Gestionar el desconfinament amb una persona amb Alzheimer

Després de moltes setmanes en total confinament a causa de la pandèmia de la COVID- 19 i la consegüent alarma sanitària, ara ens trobem davant d'una nova realitat: la del desconfinament progressiu i desescalada cap al que se l'ha anomenat "nova normalitat".

El procés viscut ha requerit d'una gran capacitat d'adaptació, tractant de vèncer, a més, els sentiments d'incertesa, por, desconcert o ansietat. La nostra vida quotidiana es va veure bruscament interrompuda per l'obligat confinament i els efectes d'aquesta alteració de rutines van ser particularment impactants en alguns col·lectius, com el de les persones amb Alzheimer i les seves famílies. 

Des del moment en què es va començar a permetre la sortida al carrer en horaris regulats s'ha detectat un augment del nombre de persones grans que es desorienten i es perden, un 50% de les quals són persones amb Alzheimer. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra, al costat de la Federació d'Associacions de Familiars de Malalts d'Alzheimer (FAFAC), han advertit sobre aquest fet i han posat en marxa diverses mesures de prevenció adaptades a l'actual situació d'emergència, com la difusió de consells de seguretat i el seguiment i protecció de les persones afectades.

En aquest article resumim les orientacions recomanades per les autoritats policials i les associacions, juntament amb altres consells que oferim des de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall per afrontar, de la millor manera possible, el gradual desconfinament i el retorn a la nova normalitat. 

Consells pràctics per gestionar el desconfinament de la millor manera possible 

Transitar cap a la nova normalitat és una acció necessària per reprendre autonomia i gaudir d'alguns plaers quotidians que ens va arrabassar el confinament. Però aquest retorn compta amb una sèrie de normes i restriccions que poden resultar particularment complexes de seguir per a una persona amb Alzheimer. Des de l'Àrea Social i de Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall suggerim alguns consells per procurar facilitar la transició, adaptant la informació i comunicació a la situació individual en funció de la fase de la malaltia:

• Ús de mascareta. Portar alguna cosa cobrint nas i boca sol resultar incòmode i a la persona amb Alzheimer li pot resultar difícil inhibir la tendència a treure-se-la. Amb l'objectiu que s'habitui a portar-la i a veure-la en altres, pot utilitzar-se a estones a casa (tant la persona amb Alzheimer com nosaltres), procurant parlar i fer coses amb normalitat mentre es porta posada.
• Noves formes de saludar. Fins que puguem recuperar els petons, abraçades i encaixades de mans com a formes de salutació, cal recórrer a alternatives que evitin el contacte físic, com saludar amb un moviment de la mà o les noves modalitats sorgides arran de la pandèmia, com xocar els colzes o els peus, cosa que també podem practicar a casa. 
• Higiene de mans. Les autoritats sanitàries adverteixen de la importància de minimitzar el contacte amb objectes, particularment fora de casa, i evitar tocar-se la cara, pel risc d'infecció per coronavirus que comporta no complir aquestes condicions. La recomanació d'usar guants ha anat caient en desús per la falsa seguretat que pot comportar, afavorint un major contacte amb objectes i una arriscada relaxació al respecte. Per això, és preferible procurar evitar que la persona amb Alzheimer toqui coses (donant-li nosaltres la mà, per exemple) i portar a sobre un pot de solució hidroalcohòlica i facilitar-li el rentat de mans amb ella cada vegada que sigui necessari. 
• Procurar que la persona amb Alzheimer surti acompanyada. Encara que abans de l'estat d'alarma sortís sola perquè la seva fase de la malaltia ho permetés, ara cal atendre als canvis de l'entorn que hem referit abans, a més de tot un seguit de restriccions i normes que li poden resultar particularment complexes i afavorir la seva desorientació, o fins i tot generar alguna situació desagradable perquè algú pugui recriminar-li alguna conducta que contravingui les normes establertes. En qualsevol cas, per minimitzar riscos si es desorientés, és important que porti a sobre alguna cosa que en faciliti la seva identificació, des d'una fotocòpia del DNI a una polsera, o una placa en una cadena amb el seu nom i un telèfon al que pugui trucar qui li presti ajuda. 
• Integrar les sortides en les noves rutines. Després de la ruptura amb les rutines habituals que es va esdevenir amb el confinament, probablement n’haurem generat unes noves, adaptades a aquesta situació. Ara ha arribat el moment de reincorporar les sortides al carrer en la programació d'activitats a realitzar en el dia a dia i procurant donar més protagonisme a l'activitat física de la que l’hi vam poder donar estant confinats a casa. 

