Microinfarts cerebrals: símptomes, diagnòstic i prevenció

Els microinfarts cerebrals són petites lesions vasculars al cervell i la seva acumulació pot comportar una disminució de les capacitats cognitives, fins i tot ser causa de demència o contribuir al desenvolupament de l'Alzheimer. Aquestes lesions se solen detectar en fer una ressonància magnètica en el context assistencial o de recerca o en estudis neuropatològics en persones ja mortes, cosa que explica que el seu impacte hagi estat infravalorat durant anys.

La prevenció i detecció precoç de la presència de microinfarts cerebrals és clau per minimitzar-ne l'impacte en l'autonomia de la persona i afavorir-ne la qualitat de vida. En aquest article ho analitzem amb més detall.

Apunts clau de l'article

En aquest article oferim informació rigorosa i basada en evidència científica sobre els microinfarts cerebrals. Els punts clau que s'aborden són els següents:

• Què són els microinfarts cerebrals i per què, malgrat la seva mida petita, poden tenir un impacte progressiu i acumulatiu sobre la salut cerebral.
• Quines són les principals causes que els originen, incloent l'arteriosclerosi i l'angiopatia amiloide
• Quins símptomes poden produir, com evolucionen amb el temps i què passa especialment en persones grans.
• Com evitar els microinfarts cerebrals mitjançant el control dels factors de risc vascular i l’adopció d’hàbits de vida saludables.
• Quina és la relació entre els microinfarts cerebrals i la malaltia d'Alzheimer?

Què són els microinfarts cerebrals?

Els microinfarts cerebrals són minúscules lesions vasculars de mida variable (al voltant de 0,05 a 3 mil·límetres de diàmetre) i silents (és a dir, que van apareixent sense donar símptomes), que en general són d'origen isquèmic.

És a dir: el flux sanguini es redueix o s'atura, donant lloc a una lesió en aquest territori cerebral per manca d'oxigen.

Aquestes lesions microscòpiques es localitzen en territoris cerebrals irrigats perartèries i arterioles de petit calibre, les quals solen ser àrees limítrofes irrigades per grans artèries cerebrals.

Individualment, les lesions són microscòpiques i silents, és a dir, que no presenten manifestacions clíniques perceptibles. No obstant això, les acumulacions de molts microinfarts cerebrals al llarg del temps poden arribar a associar-se a símptomes com dèficits cognitius o motors.

Com que els microinfarts cerebrals impliquen mort neuronal al nucli de la lesió i hipoperfusió i dany a les àrees circumdants, els seus efectes són irreversibles.

Gràcies a la investigació sabem, d'una banda, que l'àrea afectada per un microinfart pot arribar a ser fins a 12 vegades més gran que la regió visible de la lesió i, d'altra banda, que els seus efectes són prolongats en el temps, ja que l'alteració del flux sanguini a l'àrea afectada pot durar setmanes.

L'acumulació d'aquestes microlesions al llarg del temps (poden ser molt nombroses) podria suposar un impacte equiparable al d'un accident vascular més important.

Quines són les causes que provoquen els microinfarts cerebrals?

Els microinfarts responen a múltiples causes d’origen vascular que poden coexistir en una mateixa persona.

La principal és la malaltia cerebral de petit vas induïda per l'arteriosclerosi, que és un canvi en l'estructura dels vasos sanguinis associat a l'edat, la hipertensió i altres factors de risc cardiovascular, que fa que es tornin més rígids i propensos a cloure's.

Altres possibles causes són:

• L'angiopatia amiloide: un tipus d'alteració dels vasos cerebrals (de la qual parlem amb més detall més avall) causada per l'acumulació de dipòsits de proteïna amiloide a les parets.
• Les alteracions de grans vasos, els microembolismes, la hipoperfusió (falta de reg sanguini).
• Els processos inflamatoris.
• Les alteracions cardíaques com la fibril·lació auricular, que es tracta d'un tipus d’arrítmia cardíaca que afavoreix la formació de trombes sanguinis que poden incloure artèries a diferents territoris del cos.

