riscos d’alguns efectes secundaris. L’ús de lecanemab està indicat per al tractament del deteriorament cognitiu lleu o la demència lleu causats per l’Alzheimer, però només es podrà administrar a persones amb una o cap còpia de l’al·lel E4 del gen ApoE. 

Algunes reflexions finals

Després de 20 anys sense novetats en aquest àmbit, al 2022 es va iniciar la trajectòria de l’aprovació de nous fàrmacs per a l’Alzheimer, quan un altre fàrmac (aducanumab) va ser inicialment aprovat per l’FDA. la seva aprovació, però, va ser més tard retirada en espera de més evidències per a que el fàrmac pugui ser reavaluat. 

Ara, després del dictamen positiu del CHMP, s’espera que l’EMA concedeixi l’autorització per a la seva comercialització i que comencin les negociacions per a incloure lecanemab als diferents sistemes de salut de cada país de la UE. La disponibilitat no serà immediata i depèn dels processos de negociació de cada país i els procediments de les seves agències reguladores (Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS, en el nostre cas).

El que queda clar és que la recerca en el camp de l’Alzheimer avança significativament, però encara queda molt camí per recórrer. 

El panorama convida a ser optimistes, clarament, però cal realitzar més estudis de llarga durada per observar els efectes a llarg termini i determinar exactament la seva rellevància clínica.

Preguntes freqüents

Lectures i enllaços d’interès

• • U.S. Food and Drug Administration (FDA). La FDA convierte el proceso de aprobación de un nuevo tratamiento para la enfermedad de Alzheimer en una aprobación tradicional. FDA News Release, 6 jul 2023.
  • European Medicines Agency (EMA). Leqembi, lecanemab. Opinion.
  • Pérez-Martínez, D. Lecanemab en la enfermedad de Alzheimer: ¿realmente estamos ante un cambio en el pronóstico de la enfermedad? Rev Neurol. 2023; 76(6): 185–188.
    
    

Publicat originalment el 26 de juliol de 2023, actualitzat el 15 de mayo de 2025.