Vetllar sempre per la seguretat

Els Mossos d'Esquadra i la FAFAC adverteixen dels riscos de seguretat als quals les persones amb Alzheimer es veuen exposades i que, en la situació actual, es poden veure particularment incrementats. Per exemple, hi ha un major risc de desorientació, ja que l'entorn ha canviat durant l'estat d'alarma i el confinament: han tancat botigues, hi ha menys gent al carrer i, la que hi ha, porta mascareta i guants. D'altra banda, la situació ha afavorit l'aparició d'oportunistes que pretenen aprofitar-se dels més vulnerables. Per això és fonamental procurar evitar que es relacionin amb desconeguts, ja que la policia ha detectat casos en què algú s'acosta a ells amb la pretesaintenció d'ajudar, ja sigui amb la compra o encàrrecs, quan el que pretén és guanyar-se la seva confiança per accedir al seu domicili, o bé acompanyar-los a treure diners de banc. Si això passa, s'ha de posar en coneixement de la policia immediatament. 

La xarxa de veïns i comerciants de l'entorn de la persona amb Alzheimer pot actuar com a radar per detectar situacions de risc, avisant la família si s'observen canvis bruscos o acusats en el comportament d'aquesta persona. A més, els veïns també poden alertar si detecten que un desconegut intenta acostar-se a la persona vulnerable amb la intenció de guanyar-se la seva confiança i estafar-la, cosa que també cal comunicar a la policia sense demora.  

Atendre les emocions que pot generar el desconfinamient

Quan es va decretar l'estat d'alarma, vam haver de confrontar a una sèrie d'emocions derivades de no saber què passaria, com ens adaptaríem a aquesta situació, com la portaria el nostre ésser estimat amb Alzheimer... I ara hem d'abordar una altra sèrie d'inquietuds relacionades amb aquest progressiu camí cap a la nova normalitat. És probable que, ja sigui en nosaltres mateixos o en el nostre ésser estimat amb Alzheimer, es despertin temors, incertesa o ansietat davant alguna cosa que, fa molt poc, anhelàvem: la possibilitat de sortir al carrer. 

La por al contagi, o no ser capaç de complir amb les restriccions, però, pot generar-nos malestar emocional i, per això, podem reaccionar tractant d'evitar la situació i resistir-nos a sortir. Amb aquesta conducta, però, s'incrementaran els pensaments negatius i la sensació de por, perquè estarem alimentant la creença que el que succeirà serà negatiu. No ens estarem donant, per tant, l'oportunitat de confrontar amb la realitat i descobrir que no té per què ser així. Per això, cal exposar-se a la situació que ens genera por o angoixa, en aquest cas, sortir al carrer i reprendre certes activitats. Si sentim aquesta aprensió és important abordar les sortides de forma gradual, sortint primer a donar petites passejades prop de casa, anar a comprar el pa a la fleca de barri, o procurant trobades en grups reduïts amb familiars, veïns o amics. Davant la comprovació que no es compleixen els nostres presagis, a poc a poc, l'ansietat anirà disminuint i les sortides s'aniran normalitzant de nou. Recordem, a més, la importància per a la persona cuidadora d'aprendre a relaxar-se.