Pautes per facilitar la vida diària d'una persona amb Alzheimer

7 minuts de lectura

27 de maig, 2026

Índex de continguts

Tot i experimentar les primeres dificultats o símptomes evidents, les persones en etapes inicials de la malaltia poden dur a terme sense ajuda la majoria de les seves activitats de la vida diària. No obstant això, amb l’avanç de l’Alzheimer, la persona experimentarà una pèrdua d’autonomia i necessitarà, cada vegada més, l’ajuda d’altres persones per dur a terme les seves activitats quotidianes. Quan la malaltia està molt avançada, necessitarà aquesta ajuda per realitzar fins i tot aquelles més simples, com vestir-se o menjar.

Les activitats de la vida diària (AVD) representen molt més que tasques quotidianes: constitueixen el pont entre la independència personal i la dependència total en la malaltia d’Alzheimer. A mesura que la patologia avança, aquestes activitats —des de gestionar les finances fins a la higiene personal— es converteixen en un indicador clau del deteriorament funcional i un objectiu prioritari d’intervenció. En aquest article aprofundim en aquest tema i oferim algunes propostes per facilitar el desenvolupament de les activitats de la vida diària de persones amb Alzheimer.

Descarregar gratis la Guia "Claus sobre la Malaltia d'Alzheimer"

Apunts clau de l’article

En aquest article oferim informació essencial per comprendre com es veuen afectades les activitats de la vida diària en l’Alzheimer i quines mesures poden ajudar a preservar l’autonomia. Els punts clau que s’hi aborden són els següents:

Què són les activitats de la vida diària i per què el seu deteriorament és un indicador rellevant en la malaltia d’Alzheimer.
Com s’alteren les activitats bàsiques, instrumentals i avançades al llarg de les diferents fases de la malaltia.
Quina relació existeix entre les activitats de la vida diària i el deteriorament cognitiu.
Quines pautes pràctiques poden facilitar l'acompliment en les activitats quotidianes i així afavorir l'autonomia i reduir la frustració.
Per què les rutines, l’activitat física i l’estimulació cognitiva són clau per mantenir la independència funcional.

Què són les activitats de la vida diària i per què importen en l’Alzheimer?

Les activitats de la vida diària (o AVD) engloben totes aquelles tasques que permeten a una persona mantenir la seva autocura bàsica, gestionar la llar i participar activament en la comunitat.

Es classifiquen en tres nivells progressivament més complexes, segons la seva demanda cognitiva:

AVD bàsiques: inclouen accions essencials per a la supervivència, com menjar de manera autònoma, rentar-se, vestir-se, utilitzar el lavabo correctament i desplaçar-se sense ajuda. Es preserven relativament bé en les etapes inicials, però es deterioren amb la progressió a fases moderades i greus.
AVD instrumentals: requereixen més planificació i organització cognitiva; són tasques relacionades amb cuinar, anar a comprar, prendre la medicació diària, netejar la casa o gestionar els diners en efectiu o els pagaments amb targeta. Les dificultats en aquest tipus d’activitats solen aparèixer en fase de deteriorament cognitiu lleu.
AVD avançades: impliquen l’ús de tecnologies modernes, com l’ús d’aplicacions bancàries o la gestió de cites en línia, però també aspectes com la capacitat de preveure i realitzar de manera efectiva grans compres, organitzar reunions o celebracions, la planificació autònoma de l’agenda personal o la gestió global del propi temps. Aquest tipus d’activitats es poden veure alterades en diferent grau des de fases incipients.

En el context de l’Alzheimer, el deteriorament de les activitats de la vida diària no respon únicament a la pèrdua de memòria; moltes d’elles són conseqüència de l’alteració de la funció executiva, que comprèn la capacitat de planificar, seqüenciar accions i prendre decisions.

Com facilitar les activitats de la vida diària d’una persona amb Alzheimer

Al llarg del procés de la malaltia és important procurar fomentar l’autonomia de la persona afectada i potenciar al màxim les capacitats cognitives que encara estiguin preservades. Per això, és clau establir unes rutines quotidianes que facilitin la fluïdesa del pas d’una activitat a una altra (per exemple: després d’esmorzar, rentar-se, després vestir-se, sortir a passejar…), i implicar la persona amb Alzheimer en aquelles tasques de la casa que encara pugui realitzar per si mateixa o col·laborar-hi (parar la taula, estendre la roba…).

