Amb l’arribada de l’estiu, la majoria ens plantegem la possibilitat de prendre’ns un descans. El període estiuenc és un bon moment per desconnectar, conèixer nous llocs, visitar els familiars… És un període en el qual es trenquen les rutines i en el que les regles i els costums són bastant més laxes.Deixar a un costat la rutina durant uns dies o setmanes pot resultar-nos molt beneficiós. Però per les persones cuidadores i familiars de persones amb Alzheimer l’estiu i les vacances són períodes que poden ser més complicats. Tant és així, que molt sovint viuen els nous plans amb certa angoixa i preocupació.
En aquests casos, s’ha de tenir present que qualsevol alteració dels hàbits diaris pot afectar a les persones amb Alzheimer, fet pel qual les vacances s’han de gestionar de la millor forma possible. S’ha de saber aprofitar les possibilitats que ofereix l’estiu i convertir-les en una oportunitat. L’objectiu és garantir el benestar de la persona malalta i que a la vegada, la persona cuidadora pugui descansar i tenir el seu propi temps d'oci.
A la fase lleu de la malaltia, viatjar no acostuma a representar un problema. Tanmateix, a partir de la fase moderada, ja no és molt recomanable. Els canvis que suposen els viatges poden afavorir la confusió de la persona amb Alzheimer i requereixen una adaptació per a la qual no es troba capacitat. En tot cas, un viatge amb un familiar amb Alzheimer és una decisió que s’ha d’organitzar molt en detall per preveure les necessitats i assegurar-se de què es disposarà de tot el suport que es requereixi. Per exemple, és recomanable avisar al personal de la companyia aèria o de l’hotel de la condició de la persona amb Alzheimer per poder comptar fàcilment amb la seva ajuda en cas necessari.
Les rutines no s’han de trencar del tot
No és necessari embarcar-se en grans vacances per gaudir de l’estiu.
Els dies són més llargs i això permet portar a terme activitats que la resta de l’any són més difícils de realitzar. Si passem les vacances a casa, sortir a passejar a última hora de la tarda, prendre quelcom a una terrassa o explorar indrets propers que no es coneixen poden ser activitats molt agradables.
Passar una temporada en el poble també pot ser un bon moment per retrobar-se amb amics i familiars, així com per recordar llocs i anècdotes de la infància o la joventut.
Si bé tot dependrà de les fases de la malaltia, és important que alguns hàbits es mantinguin. Parlem, per exemple, dels horaris dels menjars o de les hores de son. Durant les vacances podem ser una mica més flexibles però és aconsellable mantenir les rutines bàsiques, així com determinats costums, com pot ser fer la migdiada.
No és recomanable, en aquest sentit, tenir l’agenda plena de compromisos. És millor planificar poques activitats i anar ampliant si es disposa de temps i la persona que pateix Alzheimer està reaccionant de forma adequada.
Si la logística familiar requereix que la persona amb Alzheimer passi alguna temporada a casa dels fills, s’ha d’intentar assegurar que els fills que l’acullen coneguin els costums i rutines bàsiques i les intentin mantenir. D’aquesta forma, es disminuirà el possible impacte dels canvis d’entorn domèstic.
La persona cuidadora també ha de descansar
Les persones cuidadores necessiten el seu propi temps. És vital que durant les vacances puguin disposar d’espai pel descans i que puguin realitzar activitats amb les quals gaudeixin.
La implicació de la persona que pateix Alzheimer en la presa de decisions o en l’organització pot ser major o menor. No obstant sempre se l’ha de fer partícip en els plans d’alguna forma. En general, els canvis poden generar que la persona amb Alzheimer es mostri apàtica i poc participativa. En aquests casos el més idoni és arribar a acords i, juntament amb les persones que estiguin involucrades a les vacances, gestionar la situació perquè qui pateix Alzheimer no es vegi forçat en excés. Tanmateix, la persona cuidadora no ha de renunciar en els plans que trobi més encertats, vetllant sempre perquè ambdós estiguin el millor possible.
D’aquí que sigui necessari comptar amb el suport de familiars i amics per l’atenció i la cura de la persona amb Alzheimer. Aquestes persones properes poden fer-se càrrec d’ella durant unes hores perquè els qui cuiden pugui descansar i desconnectar: sortir a prendre un cafè, anar a nedar, fer una mica d’exercici...
A més, s’ha d’advertir a aquelles persones amb les quals anem a trobar-nos de l’estat del malalt. Comptar amb la seva complicitat serà vital per evitar situacions compromeses i assegurar-se de què la persona amb Alzheimer pugui sentir-se tranquil·la i ben acollida.
El procès d'adaptació
Aclimatar-se a una nova ciutat, a la vida del poble o a la casa dels fills pot ser complicat per a una persona amb Alzheimer i pot mostrar-se desorientada davant un canvi d’entorn, de casa o d’habitació.
Així que s’ha de procurar tenir paciència i no enfadar-se. La persona malalta necessitarà un temps d’adaptació per conèixer la ubicació de les habitacions, de la casa o de la zona. Podem dedicar els primers dies a aquest procés. A la nit poden mantenir-se alguns llums encesos per evitar accidents si la persona malalta es troba desorientat.
Una bona idea és portar-se al destí de les vacances un objecte familiar o qualsevol altre element que formi part del seu entorn més quotidià: el coixí amb el qual acostuma a dormir la migdiada al sofà, un cobrellit que utilitza sovint o una fotografia que està sempre en el moble del menjador.
Al mateix temps convé proporcionar a la persona malalta algun element d’identificació. Pot ser una targeta, un braçalet o una medalla en la qual s’indiqui el seu nom i telèfon de contacte.
Dins del possible, hem d’evitar els canvis d’entorn freqüents. Per exemple, si la persona amb Alzheimer ha de passar alguna temporada a casa dels fills, és preferible que passi dues setmanes seguides a casa d’un fill i unes altres dues a casa d’un altre, que alternar una setmana a cada llar.
Una bona comunicació familiar
Durant les vacances és habitual que els nens vagin a veure als avis i passin més temps amb ells. Jugar amb els petits i cuidar d’ells pot ser una bona teràpia per les persones amb Alzheimer. Però s’ha d’evitar que sigui una activitat massa absorbent.
Precisament per això, la persona cuidadora ha de ser conscient dels límits i les necessitats de la persona malalta i expressar-les als fills de manera oberta, amb l’objectiu de trobar solucions que siguin bones per a tots.
Una bona comunicació familiar sempre és fonamental. Arribar a acords perquè tant la persona malalta com qui cuida puguin passar un estiu el més agradable possible repercutirà molt positivament en el seu benestar.