Totes aquestes alteracions poden provocar la isquèmia o infart de petits territoris cerebrals irrigats per artèries i arterioles de petit calibre. Aquestes lesions isquèmiques poden manifestar-se com a microinfarts, però també com a infarts lacunars aïllats més grans i lesions difuses en la substància blanca.

Cal esmentar que els microinfarts són una de les causes més comunament associades al deteriorament cognitiu d'origen cerebrovascular i la demència vascular.

Microinfarts cerebrals: símptomes més freqüents

Els microinfarts cerebrals es caracteritzen per la seva naturalesa silenciosa; de fet, sovint es descriuen com a petits ictus silenciosos, ja quela majoria no produeix símptomes evidents en el moment en què ocorren.

Aquesta absència de signes aguts els diferencia dels ictus més grans que cursen amb focalitat neurològica d'inici brusc, encara que la seva acumulació progressiva pot tenir conseqüències a llarg termini sobre la salut cerebral.

En ocasions excepcionals, es poden manifestar símptomes transitoris i lleus que sovint passen desapercebuts o es confonen amb fatiga o altres problemes quotidians. Entre els més habituals s'inclouen:

• Breus episodis de confusió, mareig o dificultat per concentrar-se, que duren minuts o hores.
• Lleugeres alteracions en la marxa, poca traça motora o pèrdua momentània d'equilibri.
• Canvis subtils a l'estat d'ànim, com ara irritabilitat, apatia o ansietat sense causa aparent.

Amb el temps, la càrrega acumulada de microinfarts s'associa a símptomes més evidents de deteriorament cognitiu, com ara alentiment del processament mental, problemes de memòria lleu o dificultats executives.

Aquests canvis no sorgeixen d'un únic esdeveniment, sinó de l'efecte combinat de lesions microscòpiques múltiples que alteren la connectivitat neuronal.

La magnitud i la localització d'aquestes lesions al cervell, juntament amb la capacitat de neuroplasticitat, determinen la simptomatologia que es pugui manifestar:

• Lesions en àrees anteriors del cervell: en línies generals, les lesions en aquestes àrees se solen associar a dèficits relacionats amb el raonament, la capacitat de planificació i de resolució de problemes, així com amb canvis conductuals, com ara una acusada apatia o tendència a actuar de forma desinhibida.
• Lesions en àrees posteriors del cervell: tendeixen a relacionar-se amb dèficits viso constructius, visoespacials, apràxia i agnòsia. En relació amb aquests darrers dèficits, la persona pot mostrar dificultats que es poden relacionar amb problemes de visió o de destresa quan, en realitat, responen a alteracions cerebrals. 

Com disminuir el risc de microinfarts cerebrals? Prevenció i hàbits clau

Els estudis apunten que diverses malalties i alteracions que solen aparèixer durant l'edat mitjana i avançada són factors de risc rellevants per al desenvolupament de malalties cardiovasculars, de malaltia d'Alzheimer i de demència.

El fet que aquests factors de risc siguin compartits per aquestes tres patologies suggereix que hi ha una relació entre els mecanismes d'acció que originen la malaltia d'Alzheimer i la malaltia vascular.

La prevenció més eficaç està vinculada al control d'aquests factors de risc mitjançant l'adopció d'un estil de vida saludable. Les principals recomanacions inclouen:

• Control adequat de la pressió arterial, amb seguiment periòdic i tractament farmacològic quan estigui indicat.
• Maneig correcte de la diabetis, si n'hi ha, així com dels nivells de colesterol, mitjançant controls regulars i, si escau, tractament mèdic específic.
• Seguiment d'una dieta equilibrada, com ara la dieta mediterrània, juntament amb la pràctica regular d'activitat o exercici físic adaptat a l'edat i a l'estat de salut de cada persona.
• No fumeu i limiteu, o preferiblement evitar, el consum d'alcohol, pel seu impacte negatiu sobre la salut vascular.
• Tenir cura de la qualitat i la durada del son, un factor cada cop més reconegut per a la promoció de la salut cerebral i cardiovascular.
• Vetllar per la salut emocional i mantenir una vida socialment i mentalment activa. És important fer activitats que estimulin les funcions cognitives.