És evident que, amb la reacció davant del diagnòstic, poden canviar moltes coses del dia a dia. Tant és així que, a més d'aprendre sobre la malaltia i la nova realitat a la qual s'enfronten, els qui cuiden a un ser estimat amb Alzheimer poden trobar útils les següents pautes per a facilitar la gestió de les activitats quotidianes:

Simplificar l’entorn

Les persones amb Alzheimer es desenvolupen millor en entorns senzills, ordenats i poc carregats, sense elements superflus. Aquesta simplificació també es pot aplicar a la realització d'activitats diàries, com per exemple:

Limitant-li les opcions de roba que pot escollir per vestir-se. És aconsellable que a l'armari hi hagi només la roba de temporada o col·locar sobre el llit un parell de mudes adequades perquè la persona afectada pugui escollir-ne una.
Al bany, és preferible deixar a la vista únicament aquells productes d'higiene que sabem que aquesta persona ha d’utilitzar.

Només supervisar, mentre sigui suficient

No cal anticipar-se a la incapacitat. Una persona afectada d'Alzheimer, sense pressió i amb paciència, acostuma a poder fer moltes més coses que les esperades per la persona que li cuida. A més, cal tenir en compte que supervisar, de manera subtil i sense intervenir, permet detectar noves dificultats i planificar el futur més immediat.

Fraccionar les tasques

És important fragmentar en petits assoliments les activitats quotidianes de la persona afectada, procurant que s'hagi completat un pas de l'activitat abans de continuar amb el següent. Per exemple, donar-li d'una en una les peces de roba a l'hora de vestir-se o servir-li els plats un després d'un altre, en lloc de disposar-los tots alhora a la taula.

Donar temps suficient

És fonamental planificar les rutines comptant amb un ampli marge de temps per a la seva realització, evitant les reaccions d’impaciència i les presses.

Ajudar, però no resoldre

Per potenciar al màxim l'autonomia de la persona amb Alzheimer, així com la seva autoestima i el seu sentiment d'utilitat i seguretat en si mateixa, és important afavorir que faci i participi en tot allò que encara pugui fer. Podem aportar l'ajuda necessària però, mentre sigui possible, cal procurar que sigui la persona qui ho realitzi.

Mantenir les rutines

Les rutines i els horaris regulars són un gran aliat de les persones amb Alzheimer, ja que faciliten la previsió de què succeirà al llarg del dia. No obstant això, no cal ser massa rígid i és convenient optar per certa flexibilitat si la persona es mostra inquieta en excés i es nega a cooperar.

És recomanable procurar mantenir els mateixos hàbits que la persona tenia abans de l'aparició de l'Alzheimer (per exemple, si s'afaitava abans o després de la dutxa o si li agradava dutxar-se a la tarda o al matí).

La importància de l’activitat física i l’estimulació cognitiva

Cal tractar que la persona amb Alzheimer participi en les tasques quotidianes, tingui espais d’oci i d’activitat. És clau procurar que mantingui una bona condició física, facilitant el moviment i la psicomotricitat, així com promoure l’estimulació cognitiva. Tot plegat contribuirà a mantenir el màxim temps possible l’autonomia.

Un estudi recent indica que l’exercici físic contribueix de manera rellevant a la independència en activitats de la vida diària. Factors com la força de cames, la capacitat aeròbica i la mobilitat són grans predictors del benestar. Per això, amb l’assessorament professional adequat, és recomanable incorporar a les activitats quotidianes breus rutines d’exercicis senzills que es poden fer a casa, com, per exemple:

Per treballar la força de les cames: 10 o 15 repeticions d’asseure’s i aixecar-se d’una cadira.
Com a exercici aeròbic: fer marxa al lloc durant 1 o 2 minuts.
Per millorar la mobilitat: aixecar-se, caminar 3 metres i tornar al punt de partida.

A més, són molt recomanables els passejos en entorns verds per obtenir tant beneficis físics com emocionals.

L’art d’acompanyar sense imposar

Gestionar el desenvolupament de les activitats de la vida diària d’una persona amb Alzheimer acostuma a ser una font d’esgotament per a qui cuida, però es poden atendre petits detalls per alleugerir-ho.

Per exemple, la manera com les persones cuidadores es comuniquen durant la realització de les AVD pot marcar la diferència entre cooperació i resistència. És fonamental utilitzar frases curtes i concretes i recolzar-se en diferents recursos, per exemple: “Ara ens rentem les mans”, acompanyades de contacte visual i gestos demostratius: “Mira, així ho faig jo primer”.

Fomentar la participació de la persona amb Alzheimer en tasques domèstiques simples, com regar les plantes o parar la taula, no només contribueix a mantenir habilitats cognitives i motores, sinó que disminueix la sensació de pèrdua d’identitat i fomenta el sentit d’utilitat. L’empatia, la paciència i l’afecte per part de qui cuida són sempre actituds que l’ajudaran en la seva vida quotidiana.

Els programes formatius i de suport a les persones cuidadores són un recurs excel·lent per aprendre estratègies que ajudin en el maneig de les activitats de la vida diària. Així mateix, convé avaluar diferents recursos socials, com serveis d’ajuda a domicili o centres de dia, perquè la persona cuidadora també pugui atendre les seves pròpies necessitats.