Estem vivint una situació d’excepcionalitat: la pandèmia COVID-19, generada pel coronavirus, que requereix unes mesures dràstiques per contenir-ne la propagació i evitar el col·lapse del sistema sanitari. Per a fer-ho, les autoritats han imposat mesures com el distanciament social, la protecció dels col·lectius més vulnerables i el confinament domiciliari, és a dir, quedar-se a casa.
Aquestes indicacions han de complir-se, no només per imperatiu legal, sinó també per responsabilitat social i, particularment en el cas de persones vulnerables, per autoprotecció. La gent gran, així com les que presenten diferents malalties cròniques, s’engloben dins aquest col·lectiu.
Per les raons anteriorment exposades, el contacte social amb les persones grans i fràgils, entre ells les persones amb Alzheimer o amb altres formes de demència, s’ha restringit específicament. Així, s’han donat ordres com el tancament de centres per a gent gran i de centres de dia. De la mateixa manera, s’han restringit les visites a les persones internes en residències, geriàtrics o centres sociosanitaris, incloent-hi les visites de familiars.
Aquest escenari d’excepcionalitat del qual, a més, no tenim antecedents similars a la nostra societat, ens porta a sentir un gran desconcert i tenir molts dubtes. Hem d’enfrontar-nos a situacions noves i, sovint, complexes, per a les quals, a més, no hem tingut temps suficient per preparar-nos.
Comprendre tot el que s’ha exposat és fonamental per, tot i les dificultats que comporta, acceptar amb més serenitat aquest escenari i adoptar la predisposició necessària per posar en marxa estratègies que el facin més suportable.
Una de les excepcions de la limitació de fer visites domiciliàries a familiars o amics preveu l’atenció necessària que han de rebre les persones dependents. Per això, els serveis d’atenció domiciliària i les visites de familiars o persones pròximes per prestar atenció a persones dependents sí que estan permeses. Ara bé, s’han de preveure una sèrie de precaucions:
Si el nostre ésser estimat està ingressat en una residència, centre geriàtric o centre sociosanitari, és clau seguir les indicacions de restricció de visites, confiant en el criteri i la professionalitat del personal de centre. Procureu estar informats dels horaris d’atenció telefònica del centre i sigueu comprensius si no teniu una resposta immediata ja que aquest col·lectiu professional també s’enfronta a una situació excepcional.
El dia a dia d’una persona amb Alzheimer sempre resulta més suportable seguint unes directrius de simplificació, així com uns horaris i rutines. En la situació d’excepcionalitat que vivim, el confinament a casa comporta no poder continuar amb algunes de les rutines habituals, com assistir al centre de dia, sortir a passejar, visitar (o rebre visites de) familiars o amics, etc.
Per això, ara ens cal generar rutines noves, perquè l’ordre del dia a dia i un cert manteniment d’horaris proveiran la persona malalta d’un marc de referència, i als les persones cuidadores d’una guia per minimitzar el risc de veure’s desbordats.
És important procurar que la persona amb Alzheimer mantingui uns horaris més o menys regulars cada dia. No tenen per què ser exactament els mateixos que en circumstàncies normals, però sí que han de conferir una regularitat per, així, tractar de mantenir una alternança adequada entre son i vigília, per minimitzar possibles alteracions conductuals i alteracions del son. Proposem a continuació un esquema orientatiu de planificació del dia que, lògicament, es pot adaptar a la realitat de cada llar. El més rellevant és tenir un ordre i regularitat.
A més de la higiene necessària diària, per minimitzar el risc de contagi i propagació del coronavirus, és clau intensificar el rentat de mans, particularment després d’un període d’activitat i sempre després d’anar al bany o abans i després dels àpats, però no de qualsevol manera, sinó assegurant una higiene de mans eficaç que anirem intercalant entre les rutines diàries tantes vegades com sigui necessari.
Finalment, però no per això menys important, és crucial recordar que la persona cuidadora també estarà sotmesa a una pressió, en molts casos, superior a l’habitual i que ha d’atendre també la pròpia cura. Per això, més que mai, cal procurar vies d’esbargiment alternatives, intentar tenir petits espais per a un mateix i recórrer a estratègies per controlar l’ansietat.