L'adopció d'aquestes pautes és avui dia el millor pla de prevenció per evitar o retardar tant l'aparició de malalties cardiovasculars, com els microinfarts cerebrals, com malalties neurodegeneratives.

La relació entre els microinfarts cerebrals i la malaltia d'Alzheimer

És freqüent que al cervell de les persones amb malaltia d'Alzheimer també hi hagi un component de patologia vascular cerebral. No obstant això, en l'actualitat, no sabem amb certesa si això és perquè les dues patologies són freqüents en persones d'edat avançada, o si hi ha una associació directa entre elles.

En la majoria dels casos de malaltia d'Alzheimer coexisteix la malaltia de petit vas per arteriosclerosi i/o la presència d'angiopatia amiloide (estretament relacionada amb l'Alzheimer).

L'angiopatia amiloide es caracteritza pel dipòsit de proteïna amiloide a les parets de les artèries de petit calibre que irriguen l'escorça cerebral. Aquesta concentració d'amiloide facilita l'aparició d'esdeveniments cerebrovasculars per oclusió o per hipoperfusió (disminució del reg sanguini), fet que contribueix a la degeneració neuronal del teixit afectat. L'angiopatia amiloide també pot associar-se a la presència de microsagnats (petites hemorràgies) a causa d'una fragilitat més gran de la paret vascular.

L'angiopatia amiloide, igual que la malaltia d'Alzheimer, es relaciona principalment amb l'edat i amb factors genètics, particularment com a portador d'APOE ε4 (l'al·lel 4 del gen APOE). Aquests resultats suggereixen que la combinació de patologia vascular i de malaltia d'Alzheimer dóna lloc a efectes sinèrgics, és a dir, que es potencien entre si, produint un impacte més gran que el que esperaríem simplement en sumar el risc associat a cada condició per separat.

En definitiva, independentment de la naturalesa de la relació entre ambdues malalties, sabem que la presència de microinfarts cerebrals és un factor de risc per a la disfunció cognitiva i el desenvolupament de demència.

Conclusions

• Els microinfarts cerebrals representen una forma freqüent i sovint desapercebuda de dany vascular cerebral, l'impacte dels quals es manifesta de manera progressiva al llarg del temps.
• Tot i que no sempre produeixen símptomes immediats, la seva acumulació pot contribuir al deteriorament cognitiu i augmentar el risc de demència.
• Comprendre'n les causes i reconèixer els factors que els afavoreixen permet adoptar estratègies de prevenció orientades a protegir la salut cerebral al llarg de la vida.
• El control dels factors de risc vascular i l’adopció d’hàbits de vida saludables constitueixen eines clau per preservar l’autonomia, el benestar i la qualitat de vida en edats avançades.

Referències i enllaços d’interès

• Stroke-Manual. (2025) Asymptomatic cerebral small vessel disease and silent infarcts.
• Misquitta, K. D., et al. (2024). Cerebral microinfarcts revisited: Detection, causes, and clinical impact. International Journal of Stroke, 19(1), 12-25.
• Muñoz-Zambrano, E., et al. (2012). Diagnóstico del deterioro cognitivo vascular y sus formas de presentación neuropatológica. Neurología, 27(5), 295-302.
• van Veluw SJ, et al. (2017). Detection, risk factors, and functional consequences of cerebral microinfarcts. Lancet Neurol. 16(9):730-740.
• Huang J, et al. (2024). Cerebral microinfarcts revisited: Detection, causes, and clinical relevance. Int J Stroke; 19(1):7-15.
• Fundación Española del Corazón. Cómo prevenir un accidente cerebrovascular. Blog Impulso Vital.