<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
memantina

Fàrmacs específics per l'Alzheimer: la memantina


El tractament de la malaltia d'Alzheimer, sigui farmacològic o no farmacològic, malauradament, és només simptomàtic, però no curatiu. És a dir, té efectes pal·liatius i contribueix a millorar el benestar i la qualitat de vida, tant dels que pateixen la malaltia com dels que tenen cura d'ells. Avui dia es disposa de quatre fàrmacs o principis actius, amb indicació específica per al tractament de la malaltia d'Alzheimer. Tres d’ells pertanyen al grup dels inhibidors de la colinesterasa. El quart fàrmac específic per a l'Alzheimer és la memantina, de la que parlarem aquí. 

Què és la memantina i com actua?

La memantina pertany a un grup de fàrmacs del grup dels antagonistes el receptor NMDA (per les seves sigles de N-metil-D-aspartat). Mentre que, com vam explicar en l'article dels inhibidors de la colinesterasa, els fàrmacs d'aquest grup estan relacionats amb un neurotransmissor anomenat acetilcolina, la memantina està relacionada amb un altre d'aquests minúsculs missatgers químics que traslladen informació d'una a altra neurona. El neurotransmissor objectiu de la memantina és el glutamat

Quan un cervell afectat per la malaltia d'Alzheimer produeix més glutamat del normal i n'acumula als receptors, provocant l'entrada d'un excés de calci en les neurones, contribuint a la seva degeneració. La memantina s'adhereix a aquests mateixos receptors, bloquejant el glutamat i evitant aquesta excessiva entrada de calci a les neurones

Quins efectes produeix la memantina? 

La memantina acostuma a formar part del tractament de la malaltia d'Alzheimer en fases moderades o greus, sola o en combinació amb algun inhibidor de la colinesterasa. Són molts els factors relacionats amb cada cas particular que l'especialista tindrà en compte per decidir si receptar-la o no, en quin moment, i quan és el moment de retirar-la.

Igual que succeeix amb altres fàrmacs, els efectes de la memantina varien d'una persona a una altra. Moltes persones noten una certa millora en els símptomes de la malaltia d'Alzheimer, o una estabilitat quan es podria esperar una progressió més ràpida dels mateixos. Així, quan es perceben aquests efectes, la persona sol mostrar un millor rendiment en memòria, atenció, raonament o llenguatge, per exemple, o en la realització d'activitats de la vida quotidiana. No obstant això, també hi ha qui no percep cap efecte, tot i portar cert temps prenent aquesta medicació. 

La memantina no està exempta de possibles efectes secundaris. En general és ben tolerada, però algunes persones poden experimentar efectes no desitjats, com poden ser al·lucinacions, confusió, mareig, mal de cap o restrenyiment.

Si apareixen, aquests efectes acostumen a ser lleus i tendeixen a desaparèixer en qüestió de dies o un parell de setmanes. Si persisteixen o són particularment acusats, cal informar-ne al metge. Encara que molt menys freqüents, també poden aparèixer altres efectes més greus. Per això, quan es recepta aquesta medicació, és important obtenir la informació de l'especialista sobre possibles efectes secundaris per, així, poder identificar-los i controlar-los.

De la mateixa manera, el metge valorarà possibles interaccions amb altres fàrmacs que pugui estar prenent la persona amb Alzheimer. Per això també, si la persona amb Alzheimer es visita amb qualsevol metge per un altre assumpte, és molt important informar de tota la medicació que està prenent. 

Formes de presentació i administració de la memantina

La memantina es produeix tant en solució oral com en comprimits. La dosi a administrar ha de ser sempre la indicada pel professional de referència. El metge serà també qui valori la idoneïtat d'una o altra forma de presentació del fàrmac, atenent diverses consideracions, tant de l'estat clínic de la persona amb Alzheimer com a la informació que aporti qui l'acompanyi a la visita. 

Habitualment, el metge pautarà una dosi inicial que més endavant s'ajustarà, en funció de la resposta i efecte en cada cas, atenent a la dosi mínima que produeixi l'efecte desitjat. 

Els fàrmacs específics per a l'Alzheimer, dirigits a pal·liar els símptomes de la malaltia, com és el cas del donepezil, la rivastigmina, la galantamina i la memantina, a més de ser dispensats només sota recepta mèdica, únicament s'han d'administrar seguint les indicacions donades pel neuròleg o especialista de referència de cada persona.

Categories: L'Alzheimer

14.12.2020


Posts relacionados